Votar el 9N és més important del que alguns pensen

 

Nova Tàrrega del dijous 23 d'octubre de 2014

Aquest 9N, és de vital importància que absolutament tots anem a votar. Tant fa si alguns partits encara es barallen. Tant fa si en lloc de consulta se li diu procés participatiu. Tant fa que intentin ridiculitzar per tots els mitjans aquesta votació. Fins i tot tant fa que no vulguin dir-ne votació. Perquè el fet realment important és que serà el primer cop que podrem, per fi, comptar quanta gent vol la independència. I ho farem sense lligar-ho a cap opció política. No serà aquell joc que sovint es fa, després d'unes eleccions, de sumar els vots d'uns partits i uns altres, i suposar quina opció tindria més suport.

És cert que aquesta no serà la votació definitiva. Però és la més important, de moment. Perquè sense aquesta difícilment seguiran les altres. Ja vindran eleccions per triar un nou Parlament que proclami la independència. I després un referèndum de debò, organitzat ja pel nou estat català, per tal que la població ratifiqui amb totes les garanties la decisió presa pel Parlament. I després caldrà votar la nova constitució catalana. I després un nou Parlament on, ara ja sí, hi hagi el clàssic enfrontament entre ideologies. Per tant, tenim moltes coses per votar, encara. Però aquesta és la primera. I per això ara és la més important.

Per entendre com n'és d'important aquesta votació, cal analitzar dues vessants. Una en clau externa. Aquell dia, llargament anunciat durant gairebé un any, tots els mitjans de comunicació internacionals –i també les cancelleries– ens estaran enfocant. La "foto" dels catalans fent cua per votar democràticament i pacífica és la millor imatge perquè el món entengui que Catalunya vol un nou estat, independent de l'estat espanyol, malgrat totes les traves que aquest hi posa. És la foto que des del govern espanyol malden per evitar com sigui.

I l'altra clau és interna, per la imprescindible unitat política. Com més gent voti aquell dia a favor del sí-sí, més fàcil serà recompondre la unitat dels partits. Perquè si els que van a votar són pocs, la temptació d'alguns partits de despenjar-se del procés pot fer-se massa gran. Hem de ser tots plegats, partits polítics i votants, prou generosos per a entendre que l'objectiu principal, la independència, passa per sobre dels legítims interessos particulars. El dels partits, de tenir representació pròpia i poder guanyar eleccions. I el dels votants, de poder triar aquelles opcions que millor s'adaptin al perfil ideològic particular.

En un país normal tothom aniria a votar el 9N. Tant els favorables al no, com els del sí-no, com els del sí-sí. De fet, si el país fos normal del tot, no hi hauria doble pregunta, sinó una de sola i ben clara: Catalunya ha de ser un país independent? Però ara això no ve a tomb. Dèiem que, en circumstàncies normals, el diumenge 9 de novembre un gran nombre de ciutadans aniria a votar perquè el que s'hi juga un país amb una decisió com aquesta és molt important.

Ja fa temps, però, que l'adversari juga a una carta tramposa. La de la Catalunya silenciosa. Tots els que no surten a reclamar independència, és que estan contra la independència. Tots els que no van a les manifestacions, és que estan en contra de la manifestació. Excepció feta, és clar, del dia de la hispanitat. Aquell dia, si la gent no va sortir, no és pas perquè estiguessin contra els convocants de la manifestació unionista. Que va! És perquè l'home del temps de TV3, aquesta eina manipuladora, va pronosticar mal temps i va desactivar tots els unionistes.

Fan trampes perquè així pretenen sumar els abstencionistes al seu bàndol. Per exemple, a Escòcia la participació va ser espectacular i va arribar gairebé al 85%. Aquesta xifra, tot i ser gran, significa que hi va haver un 15% de la població que en realitat no es va expressar. Gent que no estava ni a favor ni en contra, sinó que estava d'acord amb el que decidissin la resta de conciutadans.

L'èxit del 9N no depèn del percentatge de 'sí-sí', sinó de la quantitat de votants. Per això és tan important mobilitzar tots els favorables a la independència perquè vagin a votar. La legitimitat dels resultats no rau en el fet que les urnes siguin de vidre o de cartró. Ni en si els col·legis electorals són els tradicionals o són uns altres. El que donarà força al procés per seguir fent camí és que la votació del 9N sigui realment massiva. I per això demanem també als contraris a la independència –o els que bonament creuen en terceres vies– que siguin demòcrates de debò i vagin a manifestar la seva opinió votant pel no o pel sí-no.

