dimarts, 8 d’abril del 2014

Als que volem la independència se’ns gira feina. I compromís.

Setmana 13 (Nova Tàrrega del dijous 10 d’abril de 2014)

 Aquest cap de setmana, a Tarragona, l’ANC ha fet assemblea general ordinària. L’assemblea general és el màxim òrgan de govern de qualsevol entitat associativa. És la reunió dels associats amb veu i vot per aprovar tant l’acció de la Junta Directiva (anomenat Secretariat a l’ANC) fins aquell moment, com per aprovar les propostes d’acció de cara al següent exercici. També es sotmeten a aprovació tant la liquidació de comptes de l’any anterior com el pressupost del següent.

L’ANC supera els 50.000 membres: 35.000 associats i 15.000 adherits. D’aquests, més de 7.000 es van reunir al Tarraco Arena Plaça per participar de l’assemblea general. En aquesta es va aprovar el full de ruta per als propers mesos, que s’entreveuen els definitius, per encarar el procés irreversible que la majoria de catalans volem emprendre cap a la independència de Catalunya.

S’han fixat les activitats que organitzarem per l’Onze de Setembre. Però no només les d’aquell dia. També les que realitzarem els mesos previs durant la preparació de la Diada. I, sobretot, les que es faran des de l’endemà mateix, dia 12, i fins la vigília de la consulta del 9 de novembre. Durant aquests gairebé dos mesos tenim la intenció de fer una acció reivindicativa diària, en diferents punts del país, amb l’objectiu de conscienciar –dins i fora de Catalunya– i pressionar perquè ningú es faci enrere amb la consulta del 9-N.

Una cosa és clara: el 9 de novembre volem i hem de poder votar. I per això cal que tots els que ho
volem fer ens impliquem i comprometem amb les mobilitzacions que es vagin succeint per a que es vegi sense cap mena de dubte que aquesta és la majoritària voluntat popular. I per que els representants polítics no defalleixin ni tinguin la temptació de llençar la tovallola o de fer allò que al ‘Polònia’ retraten tant bé de “la puta i la Ramoneta”.

Tres van ser els moments àlgids de l’assemblea que van arrencar més aplaudiments. El primer quan, entre les entitats amb representació a l’acte, es va anunciar la presència de SUMATE, col·lectiu independentista de castellanoparlants, amb forta implantació a l’àrea metropolitana de Barcelona. El segon quan Josep Andreu, alcalde de Montblanc, en nom de l’Associació de Municipis per la Independència (de la que Tàrrega n’és membre), va recordar que si l’estat impedeix la consulta del 9-N, després de les properes eleccions municipals (maig de 2015) els municipis poden, en cas de guanyar els partits independentistes, proclamar la República Catalana, a l’estil del que va succeir després de les municipals del 14 d’abril de 1931, quan es va proclamar la Segona República.

La tercera ovació, i la més gran, fou per Carme Forcadell, presidenta de l’ANC. Fou l’encarregada
de cloure l’acte i del seu discurs en destaca la contundència en afirmar que «no hi ha punt de retorn perquè els catalans no tenim on tornar: l'estat espanyol no ens respecta ni ens accepta com a catalans, ens ha barrat el pas com a persones i com a poble, i per tant hem de seguir el nostre camí». Cal seguir el camí recorregut fins ara, sense caure en provocacions, tenint cura de la cohesió social i mantenint la unitat de la societat civil i de les institucions.

Però mentre uns construeixen, altres destrueixen. No aporten solucions. Només es dediquen, com en la famosa cançó d’Amy Winehouse, a dir no-no-no. I això en tots els camps. També en el dels símbols. Mentre uns planten estelades arreu, altres les tomben. Fruit d’un acord entre el Motoclub Tàrrega i l’ANC, des del passat gener onejava al circuit del Castell del Mor una estelada de considerables dimensions (300x200cm), visible de força lluny, tant des de Tàrrega com des de l’autovia. Després de diversos intents, la matinada de dissabte a diumenge, just quan s’havia de córrer el Trial Tàrrega 2014, van serrar el masteler que la subjectava. Això sí, la tornarem a plantar tants cops com la tombin. I, de moment, algú altre ja ha corregut a suplir-la amb una nova estelada, aquest cop al Tossal del Mor, al costat mateix.

