dimarts, 21 de març de 2017

Més lluny, hem d’anar més lluny

140 - Nova Tàrrega, 23 de març de 2017

“No caiguem en el parany de la precipitació. Aquesta és l'estratègia del govern espanyol. I som nosaltres qui hem d'anar marcant el ritme, com hem anat fent els darrers anys. Referèndum? Sí, al setembre”
L'independentisme és tant transversal que sí, segurament també hi ha corruptes que ho són. Però els corruptes que abracen l'estelada: ho fan per la seva condició de corruptes? Aleshores Millet, corrupte XXL, deu ser el més gran dels independentistes. Ah, no!, calla, que era patró de la FAES... Ves que no siguin els contraris al procés els més tossuts a vincular independència i corrupció.

LA CORRUPCIÓ NO TÉ PÀTRIA
Ja dèiem la setmana passada que la corrupció és inherent a la condició humana, però pel que es veu n'hi ha, aquí mateix, que segueixen volent vincular-la amb les banderes. De totes maneres, si fos un corrupte crec que m'interessaria seguir a Espanya. Primer per l'alt grau de tolerància que demostra el votant espanyol en general amb els partits amb casos jutjats i sentenciats de corrupció. I segon perquè, al capdavall, com més gran sigui el pastís més grans podran ser les queixalades que s’hi poden fer sense que es noti gaire. En un país més petit sempre serà una mica més fàcil de controlar.

I LA JUSTÍCIA NO ÉS CEGA
És bòrnia. Perquè la bena només li tapa un ull. Amb l'altre vigila on campen els independentistes i garrotada allà on fa bony. Les sentències als promotors del 9-N (a l'espera de la de Francesc Homs) en són un exemple, tot i que el fiscal afinador presentarà recurs perquè la troba poc exemplaritzant.
Però cal veure en la mateixa línia d'actuació totes les sentències del Constitucional que miren de retallar les competències de la Generalitat. Quin gran home, per cert, el president sortint del TC. Ara que plega diu que s'hauria d'insistir en trobar una sortida política al ‘problema catalán’ i no recórrer tant als tribunals. Sembla que ara es dedicarà a fer monòlegs al Club de la Comèdia. De fer riure, en sap!
I encara queden judicis pendents, però que no estaran gaire a començar. El més significatiu serà el que afectarà als membres indepes de la Mesa del Parlament en general (el de CSQP no, pobre, que el fiscal diu que no sabia el que es feia), i a la presidenta Forcadell en particular. En algun moment hem dit que serà el moment de defensar al carrer amb grans manifestacions que segueixi exercint el seu càrrec. Potser sí.

NO PERDEM DE VISTA L'OBJECTIU
O potser no. Perquè probablement el que cerca aquesta estratègia espanyola d’ofec econòmic i judicial no és altra que la de generar disturbis per part dels independentistes que justifiquin la posterior intervenció de la Generalitat, dels Mossos i de TV3 i Catalunya Ràdio. I no hem de caure en aquesta provocació. No hem de fer el que ells volen. Hem de fer el que nosaltres volem. Nosaltres volem votar i ho hem d'anar preparant tot per tenir-ho enllestit quan ens convingui a nosaltres, no als altres. No caiguem en la precipitació.
El títol de l'article d'avui és una referència a Ítaca, la cançó de Lluís Llach. Podem dir-ho a l'estil Tremosa –mantinguem la calma i seguim votant– o podem citar els clàssics. Hem d'anar més lluny dels arbres caiguts, més lluny de l'avui que ens encadena, més lluny del demà que s'acosta. El camí és ple d'entrebancs, interns i sobretot externs, però no hem de deixar de mirar l'horitzó. Cal que no perdem de vista quin és l'objectiu, que no és altre que votar. Al setembre. I darrera d'aquest encara un objectiu més gran: proclamar la República catalana. Per tant, és veritat: calma.

PREPAREM EL VOT EXTERIOR
Calma i unitat. I passos endavant, com els de la conselleria d'Exteriors. Aquesta, amb el ‘ganxo’ de facilitar la targeta sanitària als que s'hi apuntin, promou la inscripció voluntària dels catalans a l'exterior en un registre propi de la Generalitat. Registre que, arribat el cas, podrà servir per tenir identificats els catalans a l'estranger i facilitar-los, entre altre coses, la participació al referèndum.
Per tant, si teniu familiars o amics que viuen fora (els que viuen a Espanya, de moment, no) animeu-los que s'apuntin en aquest registre. No cal que us recordem com funcionen les ambaixades espanyoles amb el vot exterior quan hi ha eleccions a Catalunya, no diguem ja en un referèndum.

