137 - Nova Tàrrega, 2 de març de 2017
L'operació "Diàleg a l'espanyola" continua. Que com es dialoga a Espanya? Doncs a través dels jutjats. Després de la primera part del judici al 9-N a Barcelona, amb Mas, Ortega i Rigau com a protagonistes, dilluns li va tocar el torn a Francesc Homs, aquest cop a Madrid.
CONCENTRACIONS A TÀRREGA I LLEIDA
En resposta, a la insistència del govern espanyol per judicialitzar la política, un cop més mostràvem el nostre rebuig a la seva fòbia per les urnes i tornàvem a sortir al carrer per defensar la democràcia.
ANC i Òmnium havíem convocat concentracions davant les subdelegacions del govern espanyol de les quatre capitals de les províncies catalanes. Els arguments per fer una concentració única a Lleida eren importants, perquè permetia reunir més gent i resultar més impactant de cara als mitjans.
Però a Tàrrega tenim una particularitat. Una cosa que no és enlloc més, la "Comissió Companys", que agrupa 10 partits i entitats de tota mena: Rostoll, Òmnium i ANC com a entitats, i CUP, CdT, DC, ERC, MES, PDECAT i Sumem com a partits.
En ocasions similars havia estat la Comissió qui havia convocat la concentració i aquest cop no podia ser diferent. Per tant a Tàrrega també ens vam reunir a la plaça Major, com altres vegades.
TAMBÉ VAM SER A MADRID
Aquell dilluns representants dels moviments polítics i civils de Catalunya es van desplaçar a Madrid per donar suport a Homs en el moment d'entrar al Tribunal Suprem.
Entre aquest grup també hi havia una petita representació de Tàrrega per la Independència i altres territorials de l'Urgell. Gent valenta que va fer l'esforç de desplaçar-se fins a Madrid, sortint en autocar diumenge al vespre per poder ser a l'hora a Madrid. I tornant tot seguit cap a casa per poder participar, al vespre, de les concentracions locals.
Des d'aquí el nostre reconeixement a l'esforç d'aquests patriotes. Esforç en doble sentit: el físic, pel cansament que suposa un viatge d'aquestes característiques, i econòmic, perquè el viatge no era de franc, precisament.
POLÍTICA VERSUS JUSTÍCIA
No parem de repetir que tota aquesta judicialització respon a criteris polítics i no legals. Però si a algú n'hi quedava algun dubte, ara ja se li deu haver esvaït definitivament.
Fiscalia presentava una querella contra els membres de la Mesa del Parlament per haver permès un debat. Contra tota la Mesa? No. Contra els que van votar a favor del debat? Tampoc. Només contra els representants dels partits independentistes, però no contra el representant de CSQP.
El fiscal ho justificava amb aquest argument: «Joan Josep Nuet i Pujals no pretendía, en definitiva, dar impulso al proceso constituyente... Tal falta de voluntad ... se infiere de su trayectoria como diputado en el Parlamento de Cataluña ... Por ello, y sin perjuicio de lo que pudiera resultar de la instrucción, la querella no se dirige contra D. Joan Josep Nuet i Pujals».
Ridícul de la justícia espanyola. I honor de Nuet, que va sortir immediatament a dir que la querella suposava una discriminació ideològica i una politització barroera i intolerable.
Cap judici ni cap inhabilitació podran aturar el nostre clam democràtic. Podran intentar inhabilitar els nostres representants. Podran amenaçar-nos i voldran atemorir-nos. Però mai no podran silenciar la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya.
“Cap judici ni cap inhabilitació podran aturar el nostre clam democràtic. Podran amenaçar-nos i voldran atemorir-nos. Però mai no podran silenciar la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya”
|
CONCENTRACIONS A TÀRREGA I LLEIDA
En resposta, a la insistència del govern espanyol per judicialitzar la política, un cop més mostràvem el nostre rebuig a la seva fòbia per les urnes i tornàvem a sortir al carrer per defensar la democràcia.
ANC i Òmnium havíem convocat concentracions davant les subdelegacions del govern espanyol de les quatre capitals de les províncies catalanes. Els arguments per fer una concentració única a Lleida eren importants, perquè permetia reunir més gent i resultar més impactant de cara als mitjans.
Però a Tàrrega tenim una particularitat. Una cosa que no és enlloc més, la "Comissió Companys", que agrupa 10 partits i entitats de tota mena: Rostoll, Òmnium i ANC com a entitats, i CUP, CdT, DC, ERC, MES, PDECAT i Sumem com a partits.En ocasions similars havia estat la Comissió qui havia convocat la concentració i aquest cop no podia ser diferent. Per tant a Tàrrega també ens vam reunir a la plaça Major, com altres vegades.
TAMBÉ VAM SER A MADRID
Aquell dilluns representants dels moviments polítics i civils de Catalunya es van desplaçar a Madrid per donar suport a Homs en el moment d'entrar al Tribunal Suprem.
Entre aquest grup també hi havia una petita representació de Tàrrega per la Independència i altres territorials de l'Urgell. Gent valenta que va fer l'esforç de desplaçar-se fins a Madrid, sortint en autocar diumenge al vespre per poder ser a l'hora a Madrid. I tornant tot seguit cap a casa per poder participar, al vespre, de les concentracions locals.
Des d'aquí el nostre reconeixement a l'esforç d'aquests patriotes. Esforç en doble sentit: el físic, pel cansament que suposa un viatge d'aquestes característiques, i econòmic, perquè el viatge no era de franc, precisament.
POLÍTICA VERSUS JUSTÍCIA
No parem de repetir que tota aquesta judicialització respon a criteris polítics i no legals. Però si a algú n'hi quedava algun dubte, ara ja se li deu haver esvaït definitivament.
Fiscalia presentava una querella contra els membres de la Mesa del Parlament per haver permès un debat. Contra tota la Mesa? No. Contra els que van votar a favor del debat? Tampoc. Només contra els representants dels partits independentistes, però no contra el representant de CSQP.
El fiscal ho justificava amb aquest argument: «Joan Josep Nuet i Pujals no pretendía, en definitiva, dar impulso al proceso constituyente... Tal falta de voluntad ... se infiere de su trayectoria como diputado en el Parlamento de Cataluña ... Por ello, y sin perjuicio de lo que pudiera resultar de la instrucción, la querella no se dirige contra D. Joan Josep Nuet i Pujals».
Ridícul de la justícia espanyola. I honor de Nuet, que va sortir immediatament a dir que la querella suposava una discriminació ideològica i una politització barroera i intolerable.
Cap judici ni cap inhabilitació podran aturar el nostre clam democràtic. Podran intentar inhabilitar els nostres representants. Podran amenaçar-nos i voldran atemorir-nos. Però mai no podran silenciar la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya.
