dimarts, 10 de març de 2015

Santiago Vidal, més que un jutge

Comarques de Ponent, dimecres 11 de març de 2015

El dimarts 24 de març Santiago Vidal serà a Tàrrega, al teatre Ateneu. A dos quarts de nou del vespre tindrem el plaer de presentar la conferència «La nostra Constitució. Com serà?», impartida pel jutge que, a banda de la seva tasca professional com a magistrat, ha col·laborat en la redacció d’aquesta proposta de constitució per a un nou estat català independent.

A l’epicentre de l’actualitat informativa. La casualitat ha volgut que, des de força temps enrere, tinguéssim programada per a aquesta data una conferència de Santiago Vidal sobre l’esborrany de constitució catalana que ell ha ajudat a redactar, junt amb altres juristes. El fet, però, de la seva inhabilitació com a jutge durant tres anys per part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) arran de la publicació d’aquest document, l’ha situat ara a l’ull de l’huracà mediàtic.

Cal donar suport a una persona que ha demostrat el seu coratge. Parafrasejant la famosa expressió del Barça, bé podríem dir que Santiago Vidal és més que un jutge, a hores d’ara. El seu gran pecat, per al poder espanyol, és ser independentista. Es pot ser de qualsevol partit polític, però no independentista. És una cosa que va contra la seva naturalesa i que no poden entendre. Com tantes vegades, creuen que la solució demana anorrear els referents de l’independentisme, per veure si aquests es fan enrere i, amb ells, el conjunt de la població. Però, lluny d’això, l’únic que aconsegueixen és que cada cop n’hi hagi més.

Calen més arguments per voler la independència? Alguns pensem que, a aquestes alçades, qui no tingui clar que la independència és el camí, és que ja no li tindrà mai. Que hi ha prou motius per afirmar que l’estat espanyol només ens té, als catalans, per súbdits perifèrics als quals esprémer com si es tractés d'una colònia. Que hi ha arguments més que de sobra per demostrar que pel nostre compte anirem molt millor, tant en la vessant econòmica com la social, la cultural i, de fet, en totes.

Però l’estat espanyol sempre ens sorprèn per donar-nos-en més, d’arguments. Certament, moltes persones han arribat a fer-se independentistes a força de comprovar com de repetitius són els comportaments autoritaris d’aquest estat per negar la realitat nacional catalana. Aquest cop, però, no ha estat el tàndem govern del PP / Tribunal Constitucional (TC) el que ha atacat. El CGPJ, per iniciativa pròpia, ha acabat suspenent el jutge Vidal per una cosa que el mateix president del CGPJ ha fet reiteradament: creació intel·lectual de documentació de caràcter jurídic.

L’actual president del CGPJ no és del PP: és PP. Del 1996 al 2004, durant la presidència d’Aznar, va ocupar diferents Direccions Generals dins del govern espanyol. El 2004, quan el PP va perdre les eleccions, va tornar a la carrera judicial. Primer a l’Audiència Nacional i des del 2010 al Tribunal Suprem (TS), en recompensa pels serveis prestats. Fins que el 2013 va ser-ne escollit president. Els càrrecs de president del TS i del CGPJ van l’un amb l’altre.

Hom podria creure que el càrrec deriva dels seus mèrits professionals. Però no deixa de ser curiós conèixer quines activitats paral·leles ha dut a terme, més enllà de la seva feina de magistrat. Destaquen les seves setze participacions com a ponent, entre 2003 i 2010, dels cursos jurídics realitzats per la FAES, la fundació ideològica del PP, creada el novembre de 2002. És a dir que des de la fundació de la FAES n’ha estat col·laborador. Només en ser elegit president del TS i del CGPJ va deixar de cooperar formalment amb aquesta fundació.

Quina imparcialitat se’n pot esperar, doncs, del CGPJ? En una sanció disciplinària de caràcter polític com ha estat la que s’ha imposat al jutge Vidal, no se’n pot pas esperar gens d’equitat. Redactar una proposta de constitució catalana és “deslleial”. Preparar el programa electoral del PP en matèria jurídica, no. La realitat és que Santiago Vidal és magistrat d’un jutjat penal de Barcelona. És a dir que els casos que jutja corresponen a l’àmbit de la delinqüència comuna, on la seva ideologia política particular difícilment pot interferir amb les sentències que emet. Just el contrari del que passa amb els membres del TC o el TS, que han de dirimir sobre causes entre partits polítics i/o governs.

Seria il·lús creure que el poder judicial espanyol pot ser independent. Tant en el cas del TC com en el del CGPJ, resulta que els seus membres són escollits pels partits polítics. Al Consell la meitat els tria el Congrés i l’altra meitat el Senat. En ambdós casos amb una majoria de tres cinquenes parts de la respectiva cambra. Per tant, només cal que es posin d’acord els dos grans partits espanyols per tirar endavant qualsevol nomenament. I dels dotze membres del TC, quatre els tria el Congrés, quatre el Senat, dos directament el govern espanyol i els altres dos el mateix CGPJ, que ja hem vist que deriva directament dels partits. Resulta impossible, doncs, la independència real dels principals òrgans judicials respecte als partits polítics.

Cal que la justícia del nou estat català sigui realment independent. D’aquí que una de les propostes que formen part de la constitució presentada per Santiago Vidal faci referència, justament, a què els òrgans de govern judicial siguin escollits de forma majoritària pels mateixos jutges, magistrats i fiscals. Recordeu que si voleu saber com és aquest esborrany de constitució podeu trobar-la a unanovaconstitucio.cat.

Per un país més just, calen persones justes i valentes. I el jutge Vidal ha demostrat ser-ho. Ara ens correspon fer-li notar que no està sol.