dimarts, 29 de novembre de 2016

CTSE 2016

125 - Nova Tàrrega, 1 de desembre de 2016

“La feina que es fa en aquesta trobada del CTSE és bàsicament la de pensar com encarar els reptes que tenim com a país per assolir el nostre objectiu, que no és altre que el d'esdevenir un nou estat”
Amb aquestes sigles tant poc significatives va tenir lloc aquest passat cap de setmana una de les activitats internes més importants que duu a terme l'Assemblea Nacional Catalana al cap de l'any.
Es tracta del Consell Territorial, Sectorial i d'Exteriors que, en la seva tercera edició, va tenir lloc el dissabte 26 de novembre a Cervera.

REUNIÓ DE TOTES LES ASSEMBLEES
Aquest Consell s'acostuma a realitzar a finals d'any, normalment el mes de novembre, i reuneix en una trobada comuna representants de les assemblees territorials, les assembles sectorials i les assemblees exteriors de l'ANC.
Actualment l'ANC compta amb unes 600 territorials, 50 sectorials i 40 exteriors i totes estaven convidades a participar en aquesta reunió de treball, encara que òbviament hi ha grups que ho tenen complicat per participar-hi, especialment pel que fa a les assemblees exteriors.
Això vol dir que per organitzar un esdeveniment d'aquestes característiques cal disposar d'un espai de dimensions considerables. En anys anteriors s'havia realitzat a Cornellà i Terrassa. És el primer cop que ha sortit de l'àrea de Barcelona i hem aconseguit dur-lo a la nostra regió 6, al Teatre de la Passió de Cervera.

EL THINK TANK DE L'ANC
La feina que es fa en aquesta trobada és bàsicament la de pensar com encarar els reptes que tenim com a país per assolir el nostre objectiu, que no és altre que el d'esdevenir un nou estat. I això es fa a base d'analitzar l'escenari actual i treballar sobre els possibles escenaris futurs, tant en el curt termini com en el mitjà.
La manera concreta de funcionar del CTSE es a través de reunions de petits grups de treball –20 o 25 persones com a màxim– que analitzen algun dels punts concrets que l'organització ha fixat prèviament, per tal de fer propostes sobre com afrontar els problemes o situacions plantejades en aquell tema en concret. Després aquestes propostes es posen en comú amb la resta de grups per acabar elaborant unes conclusions finals. D'aquestes conclusions és d'on surten, bàsicament, les propostes que a principis de l'any següent, durant l'assemblea general ordinària, s'aproven en el que es coneix com a Full de Ruta de l'ANC i que marca les línies mestres que l'entitat vol tirar endavant.

ORGANITZACIÓ DEL CTSE
Enguany les sessions de treball han girat en torn a quatre línies bàsiques: referèndum, defensa de les institucions, incidència política i país informat, que al seu torn es dividien en tretze apartats per a cadascun dels quals es va formar el corresponent grup de treball.
Si bé normalment en aquest Consell hi poden participar dos representants per cada assemblea, en aquesta ocasió hem estat quatre els membres de Tàrrega per la Independència que hi hem participat, encara que dos d'ells ho van fer en representació de l'assemblea comarcal, Urgell per la Independència.
En properes ocasions detallarem més a fons algunes de les conclusions a les que es va arribar en aquest Consell.

Ramón Cotarelo: «Sí o sí»

El Món, 29 de novembre de 2016

"Que el 75 per cent dels catalans sigui partidari d'un referèndum és una prova empírica que el referèndum és la solució al problema"

Els líders de JxSí redueixen la disjuntiva clàssica del "sí o no" a la fatalitat de l'únic "sí". Cadascun al seu estil. Tardà va parlar en seu parlamentària de "referèndum "sí o sí" i amb posterioritat, l'expresident Mas ha parlat de "negociació sí o sí". En els dos casos parlen des de la convicció que les coses seran així, vulgui o no el govern espanyol.

Mas acostuma posar una nota de cautela i prudència. Recorda la necessitat de reunir més suports a la independència i ara, pel que sembla, tracta de tranquil·litzar l'empresariat, tot i reconèixer que és probable algun sobresalt el 2017. Hi haurà qui vegi en això una diferència notable, encara que coneguda, de contundència política, i assenyali el temor a un replantejament, o fins i tot un retrocés, en el procés independentista a canvi d'alguna etèria negociació. No obstant això, és obligat recordar que la força d'aquest procés rau en la seva unitat i transversalitat, aspectes imprescindibles en les circumstàncies actuals. És a dir, interclassista. No és molt encertat aplicar al procés independentista un esquema de lluita de classes en el sentit ampli.