Cal denunciar la manca de civisme i tolerància d’algunes persones contràries a la independència. No totes són així, és clar. Però és necessari el rebuig social unànime, clar i contundent contra aquestes actituds, vinguin de qui vinguin. Avui una gran part de la societat ja no es creu ni les mentides, ni els discursos ni els atacs dels unionistes. Els seus discursos poden ser, de vegades, molt desconsiderats i feridors vers la nostra consciència nacional, i això emprenya. Però la nostra principal força és l'esperit constructiu i l'hem de continuar demostrant sempre presentant idees i accions en positiu. El civisme ha de seguir sent un dels màxims valors de construcció nacional. El contrari no és res més que la evident demostració de la impotència d’aquells que no tenen altres arguments que els de la força.

Junts som indestructibles. Contra la voluntat pacífica i democràtica d'un poble no hi ha res a fer.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència

dijous, 3 d’abril del 2014

Les raons expressades per un nen

Raons perquè vull que Catalunya esdevingui un estat.


De raons en tinc moltes. Algunes de més pragmàtiques que poden ser argumentades científicament i d’altres que són fruit del sentiment.

La raó més important és per dignitat.
La dignitat és el darrer que hauria de perdre una persona i així mateix, és el darrer que un país s’hauria de deixar trepitjar.
Igual que amb els llindars del dolor, cadascú té la seva dignitat a diferent nivell i pot ser que, per les diferents experiències o els diferents punts de vista, no compartiu aquesta primera raó.
D’exemples en trobaríem moltíssim malauradament, però no vull estendre'm i no vull desviar el tema particularitzant-ho. Qui no m’entengui, o és que té el llindar de la dignitat molt baix, o no s’estima el país.

La diversitat és quelcom de desitjable. Ho concebem com a normal i ho desitgem a la natura. Per què, doncs,  no ho hauríem de contemplar així mateix en la diversitat cultural. Algú desitjaria viure en un d’aquests mons ficticis de la literatura on tothom vesteix, pensa i parla igual?

“Digues mil cops una mentida i s’acabarà assumint com una veritat”. Oi que ningú de nosaltres desitjaríem viure en un món on això fos veritat?
Catalunya ha esdevingut el que ara és dins de l’estat espanyol per la força de les armes. És un fet inqüestionable però que des de les Espanyes ens neguen. Si no hi ha prèviament el reconeixement del greuge no pot haver el perdó i la reconciliació. L’any 1,714 el rei Felip V es va “passar pel forro” tots els tractats i acords a què havien arribat els regnes de Castella i d’Aragó quan van signar la confederació. Així, doncs, nosaltres no estem lligats a Espanya més que per la força de les armes. Això no dóna cap legitimitat a la nostra situació actual.

Algú coneix algun cas de violència domèstica? Una dona és maltractada, físicament i psicològicament i és incapaç de prendre la decisió de deixar el marit i començar una nova vida per por a les amenaces. I a vegades, és tal el sotmetiment, que la dona assumeix com a normal el maltractament. La seva ment està manipulada i controlada i és incapaç de fer ni un sol pas que no li marqui l'agressor.
Catalunya s’ha de revelar contra el maltractament i ha de reivindicar el reconeixement de absolutament tots els greuges històrics.

Tenim l’oportunitat de fer un nou país, i de fer-lo ben fet. Un país petit és més fàcil de controlar i així, amb un control estricte i amb unes lleis oportunes, podrem mirar d’evitar les corrupteles i les injustícies socials. Hem de mirar els altres països i instaurar aquelles normes que els fan funcionar bé i que al nostre país no rutllen .
Hi ha moltes coses que desitjaria canviar a Catalunya i hi ha alguns països als que admiro i als qui voldria copiar, però si ens governa gent forastera mai podrem fer la Catalunya que somiem.

“A qui té gana, no li donis un peix. Ensenya-li a pescar”. La gent paga amb els mal anomenats Impostos en lloc del terme català contribucions, per obtenir contraprestacions. No es paga pas de gust la quota d’escala de veïns o les contribucions a l'ajuntament,,, si no hi ha uns serveis com a contrapartida.
La nostra solidaritat amb Espanya ha estat i és abusiva vista des de tots els punts de vista. I no ha servit gens per a “ensenyar a pescar” ans al contrari. A vegades sembla que s'hi repengen.
 La proporció del que donem a Espanya respecte als diners que produïm ultrapassa amb molt més del doble l’aportació que es fan als seus respectius països altres regions del món. I això any rere any, per no obtenir més que menyspreu a canvi i per veure malbarataments dels fons públics. Amb aquests diners, ben gestionats podríem fer maravelles i garantir-nos un futur sense haver de marxar del nostre país.

