divendres, 6 de novembre del 2015

L’ANC recorda la Consulta del 9N

Tàrrega Televisió, 6 de novembre de 2015



Dilluns se celebra el primer aniversari de la consulta del 9 de novembre. Els membres de l’ANC i els milers de voluntaris que la van fer possible ho van viure amb molta il·lusió malgrat els entrebancs del Govern Espanyol.

Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent? Va ser la doble pregunta que més de dos milions dues-centes mil persones van contestar. Més d’un milió vuit-centes mil respostes van ser a favor de la independència. Un any després els esdeveniments viscuts han estat molts i les circumstàncies han fet que el proper 9 de novembre sigui novament una data assenyalada.

L’ANC ha demostrat tenir una capacitat de mobilització important. De cara al futur els seus membres manifesten que estaran preparats per donar resposta a les necessitats del Procés.

dijous, 5 de novembre del 2015

Com cal encarar el 20-D?

93 - Nova Tàrrega, 5 de novembre de 2015

Falta un mes i mig per a les eleccions al Congrés espanyol. Alguna gent, amb tot el seu dret és clar, diuen que a unes espanyoles no cal anar-hi a fer res, i menys ara que estem encetant la darrera legislatura del Parlament català abans de proclamar la independència. Cal, però, que tots nosaltres ens conscienciem ben bé del que representen aquestes eleccions.

Amb tot el respecte per aquesta gent, en discrepem. Un cop, l'any 2009, Heribert Barrera fou preguntat sobre la conveniència o no que un cert partit independentista es presentés a unes eleccions espanyoles, ja que el seu únic objectiu era la independència de Catalunya. I la seva resposta fou clara: les eleccions són com un mercat, on els electors són els clients que cal fidelitzar. Si un partit no es presenta a unes eleccions, a les següents segurament hi haurà electors que potser ja no el triïn.

Per tant, per definició, els partits s'han de presentar sempre. A totes les eleccions que en tinguin oportunitat. Altra cosa és el que facin després amb la representació que obtinguin: votar sempre en contra del govern, no ocupar els escons i deixar buit l'espai corresponent a l'independentisme... Sigui el que sigui el que es faci després, la qüestió és que a l'hora de les eleccions cal "ocupar" l'espai electoral que pertoca per evitar que el pugui ocupar algú altre i per no deixar orfes els electors d'aquell espai.

No direm ara que aquestes eleccions també són plebiscitàries. No és això, tampoc. Però si que estem en un moment històric excepcional en que s'està avaluant contínuament el predomini dels uns sobre els altres. Fent un resum excessivament simplista, tradicionalment a les eleccions catalanes hi havia un sector de població unionista que no hi participava, mentre que a les espanyoles eren alguns independentistes que tampoc hi votaven. Però en aquestes darreres catalanes, els dependentistes prou que van entendre que havien d'anar a totes, i van mobilitzar-se massivament. Doncs tampoc nosaltres hem de perdre pistonada i deixar que en aquestes eleccions ens passin al davant.

S'havia dit que la coalició de Junts pel Sí no es repetiria. Però la setmana passada CDC, en boca de Francesc Homs, va anunciar que anirien junts amb ERC amb una fórmula que ens sorprendria. I la sorpresa ha estat que han decidit anar-hi junts... per separat. Estranya manera d'anar junts. I la CUP que no es presenta. Tot plegat condueix l'electorat independentista a fer-li pensar que aquestes eleccions no són importants. I ho són tant o més que les del 27-S. Totes les conteses electorals en les que tinguem ocasió de participar fins a la definitiva independència seran claus. Perquè la nostra millor arma, si no la única, és la democràcia.

Hauríem d'utilitzar una altra arma: la unitat. Però aquesta, de vegades, sembla que n'hi ha que estan entestats en deixar-la de banda. I el trist és que des de fora només es pot entendre per interessos partidistes. En paraules de Joan Tardà, seria un delicte d'alta traïció a la voluntat del poble de Catalunya haver de repetir les eleccions per no posar-se d'acord, just quan per primer cop a la història els independentistes tenen majoria absoluta al Parlament. També va dir que era igual de qui era la culpa. Però en això potser ja no hi estem tant d'acord.

Tot i els problemes, dilluns serà un dia gran. Primer, perquè serà el primer aniversari del 9-N, que tant va costar de dur a bon port i sense el qual no hauríem pogut avançar fins on som ara. I segon, perquè serà el dia en que el Parlament de Catalunya votarà la resolució que declara l'inici del procés de creació de l'estat català independent en forma de república.

Fe, esperança i caritat. A banda de valors cristians, també sembla que hagin de ser els valors dels independentistes. Fe en que tot sortirà bé, esperança en que els partits no ho engegaran a rodar, i caritat amb els polítics per no engegar-los a rodar nosaltres a ells.

Última hora: Martí Anglada vindrà a Tàrrega. Ha estat una cosa tant sobtada, de tant cercada, que en el moment d'escriure aquestes línies no podem dir encara ni el lloc ni l'hora que serà la conferència. L'únic que tenim confirmat és que serà divendres de la setmana entrant, 13 de novembre, al vespre. Reserveu-vos la data a la vostra agenda!