PREPAREM-NOS PER VOTAR
La consulta del 9-N, els últims dies, hi havia molta gent que no la creia possible. Fos per la manca d'unitat entre partits, en alguns moments, fos per les traves de govern espanyol i/o del seu braç armat en forma de TC. I es va fer. A Tàrrega hi vam acabar participant 6.259 persones. I al referèndum, que es farà, no ho dubteu, en serem més. Preparem-nos per votar però, sobretot, preparem-nos per guanyar.

dimarts, 14 de març de 2017

Urnes i corrupció, tot ben barrejat als jutjats

139 - Nova Tàrrega, 16 de març de 2017

“El problema no és quin país tindrem si ens independitzem, sinó quin país ens quedarà si no ho fem”
Ja fa mesos que venim escrivint cada setmana i no pararem fins al referèndum, com a mínim. En l'article de la setmana passada –no publicat per falta d'espai, segons NT–, dèiem que les notícies del dia a dia dificulten explicar què esperem del futur, tot parlant de com milloraria la capacitat per construir un millor estat del benestar en una república catalana. També esmentàvem la corrupció a Catalunya esgrimint que, si més no, tota la porqueria que s'esforcen a destapar ara servirà per estar en disposició de crear un país nou més net.

QUI ÉS IMPARCIAL I QUI NO
Dies enrere des de C's es queixaven perquè la televisió publica catalana no era imparcial i no donava la mateixa cobertura al cas Palau com ho havia fet al judici al 9-N retransmetent-lo en directe. Com si les altres teles espanyoles, publiques o privades, sí que ho fossin d'imparcials! Això sí, el fiscal no para de preguntar sobre els diners desviats cap a la Fundació Trias de Convergència però ni una pregunta sobre els que van anar a la FAES del PP. O fa pudor tot, o no en fa res, però que es vulgui fer creure que només en fa allò que afecta el partit que ha perdut el seny i s'ha tornat indepe no és normal. En el fons, però, sí que ho és si recordem la frase pronunciada pel que fou ministre de l'Interior Fernández Díaz: «esto la fiscalia te lo afina».

SENTÈNCIA DEL 9-N
És clar que, de fet, potser sí que n'hi ha de motius per no dedicar-hi tanta atenció. Com ara que just el mateix dia que començava el judici s'hagi fet pública la sentència del TSJC inhabilitant Mas, Ortega i Rigau. Tant hi fa si la condemna és molt menor que la demanada per l'acusació. Ni que hagués estat d'un sol dia. No hi ha sentència acceptable per un judici inacceptable. I diuen que aquesta mateixa setmana inhabilitaran Homs, també. Tant lenta que és la justícia de vegades i tant de pressa que va quan volen! S'atansen noves manifestacions...
Malgrat posicionaments com els de Boya, de la CUP, en el sentit que cal desobeir la sentència, és comprensible el camí que emprendran els inhabilitats presentant recurs al Tribunal Suprem. És el pas previ imprescindible per tenir opció a presentar recurs davant la següent instància que és la justícia europea. Cal no perdre de vista que moltes de les actuacions que el govern i el parlament catalans estan duent a terme (insistència a un referèndum pactat, per exemple), no obeeixen a una lògica de legitimació espanyola sinó internacional.

CORRUPCIÓ A CATALUNYA
Casos Palau, Pretòria... Es fa molt difícil creure que no hi hagi res de veritat en tot el que es diu. De corrupció segur que n'hi ha hagut, n'hi ha i n'hi haurà. És inherent a la condició humana. Aquí i a Noruega. Però la sensació popular ara mateix és que el nivell de corrupció és molt gran.
Mirem, de totes formes, de veure les coses en perspectiva. El mapa que acompanya l'article mostra la proporció de casos de corrupció que s'han fet públics a les diferents comunitats autònomes espanyoles els darrers anys. A Catalunya la proporció de casos de corrupció per milió d'habitants és la més baixa de totes. En canvi Galícia (feu del PP) i Andalusia (feu del PSOE) són els territoris on més n'hi han.
Més important encara que la quantitat de casos és la quantitat de diners malversats. Els 36 M€ del Palau o els 45 del cas Pretòria són una barbaritat. Però què es pot dir dels 1.200 milions dels EROs d'Andalusia? O dels 2.800 del cas Malaya a Marbella? O dels 170 de Gürtel i Bárcenas, que repartien sobres? O dels 60.000 milions de rescat de Bankia, targetes black a banda?
Que els altres siguin més dolents vol dir que nosaltres no ho som? No. Tenim lladres i cal eradicar-los de la política. Però que no vinguin els campions de la corrupció a dir que no podem fer cas dels partits independentistes per corruptes.
El problema real no és quin país tindrem si ens independitzem, sinó quin país ens quedarà si no ho fem.

dimarts, 7 de març de 2017

Progrés i benestar

138 - Nova Tàrrega, 9 de març de 2017

“La Catalunya del futur, no només ha de recuperar els nivells de benestar que hagi pogut perdre, sinó que els ha d'augmentar i millorar per tal de garantir el progrés per a tothom”
Sovint l'arbre no deixa veure el bosc. La immediatesa de les coses concretes que van passant cada dia no permet mirar a l'horitzó per tenir una visió general del que esperem per al futur.
Com a mínim, el que tindrà de bo tant judici i tanta denúncia sobre la corrupció a Catalunya, ni que sigui inventada gràcies a la “imaginació prodigiosa” d'algun excomissari de la policia, és que quan arranqui el nou estat ho farà en disposició de netejar-lo a fons.