Aquest cop no hi ha excuses per no anar a votar. No és l'Assemblea que convoca una 'simple' manifestació. No hi cap l'excusa de dir que només es fa a Barcelona, en referència als que enguany no van voler anar a la V perquè sempre ho fan tot a la capital. O de dir que s'obliden de la gent de Lleida, en referència als que no van voler anar a la Via Catalana de l'any passat perquè no passava per la província. Qui convoca és el President de la Generalitat de Catalunya. I malgrat totes les mancances, aquest és un procés organitzat pel nostre Govern que respon a les demandes del poble i on ara el poble té la responsabilitat de participar.

Dimarts vinent, 28 d'octubre, clourem el cicle de conferències amb Salvador Cardús. Amb la conferència «És l'hora de la veritat». Després de quatre xerrades temàtiques –pensions, energia, justícia i pagesia–, ara oferim una visió més genèrica de com se'ns presenta el nou país, en clau de futur. Ho fem amb Cardús, del Consell Assessor per a la Transició Nacional, una de les persones que millor coneix els passos a seguir per dur Catalunya fins a la independència. L'acompanyarà Núria Elias, directora de l'escola Maria-Mercè Marçal de Tàrrega, per presentar el tema des d'una vessant més pròxima. Conduirà l'acte l'actor Josep M. Minguell. Al teatre Ateneu a 3/4 de 9 de la nit.

La unió fa la força. Tots units, doncs, amb un sol objectiu: votar el 9N2014. Serà un dia recordat als llibres d'història.

La gigafoto de l'acte central de campanya de l'Ara és l'hora del 19 d'octubre

La quarta conferència del cicle

Autocars per anar a Barcelona aquest diumenge

La campanya Ara és l'hora realitzarà un gran acte central el proper diumenge 19 de novembre, a les 12 del migdia, a la plaça de Catalunya de Barcelona, per a refermar el compromís dels ciutadans amb la unitat del procés i en el 9N com a millor instrument per a decidir el futur del nostre país.

Comptarem amb la presència de Carme Forcadell i Muriel Casals, conjuntament amb el portaveu del govern, Francesc Homs; Josep Rull (CDC); Oriol Junqueras (ERC) i representants d'ICV, EUiA, la CUP i Unió Democràtica. Per part de la societat civil ja han confirmat la seva presència el president de Súmate, Eduardo Reyes; Miquel Calçada; Germà Bel; Lluís Llach; i l'actriu Carme Sansa.

És important que es vegi que el suport popular no disminueix, i per tant també cal comptar amb la presència de tots i cadascun de nosaltres!

És per això, per facilitar que hi hagi el màxim de gent possible donant suport al procés i als partits polítics que el sustenten, que hem decidit organitzar un o dos autocars, en funció de la demanda, i posar a la venda tiquets d'autocar a 10 euros, com el passat onze de setembre. A banda, és clar, d’animar a anar-hi amb el seu propi cotxe a tothom que pugui.

Aquest cop, donat l'escàs marge de temps disponible, centralitzarem la venda en un sol punt: Electricitat Salvadó, tocant a la plaça del Pati de Tàrrega.

Legal o no, la consulta és un tema de justícia universal

Nova Tàrrega del dijous 16 d'octubre de 2014 (A)

La llei, a Espanya, és una qüestió d'opinió. És l'opinió d'un jutge sobre un determinat tema. És igual si aquesta opinió és justa o no des d’un punt de vista moral. Perquè una cosa és allò que entenem com a just en termes generals i una cosa diferent és la justícia en termes legals. La llei pot voler dir una cosa, però, per clara que sigui, si el jutge la interpreta d'una altra manera, ningú li ho pot impedir. I si no que li ho preguntin a aquella dona que fa uns anys va veure com un jutge espanyol exculpava el seu violador perquè duia faldilla curta i "anava provocant". A Espanya, el jutge és la llei.

Els del Tribunal Constitucional són els jutges de més alt rang. Vet aquí perquè no cal perdre temps argumentant sobre si la llei de consultes és o no legal, si s'ajusta o no a la constitució. Tant li fa, perquè per molt que vulguem fer les coses emparant-nos en la legalitat, sempre trobaran la manera d'interpretar-la de la manera que més els hi convingui per acabar desmuntant qualsevol intent nostre. Per tant, ha d'arribar un punt en què aquesta suposada justícia basada en termes legals ha de ser superada per una altra legalitat, la de la justícia universal.

Una Justícia en majúscules. Una justícia que es pot entendre a qualsevol país civilitzat del món, segons la

qual un poble té dret a decidir lliurement el seu futur polític. Un dret anomenat autodeterminació. I això, que està reconegut a la Carta dels Drets Humans, ratificada pel mateix estat espanyol, és el que vol exercir el poble de Catalunya.

Podrà ser aquest 9N? Per això lluitem. A principis de 2014 poca gent pensava que, a menys de quatre setmanes pel 9N, encara parlaríem sobre si es podria votar o no. Qui més qui menys pensava que, malgrat l'acord polític per celebrar una consulta posant-hi data i pregunta, aquesta no acabaria tenint lloc. “Vols dir que es votarà el 9N?”. Al principi la pregunta se solia fer així, en tercera persona. Però a mesura que ha anat passant el temps, ha canviat la manera de fer la pregunta. “Vols dir que podrem votar el 9N?”. Ja no és en tercera persona, sinó en primera, perquè ens hi sentim implicats.

