155 - Nova Tàrrega, 6 de juliol de 2017
“Les incerteses posteriors a l'1-O ens obren camins d'esperança. Les certeses actuals són la manca d'inversions, la humiliació constant i la despreocupació de l'estat per la gent que viu a Catalunya”
|
Aquest és darrerament el mantra que no para de repetir el PP, el govern espanyol i que també fan dir a la titella de cap d'estat. El rei, sí.
LLEI I DEMOCRÀCIA
Tots repeteixen com a lloros "sense respecte a la llei no es pot conviure democràticament", "sense llei no hi ha democràcia", i asseveracions per l'estil.
D'entrada cal reconèixer que sembla una expressió prou assenyada. Com hi pot haver democràcia sense llei? És difícil de capir, la veritat.
Però rumiant-hi una mica hom s'adona que, de fet, en qualsevol règim polític n'hi ha de lleis!
Per posar un exemple: Salvador Puig Antich fou executat a garrot d'acord amb les lleis de la dictadura franquista.
Per tant, per molt maca que pugui ser la frase, el cert és que és que amaga un parany, una intenció de manipular-ne la interpretació que se'n deriva i en la que no hauríem de caure. Pensar que amb llei sí que hi ha democràcia.
Aquesta és la fal·làcia, perquè la llei pot ser democràtica o antidemocràtica en funció de qui la promou i de com la utilitza. Poc democràtica pot ser una llei, posem per exemple una constitució, quan s'utilitza per impedir que una part de la població de l'estat on impera aquella llei no pot exercir un dret tant bàsic com és votar. Per molt democràticament que fos aprovada en el seu moment.
MANCA DE DECÈNCIA DEMOCRÀTICA
En paraules de Jordi Sànchez, dijous passat al Teatre Ateneu després d'inaugurar el comptador al balcó de l'ajuntament, fins i tot es podria parlar de manca de decència democràtica quan els aparells de l'estat –policia, jutges, fiscalia–, que haurien d'estar al servei de la democràcia, s'utilitzen precisament per intentar silenciar un poble que l'únic que vol és expressar-se amb tota llibertat el proper u d'octubre.
L'u d'octubre farem el referèndum, convocat pel govern del país, sota la legalitat del Parlament de Catalunya, amb el compromís de la majoria de càrrecs electes del país i amb la complicitat d'una immensa majoria de la ciutadania.
Hem de ser conscients que només nosaltres decidirem quin és el futur per aquest país.
FUTUR INCERT, PRESENT FOTUT
És probable que molta gent dubti al voltant de què passarà després de l'1-O.
Aquestes incerteses són normals. El que no és normal és pensar que ja està tot fet. Però aquestes incerteses són molt preferibles a les certeses de continuar dins Espanya.
Les incerteses posteriors a l'1-O ens obren camins d'esperança. Les certeses actuals són el càstig amb menys inversions, la humiliació constant i la despreocupació per la gent que viu a Catalunya –sigui o no independentista.
No existeix un manual de com fer la nova república catalana. Però tampoc existeix cap manual sobre com l'estat espanyol pot impedir-la. En front la nostra incertesa de com ho farem, encara és més gran la incertesa de l'estat espanyol sobre com frenar la voluntat democràtica de tot un poble.
I si l'estat intenta atacar o suprimir les nostres institucions, nosaltres hi serem per defensar-les. Perquè defensant el nostre Parlament i el nostre govern estarem també defensant la nostra dignitat com a país i com a ciutadans.
Hem arribat fins aquí perquè hem cregut que la llibertat era possible. Ho és. I la guanyarem.