FEM FUTUR
Ja fa setmanes que l'ANC té definida la ‘pre-campanya’ pel SÍ al referèndum. Una campanya informativa que justament es diu “Fem futur”, perquè l'objectiu és explicar com serà la nova República Catalana del futur.
Aquesta tasca de comunicació, que va començar al gener, preveu centrar la seva acció divulgativa sobre una tema en concret cada mes. El primer estava destinat a infraestructures i aquest segon a la millora de l'estat del benestar.

ESTAT DEL BENESTAR
Sovint en parlem de l'estat del benestar. Un terme abstracte i molt generalista, però... què volem dir amb “estat del benestar”?
El sistema de pensions, la cobertura de l'atur, l'educació i la sanitat públiques, han estat els fonaments d'aquest estat del benestar, avui en perill a causa, o com a excusa, de la gran crisi mundial que ha dictat importants mesures d'austeritat que, en bona part, l'han començat a desmantellar.
A Tàrrega, per exemple, fa deu anys estava prevista la construcció d'un parc social i sanitari que incloïa hospital, residència, centre de dia... Un projecte que va encallar per falta d'uns recursos econòmics que Catalunya genera però que no pot disposar-ne.
La dependència de l'estat espanyol retalla el benestar de tots els ciutadans de Catalunya, tant dels independentistes com dels que no ho són.

MÉS RECURSOS, MÉS BENESTAR
La Catalunya del futur, no només ha de recuperar els nivells de benestar que hagi pogut perdre, sinó que els ha d'augmentar i millorar.
Necessitem un nou model d'estat del benestar en què puguem incorporar prestacions bàsiques com les ajudes a la maternitat i la dependència i una política d'habitatge social com la que existeix en alguns països europeus.
Caldrà disposar, també, de lleis que evitin els desnonaments i els talls de subministraments de serveis públics bàsics com l'aigua, el gas o l'electricitat.
Catalunya és pionera en molts camps en què, però, caldrà aprofundir i avançar molt més. Per exemple, en la igualtat de gènere, on encara hi ha molt camí a fer.
La cultura de la pau, en la qual ens vam situar capdavanters amb la lluita contra les guerres i una llarga trajectòria de lluita que inclou l'objecció de consciència i els moviments pacifistes.
També som particularment sensibles en els temes de solidaritat i cooperació amb la xarxa d'ONG, les famílies d'acolliment o la Marató de TV3.

PROGRÉS PER A TOTHOM
El nou país que volem construir, la Catalunya del futur, haurà d'assegurar, amb l'aplicació d'aquest nou model d'estat del benestar, que els drets socials més bàsics com l'educació, la salut, l'habitatge el dret al treball, les pensions... arribin a tothom. El nou país, però, haurà de ser capaç d'anar molt més enllà, amb l'establiment d'una renda bàsica garantida per a tothom.
Des de fa deu anys, aquest país té plantejat un gran objectiu: oferir un futur de progrés a les noves generacions. Per aconseguir-ho només hi ha un camí: el de disposar de les millors eines polítiques i econòmiques que ens permetin garantir el progrés i el benestar de tots els ciutadans.
La millor eina de totes? Es diu República de Catalunya.

dimarts, 28 de febrer de 2017

La democràcia no es pot inhabilitar

137 - Nova Tàrrega, 2 de març de 2017

“Cap judici ni cap inhabilitació podran aturar el nostre clam democràtic. Podran amenaçar-nos i voldran atemorir-nos. Però mai no podran silenciar la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya”
L'operació "Diàleg a l'espanyola" continua. Que com es dialoga a Espanya? Doncs a través dels jutjats. Després de la primera part del judici al 9-N a Barcelona, amb Mas, Ortega i Rigau com a protagonistes, dilluns li va tocar el torn a Francesc Homs, aquest cop a Madrid.

