Us transcrivim fil per randa una circular del moviment Democràcia Directa que creiem molt interessant.
El monopoli dels partits és el nostre dogal
A totes les presidències territorials, sectorials i d'exteriors, us demanem que feu arribar als socis de les vostres territorials aquesta reflexió si ho considereu adient: si les nostres entitats socials Òmnium-ANC-Consell no influeixen en els partits per tal de reprendre el full de ruta independentista, ni tampoc fan cap llista electoral transversal fora de l'endogàmia dels partits (així, les nostres entitats han renunciat a fer de contrapès o ja han estat neutralitzades políticament en la direcció), sols resta adreçar-se als socis com a votants.
La lògica del vot útil és el nostre taló d'Aquil·les: els partits basen la seva acció política justament en això, la campanya electoral és més determinant que no pas el compliment del programa electoral, perquè els vots van als partit amb més de representació parlamentària.
Si a això, s'hi suma que els partits independentistes quan arriben a una majoria parlamentària es tornen regionalistes, sigui de dreta o d'esquerra, CiU ahir, ERC avui, doncs pels fets és clar que no es tracta de fer majoritari un nou partit independentista. Havent guanyat les eleccions, cal dirigir l'empresa pública regional més gran del país, i a això es dediquen, al sou-i-càrrec, altrament dit les menjadores.
Arribats aquí creiem que cal trencar amb el monopoli de qualsevol partit, cal votar partits extraparlamentaris independentistes (llevat de les eleccions europees), no perquè esdevinguin majoritaris sinó per tal d'atomitzar l'espai. Els vots independentistes hi seran, ens podrem comptar igualment, però el fet que cap partit tingui el monopoli de l'empresa pública podria crear una dinàmica nova: posar el full de ruta per davant de les menjadores.
Democràcia Directa
PS: no us sembla molt sospitós que tots els expresos hagin girat el seu discurs polític com un mitjó? No sols Junqueras (vicepresident) sinó tots els caps de més de rang del govern de concentració com Romeva (conseller d'afers estrangers) o Forcadell (presidenta del Parlament). Tots s'han retractat, potser les clavegueres de l'estat han amenaçat la seves vides? O les vides dels fills o familiars? Els obliguen a seguir en política en aquests termes? Altrament és molt difícil d'entendre la distància entre els exiliats perseverants i els expresos claudicants.
El monopoli dels partits és el nostre dogal
A totes les presidències territorials, sectorials i d'exteriors, us demanem que feu arribar als socis de les vostres territorials aquesta reflexió si ho considereu adient: si les nostres entitats socials Òmnium-ANC-Consell no influeixen en els partits per tal de reprendre el full de ruta independentista, ni tampoc fan cap llista electoral transversal fora de l'endogàmia dels partits (així, les nostres entitats han renunciat a fer de contrapès o ja han estat neutralitzades políticament en la direcció), sols resta adreçar-se als socis com a votants.
La lògica del vot útil és el nostre taló d'Aquil·les: els partits basen la seva acció política justament en això, la campanya electoral és més determinant que no pas el compliment del programa electoral, perquè els vots van als partit amb més de representació parlamentària.
Si a això, s'hi suma que els partits independentistes quan arriben a una majoria parlamentària es tornen regionalistes, sigui de dreta o d'esquerra, CiU ahir, ERC avui, doncs pels fets és clar que no es tracta de fer majoritari un nou partit independentista. Havent guanyat les eleccions, cal dirigir l'empresa pública regional més gran del país, i a això es dediquen, al sou-i-càrrec, altrament dit les menjadores.
Arribats aquí creiem que cal trencar amb el monopoli de qualsevol partit, cal votar partits extraparlamentaris independentistes (llevat de les eleccions europees), no perquè esdevinguin majoritaris sinó per tal d'atomitzar l'espai. Els vots independentistes hi seran, ens podrem comptar igualment, però el fet que cap partit tingui el monopoli de l'empresa pública podria crear una dinàmica nova: posar el full de ruta per davant de les menjadores.
Democràcia Directa
PS: no us sembla molt sospitós que tots els expresos hagin girat el seu discurs polític com un mitjó? No sols Junqueras (vicepresident) sinó tots els caps de més de rang del govern de concentració com Romeva (conseller d'afers estrangers) o Forcadell (presidenta del Parlament). Tots s'han retractat, potser les clavegueres de l'estat han amenaçat la seves vides? O les vides dels fills o familiars? Els obliguen a seguir en política en aquests termes? Altrament és molt difícil d'entendre la distància entre els exiliats perseverants i els expresos claudicants.
