94 - Nova Tàrrega, 12 de novembre de 2015
Divendres a 3/4 de 9 del vespre, a l'Ateneu, conferència de Martí Anglada.
La setmana passada ho escrivíem com un afegitó al final de tot de l'article, ja que l'opció de fer-la va sorgir quan, de fet, ja havíem lliurat l'article per publicar a Nova Tàrrega. És una persona a la que hem estat 'perseguint' força temps per aconseguir que vingués i quan ens en va oferir la possibilitat, ni que fos amb poc temps d'antelació, no podíem pas dir que no.
«Mirada europea sobre Catalunya després del 27-S». Aquest és el títol de la seva conferència que, lògicament, versarà sobre el que ell més bé coneix, que és la percepció que se'n té des d'Europa del procés català. Tant pels seus anys com a corresponsal de La Vanguardia o TV3 a diferents capitals europees com per la seva labor actual com a delegat del govern de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa. El presentarà Carme Clèries, targarina i periodista de Catalunya Ràdio, raó per la qual el coneix prou bé.
Els resultats d'aquell 27-S ens van deixar amb la mel als llavis. Una victòria rotunda de l'independentisme que, per primer cop a la història del nostre Parlament, tindria majoria de diputats sobiranistes. Però vet aquí que aquest resultat tant contundent amagava alguna cosa que poc ens podíem pensar tots plegats, i era la diversitat de prioritats entre les llistes de Junts pel Sí i la CUP.
Ara sembla que estiguem a les portes de l'infern. Perquè, tenint el cel a tocar, no hi ha manera que es posin d'acord. Tan fàcil com seria si tothom –especialment la CUP, no cal dir-ho– recordés que aquestes eleccions eren un plebiscit sobre "Independència: si o no", no sobre "Mas: si o no". Els que es van passar la campanya dient que era un plebiscit sobre Mas eren justament l'Arrimadas i l'Albiol, Ciutadans i PP. I ara van els de la CUP i els hi fan el joc. Com se n'estan fotent els adversaris!
Potser comença a ser hora de reconèixer-ho. No varem estar prou encertats des de l'Assemblea. Parlem en nom de l'Assemblea perquè Tàrrega per la Independència és Assemblea. De totes maneres, com tantes altres vegades, hem de recordar que les posicions oficials de l'ANC només s'expressen des dels òrgans de direcció de l'ANC.
Varem lluitar per tenir una llista unitària a les eleccions al Parlament. Una llista que acollís dins seu totes les sensibilitats polítiques de l'independentisme. I només ens en vam sortir a mitges. Vam aconseguir que pactessin els dos partits grans, però pel mig se'ns va escolar el petit. Tot i així vam creure que aquest era un mal menor i, per evitar majors disputes en aquell moment, vam beneir aquest escenari i vam dir que era igual de bo votar els uns com els altres.
Però ens vam equivocar: no era igual. Ens ho vam creure quan van dir que la independència era la seva prioritat. Però els fets demostren que no, que la seva prioritat és una altra. La seva prioritat és fer fora de la presidència de la Generalitat Artur Mas. No paren de repetir un cop i un altre que no importen les persones, sinó el projecte: “el procés pot seguir endavant hi hagi qui hi hagi al capdavant”. I tot seguit entren en la contradicció més flagrant vetant una persona en concret: “excepte si és Artur Mas”. No cal insistir en això, perquè se n'ha escrit ja a tort i a dret.
Tanmateix, el procés no s'atura: el Parlament aprova la desconnexió. Els propers dies i setmanes seran claus per a mantenir la cohesió dels independentistes i per aguantar els atacs de l'estat espanyol contra allò que la majoria de catalans hem decidit. Per aquesta mateixa setmana estan previstos una sèrie d'actes de suport a les nostres institucions. D'altra banda, tenint present que segurament els aparells de l'estat actuaran amb contundència després de la signatura de la resolució, es preveuen altres accions de mobilització per tal de mostrar la cohesió de la societat civil i el nostre suport a les institucions escollides democràticament.
Preveiem una mobilització per al diumenge 15 de novembre a Barcelona. Que també ha de servir per a continuar empenyent, si és necessari, perquè tinguem Govern al més aviat possible. Us demanem que estigueu atents a tota la informació que anem generant, perquè ara més que mai hem de tenir una ràpida capacitat de resposta.
Hem arribat molt lluny i tot just som a l'inici del tram definitiu. I farem el trajecte com fins ara l'hem fet, junts, amb la força de la democràcia i disposats a sumar encara més gent al projecte d'un país millor.