Perquè tothom té ganes de votar. A poc a poc s'ha anat generant aquesta consciència col·lectiva que feia que, el que semblava una quimera, es veiés cada cop més possible. I cada cop s'ha fet més palès que si no votem, no serà perquè no vulguem, sinó perquè no podrem fer-ho en condicions. Però seguim volent votar. I tant se val de quina manera: ho acabarem fent. Mai com ara havia estat tan majoritària aquesta voluntat de recuperar les llibertats nacionals. I votarem. I tant que votarem.

D’una manera o altra, però votarem. I no ens hem de cansar de lluitar perquè ens hi va el nostre futur i el de les generacions a venir. Una lluita desigual, perquè l'enèmic és poderós, però que no té el que tenim nosaltres: la raó.

I fins aquí el que estava escrit abans que esclatés la notícia dilluns a la nit. La consulta no es farà en els termes previstos per la llei de consultes, a causa de la seva suspensió. De totes maneres, en la seva compareixença de dimarts al matí, el president Mas ha anunciat que el 9N hi haurà urnes, paperetes i locals per poder votar, tot acollint-se a marcs legals preexistents. La trajectòria del president mereix que donem credibilitat a la seva proposta. Ara cal esperar que els partits –tots els del bloc sobiranista– tinguin l’alçada de mires suficient per entendre que els moments històrics que vivim demanen no utilitzar el procés amb finalitats partidistes.

Com ha recordat el president, aquesta consulta no serà la definitiva. Ni ho hauria estat encara que s’hagués fet en el marc legal suspès. Perquè el que cal, per tal d’obtenir el reconeixement internacional a una declaració d’independència des del Parlament, són unes eleccions democràtiques on els partits –en llista conjunta preferiblement– es presentin amb un programa comú que inclogui aquesta declaració. Així qui vota sap què vota. I així s’entén també des de l’estranger.

Organitzem autocars per anar a Barcelona aquest diumenge 19 d’octubre. Fa dies que estava previst realitzar l’acte central de campanya de la consulta a plaça Catalunya, a les 12 del migdia. Ara cal omplir la plaça en un acte de suport massiu a aquesta variant de consulta. Per facilitar que hi hagi el màxim de gent possible donant suport a la consulta, hem decidit organitzar autocars i posar a la venda tiquets a 10 euros. A banda d’animar tothom que pugui a anar-hi amb el seu propi cotxe. Aquest cop centralitzarem la venda en un sol punt: Electricitat Salvadó, tocant a la plaça del Pati.

Abans, aquest divendres 17 d'octubre, a les vuit del vespre a la plaça Major. Tornem a convocar tots els voluntaris per fer un segon repartiment general de material per realitzar el porta a porta a Tàrrega. La setmana passada ho anunciàvem pel dissabte dia 18, però finalment ho hem avançat a aquest divendres. Cridem a venir tothom que vulgui fer de voluntari, tant si s'ha apuntat a la web araeslhora.cat com si no, ja que nosaltres mateixos ens encarregarem de fer la inscripció.

El dijous 23 d'octubre parlarem de pagesia dins el cicle de conferències. Amb un títol ben clar: «Surt a compte la independència per als pagesos?». Respondran la pregunta dos membres de la sectorial de l'ANC “Pagesos per la independència”: Pep Riera i Antoni Llimona. Riera, a banda de líder històric d'Unió de Pagesos, és membre del Secretariat Nacional de l'ANC, i per tant de les persones més ben informades sobre què està preparant l'Assemblea en aquests moments. Presentarà l'acte Antoni Pané, gerent de la Cooperativa d'Ivars. La xerrada serà a la sala de plens de l'ajuntament a 3/4 de 9 del vespre.

Ningú va dir que el camí seria fàcil. Ans al contrari: és complicat i cansat. Però la recompensa és proporcional a la dificultat. Per això val la pena seguir pedalant sense parar.

Abans, aquest divendres 17 d'octubre, a les vuit del vespre a la plaça Major. Tornem a convocar tots els voluntaris per fer un segon repartiment general de material per realitzar el porta a porta a Tàrrega. I dijous vinent, 23 d’octubre, seguim amb el cicle de conferències amb «Surt a compte la independència per als pagesos?». Respondran la pregunta dos membres de la sectorial de l'ANC “Pagesos per la independència”: Pep Riera i Antoni Llimona. Presentarà l'acte Antoni Pané, gerent de la Cooperativa d'Ivars. La xerrada serà a la sala de plens de l'ajuntament a 3/4 de 9 del vespre.