CONCENTRACIONS A TÀRREGA I LLEIDA
En resposta, a la insistència del govern espanyol per judicialitzar la política, un cop més mostràvem el nostre rebuig a la seva fòbia per les urnes i tornàvem a sortir al carrer per defensar la democràcia.
ANC i Òmnium havíem convocat concentracions davant les subdelegacions del govern espanyol de les quatre capitals de les províncies catalanes. Els arguments per fer una concentració única a Lleida eren importants, perquè permetia reunir més gent i resultar més impactant de cara als mitjans.
Però a Tàrrega tenim una particularitat. Una cosa que no és enlloc més, la "Comissió Companys", que agrupa 10 partits i entitats de tota mena: Rostoll, Òmnium i ANC com a entitats, i CUP, CdT, DC, ERC, MES, PDECAT i Sumem com a partits.
En ocasions similars havia estat la Comissió qui havia convocat la concentració i aquest cop no podia ser diferent. Per tant a Tàrrega també ens vam reunir a la plaça Major, com altres vegades.

TAMBÉ VAM SER A MADRID
Aquell dilluns representants dels moviments polítics i civils de Catalunya es van desplaçar a Madrid per donar suport a Homs en el moment d'entrar al Tribunal Suprem.
Entre aquest grup també hi havia una petita representació de Tàrrega per la Independència i altres territorials de l'Urgell. Gent valenta que va fer l'esforç de desplaçar-se fins a Madrid, sortint en autocar diumenge al vespre per poder ser a l'hora a Madrid. I tornant tot seguit cap a casa per poder participar, al vespre, de les concentracions locals.
Des d'aquí el nostre reconeixement a l'esforç d'aquests patriotes. Esforç en doble sentit: el físic, pel cansament que suposa un viatge d'aquestes característiques, i econòmic, perquè el viatge no era de franc, precisament.

POLÍTICA VERSUS JUSTÍCIA
No parem de repetir que tota aquesta judicialització respon a criteris polítics i no legals. Però si a algú n'hi quedava algun dubte, ara ja se li deu haver esvaït definitivament.
Fiscalia presentava una querella contra els membres de la Mesa del Parlament per haver permès un debat. Contra tota la Mesa? No. Contra els que van votar a favor del debat? Tampoc. Només contra els representants dels partits independentistes, però no contra el representant de CSQP.
El fiscal ho justificava amb aquest argument: «Joan Josep Nuet i Pujals no pretendía, en definitiva, dar impulso al proceso constituyente... Tal falta de voluntad ... se infiere de su trayectoria como diputado en el Parlamento de Cataluña ... Por ello, y sin perjuicio de lo que pudiera resultar de la instrucción, la querella no se dirige contra D. Joan Josep Nuet i Pujals».
Ridícul de la justícia espanyola. I honor de Nuet, que va sortir immediatament a dir que la querella suposava una discriminació ideològica i una politització barroera i intolerable.
Cap judici ni cap inhabilitació podran aturar el nostre clam democràtic. Podran intentar inhabilitar els nostres representants. Podran amenaçar-nos i voldran atemorir-nos. Però mai no podran silenciar la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya.

dilluns, 27 de febrer de 2017

RECORDEU-HO: AVUI dilluns a 2/4 de 8, actes de suport a Francesc Homs a TÀRREGA i LLEIDA

Avui dilluns, 27 de febrer, jutgen l'exconseller Francesc Homs a Madrid per haver-nos facilitat que poguéssim votar el 9-N. Fa tres setmanes, el 6 de febrer, amb milers de persones al costat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ja vam saber posar en evidència el fracàs de la democràcia espanyola. Ho va veure a tot el món, com una de les notícies principals del dia. L'Estat espanyol va quedar molt tocat, contra les cordes.

La majoria de nosaltres no ens podem desplaçar a Madrid a donar-li a Francesc Homs el suport que mereix. Però sí que podem fer sentir el nostre suport a les xarxes socials. Sí que podem fer que el món escolti. Sí que podem tornar a posar contra les cordes un estat que té por a la democràcia, por als ciutadans, que ha optat per immolar-se com a estat de dret. Un estat on la llibertat està supeditada a les lleis, on les lleis no defensen la llibertat, no mereix dir-se estat democràtic, i no mereix governar-nos.

Francesc Homs és un altre representant polític perseguit per demòcrata. A Madrid no podrà rebre el suport in situ dels milers de voluntaris, participants del 9-N i demòcrates que sí que vam poder mostrat el nostre suport a l'expresident Mas, l'exvicepresidenta Ortega i l'exconsellera Rigau. Serà dur. Serà lluny. L'ambient serà hostil. Però no està sol i l'hi hem de demostrar.

Siguis on siguis avui, que l'Estat espanyol torni a tremolar! Durant tot el dia fes servir #SpanishDemocracyFails per anunciar al món que l'estat de dret espanyol s'enfonsa.

I a partir de dos quarts de vuit del vespre, concentracions de suport.

A Tàrrega concentració unitària a la Plaça Major. I a Lleida, com a la resta de capitals de província, davant de la subdelegació del govern espanyol, a la plaça de la Pau.