Divendres a 3/4 de 9 del vespre, a l'Ateneu, conferència de Martí Anglada.
La setmana passada ho escrivíem com un afegitó al final de tot de l'article, ja que l'opció de fer-la va sorgir quan, de fet, ja havíem lliurat l'article per publicar a Nova Tàrrega. És una persona a la que hem estat 'perseguint' força temps per aconseguir que vingués i quan ens en va oferir la possibilitat, ni que fos amb poc temps d'antelació, no podíem pas dir que no.«Mirada europea sobre Catalunya després del 27-S». Aquest és el títol de la seva conferència que, lògicament, versarà sobre el que ell més bé coneix, que és la percepció que se'n té des d'Europa del procés català. Tant pels seus anys com a corresponsal de La Vanguardia o TV3 a diferents capitals europees com per la seva labor actual com a delegat del govern de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa. El presentarà Carme Clèries, targarina i periodista de Catalunya Ràdio, raó per la qual el coneix prou bé.
Els resultats d'aquell 27-S ens van deixar amb la mel als llavis. Una victòria rotunda de l'independentisme que, per primer cop a la història del nostre Parlament, tindria majoria de diputats sobiranistes. Però vet aquí que aquest resultat tant contundent amagava alguna cosa que poc ens podíem pensar tots plegats, i era la diversitat de prioritats entre les llistes de Junts pel Sí i la CUP.
Ara sembla que estiguem a les portes de l'infern. Perquè, tenint el cel a tocar, no hi ha manera que es posin d'acord. Tan fàcil com seria si tothom –especialment la CUP, no cal dir-ho– recordés que aquestes eleccions eren un plebiscit sobre "Independència: si o no", no sobre "Mas: si o no". Els que es van passar la campanya dient que era un plebiscit sobre Mas eren justament l'Arrimadas i l'Albiol, Ciutadans i PP. I ara van els de la CUP i els hi fan el joc. Com se n'estan fotent els adversaris!
Potser comença a ser hora de reconèixer-ho. No varem estar prou encertats des de l'Assemblea. Parlem en nom de l'Assemblea perquè Tàrrega per la Independència és Assemblea. De totes maneres, com tantes altres vegades, hem de recordar que les posicions oficials de l'ANC només s'expressen des dels òrgans de direcció de l'ANC.
Varem lluitar per tenir una llista unitària a les eleccions al Parlament. Una llista que acollís dins seu totes les sensibilitats polítiques de l'independentisme. I només ens en vam sortir a mitges. Vam aconseguir que pactessin els dos partits grans, però pel mig se'ns va escolar el petit. Tot i així vam creure que aquest era un mal menor i, per evitar majors disputes en aquell moment, vam beneir aquest escenari i vam dir que era igual de bo votar els uns com els altres.
Però ens vam equivocar: no era igual. Ens ho vam creure quan van dir que la independència era la seva prioritat. Però els fets demostren que no, que la seva prioritat és una altra. La seva prioritat és fer fora de la presidència de la Generalitat Artur Mas. No paren de repetir un cop i un altre que no importen les persones, sinó el projecte: “el procés pot seguir endavant hi hagi qui hi hagi al capdavant”. I tot seguit entren en la contradicció més flagrant vetant una persona en concret: “excepte si és Artur Mas”. No cal insistir en això, perquè se n'ha escrit ja a tort i a dret.
Tanmateix, el procés no s'atura: el Parlament aprova la desconnexió. Els propers dies i setmanes seran claus per a mantenir la cohesió dels independentistes i per aguantar els atacs de l'estat espanyol contra allò que la majoria de catalans hem decidit. Per aquesta mateixa setmana estan previstos una sèrie d'actes de suport a les nostres institucions. D'altra banda, tenint present que segurament els aparells de l'estat actuaran amb contundència després de la signatura de la resolució, es preveuen altres accions de mobilització per tal de mostrar la cohesió de la societat civil i el nostre suport a les institucions escollides democràticament.
Preveiem una mobilització per al diumenge 15 de novembre a Barcelona. Que també ha de servir per a continuar empenyent, si és necessari, perquè tinguem Govern al més aviat possible. Us demanem que estigueu atents a tota la informació que anem generant, perquè ara més que mai hem de tenir una ràpida capacitat de resposta.
Hem arribat molt lluny i tot just som a l'inici del tram definitiu. I farem el trajecte com fins ara l'hem fet, junts, amb la força de la democràcia i disposats a sumar encara més gent al projecte d'un país millor.
