Nou local i tiquets Segon Sopar Groc

Us anunciem que hem canviat de lloc el nostre Local Social.

Ara som al carrer Sant Joan 30 (marroquineria Marvi) on us atendrem amb molt de gust pel que us convingui.

Aprofitem per informar-vos que el dimarts dia 16/10/18 es complirà l'any que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart son a la presó. Per aquest motiu estem preparant un esdeveniment que ben aviat anunciarem. El que us podem avançar es que dins d'aquest acte hi haurà un Segon Sopar Groc. Serà més senzill que el que vam fer al juny. Constarà de un coc groc que podrà ser de llonganissa o arengada (a escollir), una beguda i postres. El preu del tiquet és a 10 € i el podeu adquirir a partir de demà als següents llocs:

• Al nostre local: carrer Sant Joan, 30
• A Dit i Fet carrer Santa Maria, 14
• Còpies Maite: carrer Santa Maria, 1

Posarem a la venda 600 tiquets. Comentar que l'import total dels tiquets venuts aniran a l'Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC), entitat que acull tots els familiars dels represaliats (presos i exiliats). Això serà possible perquè tenim l'oferiment d'un mecenes que pagarà el cost total del sopar. També hem de mencionar que la elaboració dels cocs anirà a càrrec del establiment Dit i Fet de manera desinteressada. Per tant esperem la vostra assistència al Segon Sopar Groc que al igual que el primer, desitgem que sigui un èxit total. La finalitat s'ho val.

En breu donarem més informació de l'acte.

Estimat Jordi

214 - Nova Tàrrega, 5 d'octubre de 2018 - Diario16, 03/10/2018

“Carta a Jordi Sànchez Tàrrega, 1 d'octubre de 2018”

Avui és u d'octubre i tots recordem com va anar aquell dia.

Ara, però, estava tornant a casa amb el cotxe i pensava en tu. I se'm negaven els ulls. Pensava que avui és un altre aniversari important. El teu.

Recordo que fa quinze mesos, quan et presentava a l'Ateneu de Tàrrega –era el 29 de juny–, et feia la broma que devies tenir influències per a que et muntessin un referèndum com a regal d'aniversari. Però com que ets tres mesos i mig més gran que jo, et dec un respecte i no faré cap comentari sobre la teva edat. T'adjunto una foto d'aquell dia, de record.

Malgrat la consciència del poder de l'adversari, llavors tot era optimisme i bromes. Una mica abans d'anar a l'Ateneu, mentre fèiem la inauguració de la pantalla amb el comptador de temps que faltava pel referèndum, a la plaça Major, et deia allò de TV3, que venia adoctrinant la canalla ja des del 2010, quan van treure la cançó aquella del "Uh Oh no tinc por!". Vas dir-me, tot i que encara ara em costa de creure, que ningú abans t'hi havia fet caure en el joc de paraules. I vas aprofitar per dir a tothom que realment no havíem de tenir por, que l'estat, amb tota la seva potència, no tenia prou força per aturar tanta democràcia.

El dia 1, però, sí que vam acabar tenint por. Aquí a Tàrrega tenim una caserna de civils que van estar passejant-se amunt i avall tot el dia amb els seus cotxes. Guerra de nervis. Però al final, com a tots els pobles amb caserna, aquí no va passar res. El mal l'anaven a fer a d'altres bandes, lluny dels veïns que els coneixen pel seu nom.

Parlant dels civils, ara, d'aquí una estona, anirem a inaugurar el carrer "1 d'octubre de 2017" de Tàrrega, dins dels actes del primer aniversari. Al meu parer no és un carrer prou lluït, prou important per dur aquest nom. De totes maneres és el millor carrer al que se li podia posar aquest nom. Més que res perquè així deixarà de dir-se carrer de la Guàrdia Civil. Després del que van fer, com a cos, no mereixen l'honor de formar part del nomenclàtor ni de Tàrrega ni de cap altre poble de Catalunya.

En acabat d'inaugurar el carrer tancarem l'aniversari a la plaça Major, passant un recull de fotos i vídeos que la gent ens ha fet arribar per recordar com van viure aquell dia. M'he passat gairebé tot el cap de setmana tancat a casa per muntar els vídeos amb la selecció d'imatges que ha fet un altre company, però al final crec que haurà valgut la pena. Si fos un professional del ram segur que haurien quedat millor i, a més, els hauria fet més de pressa. Però quan convé cal fer de tot i no sempre pots aprofitar-te de les amistats per a que ho facin ells.

A partir d'ara ja ens centrem en preparar el proper dia 16. Un any. Recordo la barreja de sensacions d'aquell dia i els següents. Ràbia per la injustícia. Sobretot perquè vaig tenir clar des del primer segon, com qui diu, que allò no seria un escarment de quatre dies. El teu gest i el del Cuixart, tenint clar el destí que us esperava, té un valor que no es pot pagar a cap preu. L'únic que podem fer els de fora és el que ja fem, no oblidar-vos i tenir-vos presents en cadascuna de les accions que fem.

Fa uns mesos, al juny, vam fer un sopar groc que va ser un èxit: vam recollir més de 10.000 euros per l'ACDC. En representació de l'Associació va venir el Civit i també el teu germà. Noi, no podeu negar que sou família! No diré que sigueu dues gotes d'aigua (fa una mica més de panxeta que tu!), però us assembleu moltíssim. Està clar que el seu no és parlar en públic, però és que els germans hi són per ajudar, no per substituir. Amb tot, la seva enteresa, les seves paraules dient que estaves fort, ens van enfortir a nosaltres. Llavors encara eres a Soto. Confio que ara estiguis una mica millor.

De cara al proper dia 16, entre les accions que muntem, volem preparar un segon sopar groc, tot i que ho volem fer més senzill. L'altre va anar molt bé, com t'he dit, però va portar una feinada que només la saben els que s'ho van treballar. Aquest cop volem fer cóc, el que a la resta del món es coneix per coca de recapte. Amb l'actual coordinador, el Carles, ens barallem sobre si han de ser d'arengada o llonganissa. Més que res perquè a ell li agraden els primers i a mi els segons. Ja veus quanta objectivitat! Però tranquil, que la sang no arribarà al riu. Al final ho farem tant a tant, i tots contents. A més la "gràcia" està en el pebrot que hi posarem, que serà groc.

Tenim la col·laboració d'uns amics forners que ja se'ns havien ofert molts cops, però que no havíem trobat l'ocasió. I, sobretot, comptem amb un mecenes que estarà disposat, confiem, a pagar el cost sencer de tot el sopar, de manera que podrem dir a tothom que el 100% de la seva aportació anirà destinada a vosaltres i les vostres famílies a través de l'Associació pels Drets Civils.

El preu serà de 10 euros i l'objectiu que ens hem marcat és repartir 500 tiquets, tot i que miraré de convèncer el Carles per pujar a 600. Estic segur que la gent, sabent que és per vosaltres, respondrà massivament. Com sempre, de fet.

Bé, ja t'explicaré, d'aquí uns dies, com ha anat la cosa. De moment no t'atabalo més. Per molts anys i una abraçada molt forta.

Aniversari 1-O a Tàrrega - Vídeo 1: la campanya del referèndum

Fa uns dies us demanàvem que ens enviéssiu fotos i vídeos de les vostres vivències dels dies al voltant de l'1 d'octubre de 2017.

A partir de les imatges rebudes avui hem pogut projectar una sèrie de quatre vídeos agrupats de la següent forma:

• Bloc 1: la campanya del referèndum - del 14 al 30 de setembre de 2017
• Bloc 2: 1 d'octubre de 2017 - vam votar, vam guanyar
• Bloc 3: 1 d'octubre de 2017 - vam votar i ens van pegar
• Bloc 4: 2-3 d'octubrre de 2017 - els carrers seran sempre nostres.

Avui us fem arribar el primer d'aquests vídeos.

Moltes gràcies a tots els que heu col·laborat, tant enviant les vostres imatges com participant en les activitats que s'hi reflecteixen.

ANC Tàrrega ha compartit un vídeo amb tu a YouTube Aniversari 1-O a Tàrrega - Bloc 1: la campanya del referèndum de ANC Tàrrega Com a culminació dels actes del primer aniversari de l'1-O a Tàrrega, la plataforma Tàrrega per la República ha preparat un recull d'imatges i vídeos d'aquell dia que la gent ha anat enviant...

On eres l'1 d'octubre de 2017?

213 - Nova Tàrrega, 28 de setembre de 2018

“No som on els resultats de l’1 d’octubre van deixar clar que hauríem de ser. Però no per això hem d’oblidar què vam fer: vam votar i vam guanyar”

Segur que ho recordes perfectament! És d'aquells dies que un no oblida fàcilment. És més, el recorda amb tota nitidesa, hora a hora, gairebé segon a segon.

POR, RÀBIA, ORGULL
Probablement ets un dels centenars de persones que la nit abans van anar a dormir en algun dels col·legis electorals per impedir que els precintessin.
Ja des d’uns dies abans s’havia obert un formulari a internet per a que tothom que ho volgués s’hi inscrivís. A Tàrrega es van recollir les adhesions de 500 voluntaris, però a l’hora de la veritat van ser moltes més les que, ja fos durant la nit anterior, ja fos durant el dia, van mantenir-se al peu dels col·legis per intentar evitar que ningú pogués endur-se les urnes.
Urnes i paperetes que, ves per on, eren a totes i cadascuna de les meses previstes en els nou col·legis electorals que hi va haver. Ens van dir que votaríem com sempre i pràcticament va ser així. Només va faltar un dels punts de votació habituals quan hi ha eleccions.
De fet, però, com sempre no va ser. De bon matí, molt abans de començar a votar, la guerra de nervis era evident: cotxes de la guàrdia civil entrant i sortint de la caserna, ara aparcant en filera ostentant armes, ara tornant a passejar. Només els que van ser al Pedrolo, davant per davant de la caserna, saben el que van patir.
Abans de començar a votar, primera sorpresa en positiu: cens universal! S’eliminava el problema de les dades personals i només calia verificar que el DNI no constés com que ja havia votat. I al cap de no res, sorpresa negativa: servidors boicotejats que no responien, problemes per validar els electors... Són d’agrair tant la paciència dels votants, com la perícia dels informàtics que van muntar el sistema i van anar superant els diversos atacs organitzats que van patir.
A mig matí començarien a córrer les primeres imatges de guàrdia civil i policia nacional pegant i massacrant persones en centres de votació pel simple fet d’oposar resistència passiva. Vergonya d’estat espanyol. Ràbia per la impunitat dels seus atacs. Tot això sentíem.
I por, és clar. Por que no vinguessin i ens toqués el rebre a nosaltres. Però la por, en grup, és més fàcil de dominar. Per això vam vèncer –no a Tàrrega, sinó al país–, perquè ens vam mantenir units.
Al final de la jornada, quan des del balcó de l’ajuntament es feien públics els resultats de Tàrrega –5.565 vots dels quals 5.289 Sí– i es començaven a conèixer els de tot Catalunya –2,3 milions de vots en total–, l’esclat de joia a la plaça va ser immens, contagiós, amb plors i abraçades col·lectives per l’alegria i per la tensió acumulada al llarg del dia i també dels mesos previs. Quin orgull! Ho havíem aconseguit.

ACTES D’ANIVERSARI
Diumenge i dilluns vinents, 30 de setembre i 1 d’octubre, farem un acte unitari, organitzat per partits i entitats, per recordar la victòria d’aquell 1 d’octubre.
La victòria de la intel·ligència popular per damunt de la intel·ligència policial i militar. La victòria d’un poble unit que va poder votar enfront d’un govern espanyol desbordat per la seva incapacitat d’aturar el referèndum.
D’aquí plora la criatura... L’enrabiada va ser tal que quinze dies després continuava la barbàrie en forma d’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en tant que presidents d’ANC i Òmnium, i dies després de la presidenta del Parlament i dels membres del govern que no van anar a l’exili.
Diumenge, per facilitar al màxim l’assistència de gent, farem la primera part de la commemoració en forma de concert i sopar popular a la plaça de les Nacions Sense Estat, on ja es va celebrar l’acte unitari de final de campanya a Tàrrega, ara fa un any. El marge servirà per pagar els cartells que, després de sopar, anirem a penjar per tota la ciutat recordant que l’1 d’octubre vam votar i vam guanyar, fent especial atenció als col·legis electorals on s’hi deixarà un record.
I dilluns es combinarà l’acte institucional d’inauguració del carrer «1 d’octubre de 2017» amb l’acte de tancament d’aquest aniversari, a la plaça Major, on des de diumenge hi haurà plafons per tal que la gent hi pugui deixar fotos i textos relacionats amb aquell dia, i on farem també la projecció d’una sèrie d’imatges cedides per molta gent sobre els dies previs de campanya, el dia de la votació i els dies següents.
No som on els resultats de l’1 d’octubre van deixar clar que hauríem de ser. Però no per això hem d’oblidar què vam fer. Els actes d’aquest aniversari són per recordar que ens la vam jugar i vam guanyar. Vine a recordar-ho.

Recordatori actes aniversari Referèndum 1 d'octubre 2017

Us recordem els actes que es faran els dies 30 de setembre i l'1 d'octubre a Tàrrega, en commemoració de l'aniversari del Referèndum de l'1 d'octubre de 2017, organitzats per la Plataforma Tàrrega per la República.

El diumenge dia 30 a les 7 de la tarda i a la plaça de les Nacions CONCERT I SOPAR POPULAR. Posteriorment hi haurà una encartellada popular.

ELS TIQUETS DEL SOPAR AL PREU DE 5 €, ES PODEN ADQUIRIR AL LOCAL DE L'ANC CARRER CARME 4 (DAVANT DEL CAMPANAR), ELS MATINS DE 11 A 1 I LES TARDES DE 6 A 8.

El dilluns dia 1 a les 8 del vespre, inauguració oficial del carrer 1 d'Octubre de 2017. Seguidament, es marxarà en manifestació fins la plaça Major per acabar els actes de la commemoració.

DURANT TOT EL CAP DE SETMANA, HI HAURAN INSTAL·LATS A LA PLAÇA MAJOR UNS PANELLS PERQUÈ TOTHOM QUE HO DESITGI HI PUGUI DEIXAR FOTOS I ESCRITS REFERENTS A LA JORNADA DEL REFERÈNDUM DEL 2017.

ESPEREM LA VOSTRA PRESENCIA EN TOTS ELS ACTES.