Tenir fixada la data del RUI dóna solidesa al procés, però no obliga a considerar exempt tot el temps que hi ha fins a la seva possible realització. Aquest és el temps de les negociacions "sí o sí". No seria justificable rebutjar-les sense més. Ja el sol fet que l'Estat accepti negociar és un triomf.

Després es planteja el contingut i el resultat de les negociacions, començant per la necessitat de què l'Estat suspengui l'aplicació de les seves mesures repressives avui en marxa. No és creïble una negociació durant la qual l'Estat segueix reprimint l'activitat de les institucions catalanes. Al seu torn, també l'Estat plantejarà la simetria en l'abstenció, exigint que les institucions catalanes suspenguin la seva activitat durant la negociació. Aquesta és una mostra de la complexitat dels problemes que afecten les negociacions.

Mentre s'inicia la negociació "sí o sí", van fent-se passos que condicionen les actituds. Els comuns proposen constituir una comissió parlamentària per tractar la "qüestió catalana". No sembla, per descomptat, gran cosa, donada la composició del parlament espanyol. Com a iniciativa no molesta i apunta en una direcció correcta de convocar un òrgan en el qual puguin realitzar-se les negociacions del "sí o sí". El que passa és que no pot ser de rang de comissió parlamentària. Hauria d'apuntar més al tipus de Convenció del màxim nivell parlamentari i convocada específicament per a la negociació.

D'altra banda, l'ANC està articulant l'"Assemblea de càrrecs electes" (AECAT) perquè assumeixi els "poders catalans" en el cas que el govern central suspengués l'autonomia de Catalunya. Sembla bastant més eficaç que la comissió parlamentària sobre Catalunya. La AECAT és el germen d'una institució que vindrà a substituir a les institucions ordinàries catalanes, font de legitimitat política a Catalunya, en cas de suspensió de l'autonomia.

Però, perquè el govern suspengui l'autonomia de Catalunya, en el cas que pogués fer-ho, que no està clar, les institucions catalanes hauran d'haver donat algun motiu per a això, hauran d'haver adoptat alguna mesura que justifiqui la suspensió a ulls del govern. L'acte més evident d'aquest tipus és una DUI. Per aquesta declaració, el Parlament català declararia a Catalunya fora de l'àmbit d'aplicació de les lleis espanyoles i, per descomptat, hauria de donar trasllat d'això a la Cort Internacional de Justícia. A l'interior, però, la suspensió de l'autonomia no tindria efecte i l'Estat hauria de recórrer a alguna figura dels estats d'excepció.

Justament és davant d'aquesta perspectiva molt versemblant quan cobra tot el seu abast l'admonició de Mas: negociació "sí o sí". Ningú està interessat a crear-se més problemes dels que ja té. En el paquet de la negociació haurà d'entrar l'altre enunciat de referèndum "sí o sí".

Que el 75 per cent dels catalans sigui partidari d'un referèndum és una prova empírica que el referèndum és la solució al problema. Si la participació arribés al 75 per cent, o el sobrepassés, donaria àmplia legitimitat al resultat, sigui aquest el que sigui.

diumenge, 27 de novembre de 2016

CTSE 2016: Declaració de Cervera


L’11 de setembre i el 13 de novembre vam tornar a demostrar que l’independentisme està a punt, que és ben viu, i que persisteix sense defallir. Estem a punt per ajudar a néixer la república catalana i esdevenir un Estat independent.

L’Assemblea Nacional Catalana reconeix i agraeix l’esforç ingent de ciutadans, institucions, polítics, i entitats. El camí iniciat el 2012 ens ha portat fins a les portes de la independència. Ens hem sobreposat als entrebancs i als embats que ens han arribat d’arreu. Gràcies al triomf de les forces independentistes a les eleccions del 27 de setembre de 2015, tenim per primera vegada un govern i una majoria independentista al Parlament i d’aquí pocs mesos estaran preparats per fer efectiu el compromís contret a les urnes. Ens queda, doncs, poc temps per bastir una estructura sòlida i organitzada que, si som capaços de deixar de banda recels i desconfiances, ens ha de permetre ben aviat proclamar la independència. Ens caldrà, però, ser intel·ligents, astuts i persistents.

L’Assemblea Nacional Catalana segueix compromesa a treballar per mantenir i ampliar el suport i l’entusiasme en la construcció del nou país i per garantir que tothom en pugui ser partícip. Seguirem dedicant tots els esforços que facin falta per difondre el missatge que ben aviat ens caldrà fer efectiu el nostre compromís de construir un futur millor per al nostre país.

