dimecres, 20 de setembre del 2017

Segadors, a Barcelona!



Companys, companyes,

Aquest 20 de setembre, mobilització màxima, tots a Barcelona, a la Rambla de Catalunya amb Gran Via, amb estelades i domassos del Sí.

Res de concentracions a la plaça Sant Jaume!

Mobilització pacífica i de tot el territori i que durarà molt. No caiguem en provocacions.

Serenitat i força!

Diumenge, Fideuà pel Sí (i aquesta nit, encartellada popular)

Diumenge, fideuà pel Sí / AVUI a la nit, encartellada popular

Aquest diumenge vine a la Fideuà pel Sí a Tàrrega. A les 2 del migdia, a la plaça de les Nacions Sense Estat. Preu: 10 euros. La meitat del preu es destina a finançar la Campanya del Sí. Una acció festiva, per contraposar a la mala bava dels que només saben fer anar la guàrdia civil. I si venen els civils, també els en donarem un plat...

Venda de tiquets a Cistelleria Grau i al nostre local del C. Carme, 40 (dilluns a divendres de 6 a 9, dissabtes de 10 a 1).

RECORDEU-HO: AQUESTA NIT, enganxada popular de cartells a Tàrrega.

A les 10 de la nit quedem al Pati, al costat de la font. Hi haurà cartells, cola...

Fes-ho córrer! Com més serem, més n'avançarem. La nostra força és la gent, per això som imparables.

No ens enganyem. Que no ens enganyin. La resposta és Sí

165 - Nova Tàrrega, 21 de setembre de 2017

“Hi ha un futur millor i depèn de nosaltres fer-lo realitat.
El dia 1 d'octubre, ho tenim clar:
la resposta és Sí”
La campanya del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya arriba al seu equador.

NO ENS ENGANYEM...
Bé, no ens enganyem. Volíem que aquest referèndum fos una votació "com sempre", però no ho serà. No ho serà perquè ens hi estan posant tots els impediments possibles. Això sí que és com sempre...
Ara, però, ja no el pot parar ningú. Ni jutges ni policies. Tenim l'1 d'octubre a tocar i tots els demòcrates anirem a votar. Perquè, que quedi clar, això va de democràcia per damunt de tot.
No us deixeu enganyar: quan algú diu que votar no és democràtic és que té un problema greu. Molt greu.

QUE NO ENS ENGANYIN!
Hi ha un altre tema en el que tampoc hem de deixar enganyar que ens enganyin. I és en qui haurà guanyat el referèndum.
El primer que faran, quan es facin públics els resultats, serà dir que tots els que no han anat a votar és que estan en contra de la independència. I això sí que no! Qui no vulgui la independència que vagi a votar No.
El que compta a l'hora de decidir si ha guanyat el Sí o el No al referèndum només són els vots d'aquestes dues opcions. Si hi ha un vot més de No que de Sí, guanya el No. Però si n'hi ha un més dels del Sí, haurà guanyat el Sí. Tant hi fa si vota la meitat del cens, un quart o tres quarts.
Ningú va dir res quan pel referèndum de la Constitució Europea només va anar a votar el 42% dels que hi tenien dret. Dit això, com més gent vagi a votar millor, evidentment.

LA CAMPANYA QUE VOLEN
Ens fan perdre massa temps en el debat sobre la legalitat del referèndum –només parlen de llei, no de justícia–, quan el debat que hauríem d'estar tenint és quins avantatges i quins inconvenients comporta cadascuna de les opcions.
I, en el fons, aquí hi ha el problema. No hi ha ningú, a l'altra banda, capaç de donar arguments objectius per afirmar que és millor seguir dins l'estat espanyol. Ningú.
Tots els arguments van en la línia de la llei i la força. O del sentimental "no vull deixar de ser espanyol". Però fins i tot aquest argument és fàcil de rebatre perquè ningú ha de perdre, si no vol, la nacionalitat espanyola ja que en cap cas serà obligatori renunciar-hi.

LA CAMPANYA QUE VOLEM
Del que hauríem d'estar parlant és del sistema de pensions espanyoles, que aviat no es podran seguir pagant al nivell actual i caldrà rebaixar-les, cosa que no farà falta a la nova República perquè Catalunya genera més recursos i té menys atur.
Hauríem d'estar parlant de corrupció i de com fer foc nou en un estat nou més transparent i amb més controls.
Hauríem d'estar parlant de serveis bàsics com la sanitat, l'educació, els serveis socials, que amb la riquesa pròpia del país es veuran finançats com cal, sense patir l'asfíxia que ara suporten per culpa del dèficit fiscal.
Hauríem de parlar d'infraestructures, de polítiques industrials i de drets laborals, de com afavorir que el teixit empresarial tingui major capacitat de creixement, que al seu torn afavoreixin que el jovent tingui més oportunitats de treball digne i ben remunerat al nostre país.