I per no estendre'm més, vull un país perquè em pugui sentir orgullós de ser Català sense complexes

dimarts, 25 de març del 2014

Resultat de la recollida intensiva del Signa un Vot del 22 i 23 de març per l'ANC de Tàrrega


No cal explicar com n'és d'important la feina que està fent l'ANC. Només cal veure com se l'està atacant.
Això simplement vol dir una cosa: anem pel bon camí. I cal perseverar. Cal recollir moltes signatures, molts vots. Cal no parar.
Cal que tots anem a signar per la independència. Cal que expliquem a tothom l'important que és votar. I si convé, cal que acompanyem a fer-ho a les persones amb dificultats.
Si encara no ho has fet, haurà més oportunitats per fer-ho.  Consulta els llocs de recollida al web    http://signa.assemblea.cat/
Necessitem la teva signatura. Ens falta el teu vot !

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència





Data
Lloc Població Vots Euros
ds 22/03/2014
Ajuntament     Tàrrega 24 11,30
ds 22/03/2014
Pati Tàrrega 43 49,72
ds 22/03/2014
Plus Tàrrega 62 54,96
ds 22/03/2014
Condis Tàrrega 54 18,27
ds 22/03/2014
Caprabo Tàrrega 190 191,04
ds 22/03/2014
Mercadona Tàrrega 107 72,08
ds 22/03/2014
Ajuntament Tàrrega 24 11,03
ds 22/03/2014
Pati Tàrrega 37 27,59
ds 22/03/2014
Plus Tàrrega 63 23,00
dg 23/03/2014
Ajuntament Tàrrega 20 11,30
dg 23/03/2014
Pati Tàrrega 41 43,86
dg 23/03/2014
Ajuntament Ciutadilla 60 59,04
dg 23/03/2014
Ajuntament La Fuliola 131 124,65
dg 23/03/2014
Ajuntament Verdú 12 2,00
dg 23/03/2014
Ajuntament Vilagrassa 4 1,00
dg 23/03/2014
Camp de futbol La Fuliola 27 13,30

 

Resum cap de setmana Vots Euros
Tàrrega 665 514,15
Ciutadilla 60 59,04
La Fuliola 158 137,95
Verdú 12 2,00
Vilagrassa 4 1,00
899 714,14
Dades acumulades fins avui Vots Euros
Tàrrega 29,2% del cens 3.129 3.226,24
Verdú 18,5% del cens 147 144,76
Vilagrassa 13,9% del cens 50 50,12
Guimerà 33,6% del cens 89 65,45
Ciutadilla 33,5% del cens 60 59,04
La Fuliola 16,4% del cens 158 137,95
3.633   3.683,56
A altres poblacions de l'Urgell s'han recollit vots per altres territorials de l'ANC.

Dades electorals de les darreres eleccions per Tàrrega

http://www20.gencat.cat/portal/site/governacio/menuitem.86ad912f20140f1f8e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=1f0fcce1a6b1a310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=1f0fcce1a6b1a310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
 

Sobre un cens de 10.500 persones
 
CONVERGÈNCIA i UNIÓ 3561
ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-CATALUNYA SÍ 1247
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) 614
PARTIT POPULAR 611
INICIATIVA PER CATALUNYA-VERDS-ESQUERRA UNIDA I AL 357
CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR-ALTERNATIVA D'ESQUERR 282
SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA 218
CIUTADANS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA 133
PLATAFORMA PER CATALUNYA 58
ESCONS EN BLANC 36
PIRATES DE CATALUNYA 23
PARTIT REPUBLICÀ D'ESQUERRA-IZQUIERDA REPUBLICANA 13
PARTIT ANIMALISTA CONTRA EL MALTRACTAMENT ANIMAL 11
HARTOS.org Ciutadans en Blanc 9
UNIFICACIÓN COMUNISTA DE ESPAÑA 8
UNIÓN PROGRESO Y DEMOCRACIA 4
Total 7.185

dilluns, 24 de març del 2014

Més de 3.100 persones a Tàrrega ja han votat per la independència!

A Tàrrega duem recollits 3.129 vots per la independència. Durant la recollida intensiva de signatures efectuada a tot Catalunya aquest passat cap de setmana, els apoderats de l’assemblea territorial de Tàrrega han aconseguit 899 vots, dels quals 665 a Tàrrega i la resta a altres poblacions de la comarca, com ara La Fuliola, Ciutadilla, Verdú o Vilagrassa. En total portem 3.649 vots recollits pels nostres apoderats des del començament de la campanya “Signa un Vot per la Independència”.