Demanem al Parlament, al Govern, i als partits i associacions que, amb unitat d’acció, confiança i lleialtat mútues, segueixin avançant en l’execució del mandat que van rebre el 27-S, tot definint una estratègia comuna per als moments decisius que s’acosten. A tots els reclamem que siguin fidels a la voluntat del poble, que aparquin partidismes estèrils, de curta volada, i que, intel·ligentment, evitin els paranys i les manipulacions de tota mena. Cal que, els propers mesos, poble, partits i institucions treballem conjuntament per consolidar, preparar i organitzar el país en i des de tots els àmbits. Amb coratge i determinació farem pinya per seguir avançant i tirant endavant el full de ruta que el proper setembre ens ha de permetre votar i guanyar democràticament i pacífica el referèndum i fer efectiva la independència.

Coherents amb aquesta petició i amb el nostre full de ruta donem i donarem sempre tot el suport que calgui a les institucions i als càrrecs electes que de manera valenta s’han posat al servei del poble i que, en compliment del compromís contret a les urnes, hi són fidels.

Cervera, 26 de novembre de 2016

dimarts, 22 de novembre de 2016

Una cosa és el que es diu i una altra és el que es fa

124 - Nova Tàrrega, 24 de novembre de 2016

“Anem preparant el terreny per al referèndum del 2017 i per guanyar-lo, perquè quedar-se dins l'estat espanyol ens condemnarà a tots, independentistes o no, a patir.”
Fa pocs dies era substituïda la fins ara delegada del govern espanyol a Catalunya, la Llanos de Luna –Claros de Luna, com li diu poèticament un company–, pel fins ara portaveu del PP al Parlament, Enric Millo –el Millo, com va dir que li diu la Sáez de Santamaria.

AIXÒ ÉS EL QUE DIUEN
En l'acte de presentació del nou delegat tot va ser dir que oferirien diàleg fins a l'infinit, que a partir d'ara tindrien més mà esquerra, que estaven disposats a escoltar. I que vindrien més sovint. La Soraya està disposada a venir dos o tres cops al mes, si cal. Mama, por!
Tot i que no eren unes declaracions referides al context català, dies enrere el mateix Rajoy va explicar que tindria una paciència infinita per dialogar amb els seus adversaris. En aquest cas es referia a l'oposició, que és majoritària, al parlament espanyol. Ep, això sí: sense renunciar a les reformes que ha fet fins ara. Bé, ja coneixem el personatge i sabem com d'infinita n'arriba a ser la seva... parsimònia.

I AIXÒ ÉS EL QUE FAN
Però amb què ens trobem? Amb que els tribunals ratifiquen la suspensió cautelar del jutge Vidal. Recordem que el motiu d'aquesta suspensió és haver col·laborat en la redacció d'un text que pot servir de model del que hauria de ser la nova Constitució Catalana. Clama el cel! Suspenen algú per com pensa! Algú que fa perfectament la seva feina però que té projectes de futur nacional diferents als del seus superiors jeràrquics, i això no els hi agrada.
I què més? Doncs que el parlament espanyol accepta el suplicatori per tal de poder jutjar Francesc Homs pels motius prou coneguts d'haver col·laborat en l'organització del 9-N. De fet, també hi vam col·laborar tots els de Tàrrega per la Independència i els de l'Assemblea en general, però és clar, com que amb tots no poden miren de fer por a base de castigar unes quantes persones significades.

PENSIONS: QUÈ DIUEN I QUÈ FAN
Com que veuen que això de les pensions perilla, ara se les empesquen per dir que no patim, que ja ho solucionaran. Com? D'una banda, "permetent" que la gent compatibilitzi la pensió amb seguir treballant. Vaja... No hi ha prou feina per als joves i no se'ls hi acut res millor que fer que la gent més gran no es jubili del tot.
De l'altra, dient que part de les pensions, enlloc de pagar-se a través de la Seguretat Social es pagaran a través dels pressupostos generals de l'estat. Però: d'on surten els diners, tant d'un lloc com de l'altre? De les butxaques dels contribuents! Per tant, si per pagar pensions fan anar diners dels imposts només hi ha dues maneres: o pujant-los o gastant menys en altres serveis com ara educació, sanitat... No, tranquils, no patiu, que del Ministeri de Defensa no en rebaixaran ni un euro. Senyor, senyor!
Amb tot, cal recordar que a la famosa guardiola de les pensions se li comencen a veure ja les teranyines i està previst que aquest proper 2017 quedi ja completament esgotada. O sigui que hi ha pressa per solucionar-ho.