LA RESPOSTA ÉS SÍ
En definitiva, hauríem d'estar parlant del futur.
Hi ha un futur millor i depèn de nosaltres fer-lo realitat. El dia 1 d'octubre, ho tenim clar. La resposta és Sí.

Aquesta propera nit, encartellada popular (i diumenge, fideuà pel Sí)

Dimecres, encartellada popular / Diumenge, fideuà pel Sí

Aquest dimecres dia 20 (avui), a les 10 de la nit, quedem per fer una enganxada popular de cartells a Tàrrega.

Qui vulgui posar cartells pel referèndum, que vingui a l'hora indicada al Pati, al costat de la font.

Repartirem cartells i el material necessari per enganxar-los.

Tothom hi és convidat. Fes-ho córrer! Vine!! T'hi esperem.

D'altra banda, aquest dimarts hem decidit participar de la iniciativa que l'Assemblea duu a terme arreu de Catalunya aquest cap de setmana vinent sota el nom de "Arrossades pel Sí". Aquí, però, hem decidit fer una fideuà enlloc d'arròs...

Així que si vols participar a la "Fideuà popular pel Sí", no badis i compra el teu tiquet a Cistelleria Grau o al nostre local (carrer Carme 40, tardes de dilluns a divendres i matins de dissabte). El preu és de 10 euros i la meitat els destinem a finançar la Campanya del Sí. Només tenim quatre dies per fer-la grossa! Ajuda'ns participant al dinar de diumenge i col·laboraràs en les despeses dels cartells que haurem enganxat dimecres.

dimarts, 19 de setembre del 2017

No ens enganyem. Que no ens enganyin. La resposta és Sí.

164 - Comarques de Ponent, 20 de setembre de 2017

Bé, no ens enganyem. Volíem que aquest referèndum fos una votació "com sempre", però no ho serà. No ho serà perquè ens hi estan posant tots els impediments possibles. Això sí que és com sempre...

Ara, però, ja no el pot parar ningú. Ni jutges ni policies. Tenim l'1 d'octubre a tocar i tots els demòcrates anirem a votar. Perquè, que quedi clar, això va de democràcia per damunt de tot. No us deixeu enganyar: quan algú diu que votar no és democràtic és que té un problema greu. Molt greu.

Hi ha un altre tema en el que tampoc ens hem de deixar enganyar. I és en qui haurà guanyat el referèndum. El primer que faran, quan es facin públics els resultats, serà dir que tots els que no han anat a votar és que estan en contra de la independència. I això sí que no! Qui no vulgui la independència que vagi a votar No. El que compta a l'hora de decidir si ha guanyat el Sí o el No al referèndum només són els vots d'aquestes dues opcions. Si hi ha un vot més de No que de Sí, guanya el No. Però si n'hi ha un més dels del Sí, haurà guanyat el Sí. Tant hi fa si vota la meitat del cens, un quart o tres quarts. Ningú va dir res quan pel referèndum de la Constitució Europea només va votar el 42% dels que hi tenien dret. Dit això, com més gent vagi a votar millor, evidentment.

Ens fan perdre massa temps en el debat sobre la legalitat del referèndum –només parlen de llei, no de justícia–, quan el debat que hauríem d'estar tenint és quins avantatges i quins inconvenients comporta cadascuna de les opcions. I, en el fons, aquí hi ha el problema. No hi ha ningú, a l'altra banda, capaç de donar arguments objectius per afirmar que és millor seguir dins l'estat espanyol. Ningú. Tots els arguments van en la línia de la llei i la força. O del sentimental "no vull deixar de ser espanyol". Però fins i tot aquest argument és fàcil de rebatre perquè ningú ha de perdre, si no vol, la nacionalitat espanyola ja que en cap cas serà obligatori renunciar-hi.

Del que hauríem d'estar parlant és del sistema de pensions espanyoles, que aviat no es podran seguir pagant al nivell actual i caldrà rebaixar-les, cosa que no farà falta a la nova República perquè Catalunya genera més recursos i té menys atur. Hauríem d'estar parlant de corrupció i de com fer foc nou en un estat nou més transparent i amb més controls. Hauríem d'estar parlant de serveis bàsics com la sanitat, l'educació, els serveis socials, que amb la riquesa pròpia del país es veuran finançats com cal, sense patir l'asfíxia que ara suporten per culpa del dèficit fiscal. Hauríem de parlar d'infraestructures, de polítiques industrials i de drets laborals, de com afavorir que el teixit empresarial tingui major capacitat de creixement, que al seu torn afavoreixin que el jovent tingui més oportunitats de treball digne i ben remunerat al nostre país.

Hi ha un futur millor i depèn de nosaltres fer-lo realitat. El dia 1 d'octubre, ho tenim clar. La resposta és Sí.