Els resultats obtinguts són per estar satisfets. En comparació amb l'anterior recollida massiva del mes de gener, en que es van fer 1.155 vots a Tàrrega, és clar que no hem aconseguit tants vots. Però tenint present que la primera vegada va votar, per dir-ho d'alguna manera, la gent més motivada per la causa, que aquest cop haguem fet 665 nous vots a Tàrrega és per estar satisfets. I molt satisfets pels 158 de La Fuliola o els 60 de Ciutadilla, on s’hi ha recollit signatures per primer cop. Tot això malgrat la pluja i el vent del cap de setmana, que no convidaven a sortir de casa.

Gairebé un 30% del cens electoral de Tàrrega ja ha signat el seu vot. Les instàncies signades fins ara equivalen, en concret, al 29,5% de la població amb dret a vot de Tàrrega. Però també en altres poblacions les xifres relatives són més que bones: tant a Guimerà com a Ciutadilla s’han aconseguit vots en una quantitat equivalent al 34% dels seus respectius cens electorals. A Verdú duen el 19%, a La Fuliola el 16% i a Vilagrassa el 14%.

Per posar en context aquestes xifres, fem memòria ‘històrica’. La tasca que està fent l’ANC, com no pot ser d’altra manera, és hereva de la que molts altres han fet abans. Cal destacar, en aquest sentit, la feina feta per “Tàrrega Decideix” en el seu moment. Van aconseguir situar Tàrrega entre les ciutats que van participar en la primera onada de les anomenades “Consultes sobre la independència” que es van organitzar arreu de Catalunya tres mesos després de la famosa primera consulta d’Arenys de Munt del 13 de setembre de 2009.

El 13 de desembre de 2009, a l’Ateneu, van votar 2.862 persones. La pregunta era «Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?» i 2.690 votants van fer-ho afirmativament. Aquella xifra va representar tota una fita malgrat el poc temps que va haver-hi per preparar la consulta i donar-la a conèixer, ja que va implicar un gran nombre de voluntaris i bona part del teixit social i polític de la ciutat. Doncs bé, a hores d’ara amb el “Signa un Vot per la Independència” ja hem superat en més de 400 vots els que es van aconseguir aleshores. I això només vol dir una cosa: l’independentisme creix.

Aquesta, però, és una campanya de llarg recorregut en el temps. I això significa una altra cosa: que no
ens podem conformar amb els vots recollits fins ara. N’hem d’aconseguir molts molts més. Si bé és cert que la gent més “motivada” ens ha vingut a cercar per poder signar, ara s’obre una etapa on la recollida serà més lenta, però on som nosaltres els que ens hem d’apropar a la gent. Sembla clar que a partir d'ara el nombre de vots que farem a cada recollida serà menys “lluït”. La feina que hem d'anar fent ara des de l’Assemblea és la d'anar a trobar aquella gent que està per la independència, però d'una manera més passiva. És a nosaltres que ens toca ser actius i anar-los a cercar allà on siguin.

Hem fet, doncs, molt bona feina aquest cap de setmana. Però ens en queda encara molta més per fer. És per això que cada dilluns tenim una parada del “Signa un Vot” al mercat setmanal, a la cantonada del carrer Carme amb el Pati. O que aquest dissabte vinent, a la nit, en posarem una a l’Espai MerCat, coincidint amb el concert de La Pegatina. O que dissabte de la setmana següent tornarem a ser al mercat de proximitat “La Bona Taula” que es fa al Pati cada primer dissabte de mes. Allà on sigui la gent, allà serem nosaltres.

I el nombre d’associats a l’ANC no para de créixer. Tant a Catalunya en general, on ja superem els 25.000 membres, com a Tàrrega en particular. Durant la darrera setmana han estat 23 les persones que s’han inscrit a Tàrrega i el nombre total de socis depassa de llarg el centenar. Aprofitem aquestes línies per informar/recordar que habitualment ens reunim cada dimarts, a partir de tres quarts de nou del vespre, al Centre d’Entitats, i que les reunions són obertes tant a socis com a simpatitzants.

Volem poder volar; i si volem volar, volem. Aquest vers de la poetessa Sara Bailac il·lustra, millor que cap altre ens aquests moments, la nostra voluntat d’aconseguir el nostre gran objectiu: un estat independent per a Catalunya.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència