80 - Nova Tàrrega, 16 de juliol de 2015
Aquest article està escrit la nit del dilluns 13 de juliol. Aquesta és una dada important per entendre que, en un moment tant intens i canviant, políticament, com el que estem vivint, algunes de les coses que es puguin comentar aquí poden haver quedat ja obsoletes quan surtin publicades a Nova Tàrrega.
La principal novetat, avui, és la cimera per la llista unitària. Per parlar-ne s'han reunit, al Palau de la Generalitat, representants dels partits sobiranistes (CDC, ERC, CUP, però també Moviment d'Esquerres –els exPSC sobiranistes– i Demòcrates de Catalunya – escindits aquest cap de setmana d'Unió i hereus del veritable esperit dels fundadors d'aquest partit–), així com de l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i Associació de Municipis per la Independència. De moment hi ha un principi d'acord, tot i que en el moment d'escriure aquestes línies no n'han transcendit els detalls.
La divisió partidista ens ha dut històricament a la derrota. També en aquest sentit cal parlar de futur i de passat. Cal deixar en el passat la desunió i les tradicionals desavinences entre els catalans, i cal encarar el futur tots units. I tots vol dir tots: polítics i no polítics. Amb una llista unitària on la societat civil faci de quall entre tots els seus integrants, però on també hi siguin presents els partits polítics, òbviament, perquè aquesta és la millor forma de transmetre al món sencer la imatge d'un poble unit per un mateix objectiu: la constitució d'un nou estat per a Catalunya.
I no oblidem que aquest "partit" es juga tant a dins com fora de casa. En primer lloc cal que guanyem les eleccions del 27-S, cosa que no tenim del tot assegurada, encara. Però també cal que aquesta voluntat sigui interpretada nítidament, sense donar peu a interpretacions, arreu del món. Per tenir el suport, o si més no el respecte inicial, dels altres de països, especialment els europeus, a la nostra decisió, cal que no hi hagi ombra de dubte sobre què s'ha votat en aquestes eleccions. Cal que ningú pugui dir que s'ha votat en cap altra clau que no sigui la plebiscitària. I per aconseguir-ho amb la màxima garantia d'èxit és imprescindible la imatge d'unitat entre tots els que perseguim el mateix objectiu. Així ho veiem des de Tàrrega per la Independència.
Amb la independència ens espera un futur millor. Un futur sense la llosa actual del dèficit fiscal i amb capacitat legislativa per fixar les nostres pròpies polítiques laborals i d'infraestructures, per exemple, que ens permetran reduir l'atur. Per posar un exemple: Daimler-Benz volia exportar cap a l'Orient Mitjà 200.000 vehicles anuals a través del port de Tarragona, però els llocs de feina que això hauria permès crear s'han perdut perquè l'Estat no ha fet la inversió promesa en via d'ample europeu per connectar amb Europa i l'empresa va descartar el passat abril l'opció tarragonina en benefici de dos ports d'Itàlia i Eslovènia.
Només marxant podrem deixar enrere un passat d'imposicions. La República Catalana tindrà més recursos i, sobretot, la capacitat de fer lleis i inversions que afavoreixin la població i l'economia de Catalunya. I no hem de tenir por al tant pregonat boicot de l'estat espanyol. Deixant de banda algun estirabot, que sempre és possible, les relacions entre els dos estats només poden conduir al benefici mutu. No té sentit plantejar un possible aïllament econòmic de la nova República perquè Catalunya és la principal via de sortida de mercaderies d'Espanya cap a Europa, així com el seu principal mercat. I al Regne espanyol no li convé que hi hagi aranzels. Irun queda massa lluny de les principals rutes i el corredor central defensat per Madrid no connecta amb cap autopista ni ferrocarril francès, a banda d'haver estat desestimat per la UE.
El futur immediat passa pels propers 11 i 27 de setembre.
La Diada servirà per arrencar la campanya electoral i des de l'ANC organitzem –conjuntament amb Òmnium, com l'any passat– la que ha de ser la mobilització definitiva. L'Onze hem d'omplir la Meridiana de Barcelona com a demostració de força del que farem quinze dies després, amb les eleccions: omplir les urnes de vots per omplir el Parlament de diputats que proclamin la independència. On tot comença.
Ja estan disponibles els tiquets d'autocar per a l'11-S. Aquest passat cap de setmana ja vam començar a distribuir els primers tiquets i durant la resta d'aquesta setmana en completarem el repartiment. Els punts col·laboradors en la venda de tiquets confirmats són: Bar de les piscines municipals, Cistelleria Grau, Còpies Maite, Llibreria Estel i Viatges Gris. També han participat en anys anteriors diversos forns de pa (Balcells, Castellets, Dit i Fet, Gabernet, Vilardosa), però tot i que encara no en tenim la confirmació, cal esperar que la majoria, si no tots, seguiran col·laborant amb nosaltres.
Per acabar, dues notícies de darrera hora d'aquest dilluns. Espanya és el primer país de la Unió Europea en ser sancionat per la pròpia UE per presentar-li uns comptes falsejats. Una Espanya fatxenda, que els darrers mesos presumia de tenir lligada la presidència de l'Eurogrup per a De Guindos i que, en la votació d'avui mateix, ha perdut davant l'actual president holandès. Volem que el nostre futur estigui lligat a un país d'aquesta mena? O volem que això formi part del passat?
Un futur ple de possibilitats o un passat ple d'incerteses? Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.
Aquest article està escrit la nit del dilluns 13 de juliol. Aquesta és una dada important per entendre que, en un moment tant intens i canviant, políticament, com el que estem vivint, algunes de les coses que es puguin comentar aquí poden haver quedat ja obsoletes quan surtin publicades a Nova Tàrrega.
La principal novetat, avui, és la cimera per la llista unitària. Per parlar-ne s'han reunit, al Palau de la Generalitat, representants dels partits sobiranistes (CDC, ERC, CUP, però també Moviment d'Esquerres –els exPSC sobiranistes– i Demòcrates de Catalunya – escindits aquest cap de setmana d'Unió i hereus del veritable esperit dels fundadors d'aquest partit–), així com de l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i Associació de Municipis per la Independència. De moment hi ha un principi d'acord, tot i que en el moment d'escriure aquestes línies no n'han transcendit els detalls.
La divisió partidista ens ha dut històricament a la derrota. També en aquest sentit cal parlar de futur i de passat. Cal deixar en el passat la desunió i les tradicionals desavinences entre els catalans, i cal encarar el futur tots units. I tots vol dir tots: polítics i no polítics. Amb una llista unitària on la societat civil faci de quall entre tots els seus integrants, però on també hi siguin presents els partits polítics, òbviament, perquè aquesta és la millor forma de transmetre al món sencer la imatge d'un poble unit per un mateix objectiu: la constitució d'un nou estat per a Catalunya.
I no oblidem que aquest "partit" es juga tant a dins com fora de casa. En primer lloc cal que guanyem les eleccions del 27-S, cosa que no tenim del tot assegurada, encara. Però també cal que aquesta voluntat sigui interpretada nítidament, sense donar peu a interpretacions, arreu del món. Per tenir el suport, o si més no el respecte inicial, dels altres de països, especialment els europeus, a la nostra decisió, cal que no hi hagi ombra de dubte sobre què s'ha votat en aquestes eleccions. Cal que ningú pugui dir que s'ha votat en cap altra clau que no sigui la plebiscitària. I per aconseguir-ho amb la màxima garantia d'èxit és imprescindible la imatge d'unitat entre tots els que perseguim el mateix objectiu. Així ho veiem des de Tàrrega per la Independència.
Amb la independència ens espera un futur millor. Un futur sense la llosa actual del dèficit fiscal i amb capacitat legislativa per fixar les nostres pròpies polítiques laborals i d'infraestructures, per exemple, que ens permetran reduir l'atur. Per posar un exemple: Daimler-Benz volia exportar cap a l'Orient Mitjà 200.000 vehicles anuals a través del port de Tarragona, però els llocs de feina que això hauria permès crear s'han perdut perquè l'Estat no ha fet la inversió promesa en via d'ample europeu per connectar amb Europa i l'empresa va descartar el passat abril l'opció tarragonina en benefici de dos ports d'Itàlia i Eslovènia.
Només marxant podrem deixar enrere un passat d'imposicions. La República Catalana tindrà més recursos i, sobretot, la capacitat de fer lleis i inversions que afavoreixin la població i l'economia de Catalunya. I no hem de tenir por al tant pregonat boicot de l'estat espanyol. Deixant de banda algun estirabot, que sempre és possible, les relacions entre els dos estats només poden conduir al benefici mutu. No té sentit plantejar un possible aïllament econòmic de la nova República perquè Catalunya és la principal via de sortida de mercaderies d'Espanya cap a Europa, així com el seu principal mercat. I al Regne espanyol no li convé que hi hagi aranzels. Irun queda massa lluny de les principals rutes i el corredor central defensat per Madrid no connecta amb cap autopista ni ferrocarril francès, a banda d'haver estat desestimat per la UE.
El futur immediat passa pels propers 11 i 27 de setembre.
La Diada servirà per arrencar la campanya electoral i des de l'ANC organitzem –conjuntament amb Òmnium, com l'any passat– la que ha de ser la mobilització definitiva. L'Onze hem d'omplir la Meridiana de Barcelona com a demostració de força del que farem quinze dies després, amb les eleccions: omplir les urnes de vots per omplir el Parlament de diputats que proclamin la independència. On tot comença.Ja estan disponibles els tiquets d'autocar per a l'11-S. Aquest passat cap de setmana ja vam començar a distribuir els primers tiquets i durant la resta d'aquesta setmana en completarem el repartiment. Els punts col·laboradors en la venda de tiquets confirmats són: Bar de les piscines municipals, Cistelleria Grau, Còpies Maite, Llibreria Estel i Viatges Gris. També han participat en anys anteriors diversos forns de pa (Balcells, Castellets, Dit i Fet, Gabernet, Vilardosa), però tot i que encara no en tenim la confirmació, cal esperar que la majoria, si no tots, seguiran col·laborant amb nosaltres.
Per acabar, dues notícies de darrera hora d'aquest dilluns. Espanya és el primer país de la Unió Europea en ser sancionat per la pròpia UE per presentar-li uns comptes falsejats. Una Espanya fatxenda, que els darrers mesos presumia de tenir lligada la presidència de l'Eurogrup per a De Guindos i que, en la votació d'avui mateix, ha perdut davant l'actual president holandès. Volem que el nostre futur estigui lligat a un país d'aquesta mena? O volem que això formi part del passat?
Un futur ple de possibilitats o un passat ple d'incerteses? Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.