Divendres 13-11-2015, 20:45h - Teatre Ateneu, Tàrrega - Conferència de Martí Anglada

Ens fa una especial il·lusió, pel molt que hem treballat per aconseguir-ho, anunciar-vos que divendres vinent comptarem amb la companyia de Martí Anglada per exposar en una conferència la visió que en té de la "Mirada europea sobre Catalunya després del 27-S". Presentarà l'acte la periodista de Catalunya Ràdio, nascuda a Tàrrega, Carme Clèries.

Conferència: Mirada europea sobre Catalunya després del 27-S
Ponent: Martí Anglada, periodista i delegat del govern de Catalunya a França i Suïssa
Presenta: Carme Clèries, periodista de Catalunya Ràdio
Quan: Divendres 13 de novembre de 2015, a 3/4 de 9 del vespre
On: Teatre Ateneu, Tàrrega
Organitza: Tàrrega per la Independència - Assemblea Nacional Catalana

dimarts, 27 d’octubre del 2015

La dona del Cèsar

92 - Nova Tàrrega, 29 d'octubre de 2015

La dona del Cèsar no només ha de ser honrada, a més ho ha de semblar. Amb aquest màxima es pretén destacar que en política és tant important el fons com la forma. I les formes, quan es parla de corrupció, prenen encara més rellevància. No es pot permetre cap ombra de sospita per part de les persones que han de conduir el procés polític cap a la creació de la nova República Catalana. Però tampoc hem de permetre que s'utilitzi la corrupció per dividir els independentistes.

La corrupció és un mal inherent a la nostra cultura. No només a la política, sinó a tota la societat. Aquesta afirmació no en vol justificar la seva existència, només intenta reflectir la realitat del món en que vivim. És un problema que cal eradicar tant com sigui possible, especialment de la política, però que també és present en el món de l'empresa privada. I fins i tot en el de les relacions personals. De totes maneres, caldria no confondre el concepte de corrupció amb el de tracte de favor, que també està igualment estès arreu, més encara que no pas la corrupció.

Un altre mal inherent d'aquesta societat nostra és la difamació. “Difama, que alguna cosa queda”, sembla que sigui l'eslògan de molts polítics envers els seus adversaris, ni que sigui mentint descaradament. I, com en tot, també passa fora de la política. El problema, però, quan parlem de política, és com gestionem els casos de difamació/corrupció mentre no se'n treu l'entrellat. Malament si no plega un culpable de corrupció, malament si plega un innocent difamat.

Un polític, per ser corrupte, ha d'ostentar algun poder. Qui s'entretindria a corrompre un polític que no mana? Per tant, cal entendre que els partits on es detectaran persones corruptes seran els que en algun moment han tingut poder per governar. Evidentment, els que no han governat mai poden presumir de la seva incorruptibilitat perquè, simplement, no n'han tingut l'ocasió.

Cal distingir les persones dels partits o institucions als que pertanyen. Si un alcalde o regidor es deixa corrompre, el corrupte és ell, no el seu partit o el seu ajuntament. De vegades les trames de corrupció poden afectar moltes persones que poden representar una xarxa molt important dins un partit o una institució. Però fins i tot en aquests casos cal tenir clar que les corruptes són les persones, no els partits o les institucions. Si arribéssim a creure que la corrupció és de la pròpia institució, ja no valdria la pena canviar les persones perquè les que vindrien farien el mateix. I si admetem això de les institucions, perquè no hauríem de dir el mateix dels partits?


L'exigència de credibilitat hauria de ser igual per tothom. Tant per l'acusat que per l'acusador. Si s'arriba a demostrar res del que s'està investigant sobre persones de Convergència –el fàcil és dir només ‘Convergència', per mirar de tacar el conjunt–, canya per ells. Canya en forma de multes, inhabilitacions o presó, el que calgui. Però seria ingenu pensar que només l'atzar determina els moments en que aquest casos tenen major repercussió mediàtica a causa d'escorcolls, detencions preventives o falsos informes policials. Sovint just en moments clau com en vigílies d'eleccions, o quan poden servir per entorpir unes ja de per sí difícils negociacions entre JxSí i CUP.

Seria bo observar els fets amb proporcionalitat. Hi ha qui, interessadament és clar, vol fer veure que Catalunya és el major niu de corrupció d'Espanya i del món sencer. Però si mirem de combinar memòria i números, potser ens adonarem que no som nosaltres els que més hauríem de patir. Tot i recalcar que els errors dels altres no poden justificar els nostres, cal no perdre de vista qui té la palla a l'ull i qui hi té la biga. Catalunya concentra només el 2% de l'import defraudat en els casos de corrupció més importants entre 1984 i 2013, segons mostra el gràfic que acompanya l'article.

Sovint, darrere l'ús de la corrupció, només hi ha interessos partidistes. El trist és quan uns tiren la pedra i ja ni es molesten a amagar la mà, i uns altres fan la pinça utilitzant aquestes acusacions.

Divendres 30-10-2015, 20:00h - Sala de plens de l'Ajuntament, Tàrrega - Conferència sobre Lluís Companys

Conferència: Lluís Companys. Aproximació a la figura del President
Ponent: Roger Rosich, analista polític
Presenta: Xavier Garcia, escriptor
Quan: Divendres 30 d'octubre de 2015, a les 8 del vespre
On: Sala de plens de l'Ajuntament, Tàrrega
Organitza: Comissió Homenatge a Lluís Companys