QUINA ÉS AQUESTA SOLUCIÓ?
Està clar. Gestionar les nostres pensions. Que passa per gestionar el nostre estat. Per tant, la millor solució és deixar de banda els romanços i falòrnies que van dient des de l'altra banda, perquè ja sabem que una cosa és el que diuen i una altra de ben diferent és el que fan.
Anem preparant el terreny per al referèndum del 2017 i per guanyar-lo, perquè quedar-se dins l'estat espanyol ens condemnarà a tots, independentistes o no, a patir.

dimarts, 15 de novembre de 2016

Sense por, ho farem

123 - Nova Tàrrega, 17 de novembre de 2016

“Continuarem fins al final. I sí, sortirem novament al carrer, quan calgui, on calgui i els dies que calgui. No hi ha revolució democràtica en marxa més potent que la nostra”
Un cop més aquest passat diumenge ens vam manifestar, aquest cop a Barcelona. I un cop més la gent de Tàrrega hem respost, com sempre, amb la nostra assistència. Uns quants marxant amb l'autocar que organitzàvem nosaltres, i altres anant-hi pel seu compte per poder aprofitar la resta del dia a Barcelona.

BALL DE XIFRES
Vam omplir de gom a gom l'avinguda Maria Cristina, davant les Fonts de Montjuïc. I com va comentar tot fent broma el president de l'ANC, vam superar Espanya. La plaça Espanya, és clar, que es va haver de tallar davant la munió d'assistents a la manifestació.
Com és habitual, l'Assemblea no va donar xifres pròpies de participació. Els únics que van donar-ne foren els responsables de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que van xifrar els assistents en 80.000. Però no deixa de ser curiosa la dada que un dels companys ens va fer notar. Quan la mateixa Guàrdia Urbana quantifica els assistents al piromusical de Barcelona, per la Mercè, parla d'unes 180.000 persones. Ahir, en el mateix espai i similar ocupació –ple a vessar–, resulta que el primer '1' va caure i 'només' érem 80.000. És ben curiós... I encara sort que els que comptaven no eren els municipals de Lleida, que si no igual perdem algun zero, també, i ens quedem en 8.000!

DESCONNEXIÓ
Benvinguts a la República Catalana! Amb aquest crit saludava al començament de l'acte el presentador.
D'entrada, es va fer un repàs de les lleis que darrerament ha tombat el Tribunal Constitucional. Un tribunal que no fa justícia sinó política, seguint les directrius que el govern espanyol li marca en una escandalosa manca de separació de poders.
A continuació es va recordar que la judicialització de la política no es limita a suspendre lleis catalanes, sinó que també intenta atemorir els polítics catalans iniciant processos judicials contra els nostres representants.
Es van destacar els noms de diverses persones en procés judicial: el de Forcadell pel debat parlamentari del procés constituent; els de Mas, Ortega, Rigau i Homs, pel 9-N; el de Venturós per l'estelada de l'ajuntament de Berga; el de Joan Coma per animar a la desobediència en un ple de l'ajuntament de Vic; o els dels regidors de l'ajuntament de Badalona per obrir el passat dia de la Hispanitat.
I es va recordar que són 407 les causes obertes contra ajuntaments catalans per motius relacionats amb el procés d'independència, ja sigui per no penjar la bandera espanyola, impulsar la sobirania fiscal, pagar la quota de l'AMI (Associació de Municipis per la Independència), declarar-se "territori català lliure i sobirà" o per haver treballat el 12 d'octubre.

AMI, ÒMNIUM I ANC
La darrer part de l'acte va correspondre als parlaments de les entitats convocats.
Neus Lloveras, en nom de l'AMI, va avisar que no permetrem que els nostres electes i les nostres institucions siguin atacades: "Quan n'ataquen un, els ataquen tots".
Jordi Cuixart, d'Òmnium, va cridar a preparar-se per una mobilització permanent: "No només està en joc la independència, sinó la democràcia i el nostre futur com a nació".
El darrer discurs va ser el de Jordi Sànchez, president de l'ANC: "Continuarem fins al final, i sortirem novament al carrer, quan calgui, on calgui i els dies que calgui. No hi ha revolució democràtica en marxa més potent que la nostra".
El resum del que va representar la jornada es podria fer a base de concatenar alguns dels lemes i con-signes que no es van parar de cridar.
Mai caminareu sols. Sense por. Per la democràcia. Per la república. Ho farem. Independència.