103 - Nova Tàrrega, 9 de juny de 2016
A 2/4 de 12 del migdia, al Gat del Rosal, conferència de Vicent Sanchis.
Aquest proper dissabte 11 de juny podrem gaudir a Tàrrega de la coneixença de l'actualitat política i, si se'ns permet dir-ho així, del punt de mala bava amb que acostuma a analitzar-la, d'aquest reconegut periodista i tertulià. Malgrat que el tema de la conferència que li havíem proposat inicialment era per parlar sobre el procés constituent i l'assemblea de càrrecs electes, amb molt bon criteri ens va proposar de canviar-lo per un altre.
«El punt de transgressió cap a la independència: com i quan?».
Amb aquest títol Vicent Sanchis ens parlarà de quin és el millor moment i quina la millor manera, al seu parer, de fer el gest definitiu de superació del marc legal vigent per acabar proclamant la nova República Catalana. Estem convençuts que els seus arguments seran clars i entenedors. En acabar la conferència seguirem una estona més fent tertúlia amb ell tot fent el vermut a la terrassa del Gat.
Ben just serà el segon dia d'una "apassionant" campanya electoral.
Ho posem entre cometes per fer notar, òbviament, la ironia de l'enunciat. El clima que interessa crear a PP i PSOE és de fastigueig entre la població. Al capdavall saben que com menor sigui la participació, més afavorits en sortiran. I es per això que no ens hem de deixar arrossegar per aquest tant-me-fotisme. Com a independentistes hem de fer notar el nostre suport als partits independentistes, sigui quin sigui el marc d'aquestes eleccions: municipals, catalanes o europees. I també a les espanyoles, encara que vulguem deixar de tenir Espanya per estat.
Qui no les avera, diu que són verdes.
Per això, hi ha partits que renuncien a participar d'aquestes eleccions. Uns perquè estan plens de deutes fins al coll i ja no els permeten endeutar-se més. I altres perquè diuen que a Espanya no se'ns hi ha perdut res. Error: mentre no haguem fet el pas definitiu de proclamació de la independència, allà hi tenim un govern polític hostil i un tribunal polític –n'hi ha que en diuen constitucional– més hostil encara. La presència allí de diputats independentistes altera les majories i per això aquest cop hauran hagut de repetir les eleccions. Als demòcrates de debò no ens fa mai por anar a votar.
Tampoc ens deixem enganyar per presumptes independentistes.
Fa pocs dies es destacava a la premsa que un grup de persones auto-anomenades independentistes reclamaven, en un manifest, el vot per a Podemos. Qui són aquestes persones? Majoritàriament candidats de les seves llistes. O sigui que, al capdavall, un grup de candidats de Podemos reclamen el vot per als candidats de Podemos. Ja seria estrany que no ho fessin, oi? Ara bé: independentistes? Tant de bo n'hi hagi. I tant de bo se'n surtin amb el seu referèndum. Com acabem de dir, no ens fa por votar. Però tan de bo, també, quan se n'adonin que no hi ha res a fer, parlin clar i deixin de parlar de dret a decidir per parlar, clar i català, només d'independència.
Abans, però, cal votar el pressupost de la Generalitat.
Un pressupost que ara presenta el govern de Junts pel Sí sorgit després del pacte d'estabilitat parlamentària que van signar amb la CUP. Això no hem de fer-ho els ciutadans, sinó els representants del Parlament de Catalunya. I pel que sembla dins de la CUP tornen a tenir-se-les les dues ànimes: la que posa per davant la revolució social per davant de la nacional i la que entén que aconseguint la independència primer serà més fàcil la posterior transformació social.
No en nom de la independència!
És comprensible que hi puguin haver motius per discrepar dels pressuposts presentats pel vicepresident econòmic de la Generalitat. Però cap d'aquests té a veure en realitat amb la independència. Qui no estigui d'acord amb les xifres previstes al pressupost té tot el dret de votar-hi en contra. Fins i tot de presentar-hi esmenes a la totalitat per destacar com de dolents creuen que són. Però que no ho facin amb l'excusa que són pressupostos "autonòmics" i que cal fer "gestos de desobediència" davant de Madrid. Perquè això només són excuses.
El que cal és transgredir la legalitat vigent, i no desobeir-la a pessics.
Mentre, seguirem vivint en una autonomia, amb uns pressupostos autonòmics i un parlament, mal que pesi, autonòmic.
