dimarts, 13 de juny de 2017

Tenim data i pregunta. Què farem, ara?

152 - Nova Tàrrega, 15 de juny de 2017

“Els comuns s'han convertit en els hereus de Convergència i s'han quedat amb la seva deixa: la puta i la ramoneta”
La festa de diumenge passat a Montjuïc va ser tot un èxit. Una festa per celebrar que ja tenim data i pregunta. Un acte d'exaltació patriòtica on l'alcalde d'Igualada, per exemple, va proclamar que "suspenem la militància dels nostres partits polítics per militar només per Catalunya". Tant de bo!

N'HI HA QUE SÓN FORA DE JOC
Com no podia ser d'altra manera, el PP va provar de minimitzar-ho i, aprofitant que Guardiola va ser l'encarregat de llegir el manifest "Referèndum és democràcia", va tirar de símil futbolístic per dir que quan "s'està en fora de joc, s'incompleix la llei".
El que no van dir és que quan l'àrbitre pertany directament a un dels equips és capaç de xiular faltes que no ho són. Tot i així, de gols en fora de joc n'hi ha que sí que pugen al marcador. Com el del 9-N. El que cal és tenir tota l'afició preparada per saltar al terreny de joc, si convé.

I N'HI HA QUE NO SABEN JUGAR
És fàcil criticar el PP, però amb els comuns de vegades costa no fer-ho. Permeteu-nos transcriure un comentari del periodista Antoni Bassas en relació a l'acte d'aquest passat diumenge.
«Finalment a l'acte no hi serà Catalunya Sí Que Es Pot, partidària del referèndum però pactat amb l'estat. Les bases d'un dels grups que compon aquest grup parlamentari, Podem, es mouen entre la consulta pactada amb l'estat i un nou 9-N que no fos vinculant, perquè diuen que tot el que no sigui acordat no servirà de res. Afirmacions com aquestes deuen ser molt rendibles a nivell electoral, però són molt poc coherents amb la filosofia que deia encarnar la nova política. Un partit que es diu Podem ¿està dient que no podem? Un grup que es diu Catalunya Sí Que Es Pot ¿està dient que Catalunya no pot? Un grup que parlava d'assaltar el cel ¿no defensarà una cosa bastant més senzilla que es posar les urnes? ¿O és que només és defensable allò que ells organitzen en solitari? Perquè és absolutament respectable que entre els seus votants n'hi hagi que no vulguin la independència. Fins i tot que a aquest grup li incomodi aquest eix i haver de triar... ¿però que no vulguin que es posin les urnes? Perquè s'està defensant el referèndum, no la independència. Diuen que el volen pactat –tots ho voldríem– però si l'estat no es mou per res ¿què hem de fer? No. La posició de Podem i dels comuns en general, si no canvia, és decebedora.»

LA PUTA I LA RAMONETA
N'hi ha, dels seus dirigents, que s'excusen dient que aquesta mena d'arguments són més propis d'un rival polític amb ànims de desgastar-los que no pas de qui els vol per aliats. La qüestió és seguir sense definir-se.
Però el cert és que la cosa és ben bé al revés: el que és una excusa, a aquestes alçades, és dir que calen detalls de com serà l'organització per saber si donar-hi suport. Com que el 9-N no era vinculant, no n'hi van voler donar. Ara que l'1-O sí que ho serà, ara tampoc no n'hi donen.
N'estem ben tips, ja, d'excuses. Si volen garanties, que ajudin a cercar-les. Els comuns s'han convertit en els hereus de Convergència i s'han quedat amb la seva deixa: la puta i la ramoneta.

CANVI DE GOVERN MUNICIPAL
No podem deixar de parlar, ni que sigui de forma breu, de la notícia que ha saltat aquesta setmana pel que fa al trencament del pacte de govern municipal.
A l'article del 28-5-15, després de les municipals, i abans que es fes públic el pacte de govern CiU-PSC vam escriure: «Des de l'ANC ens limitem a recordar a uns i altres signants del compromís que un dels punts contemplava facilitar l'elecció com alcalde el cap de llista d'algun partit sobiranista. Seria imperdonable per a CiU que recorregués al PSC per pactar. Però també ho seria per a CUP i ERC que aboquessin CiU a aquest pacte».
No vam entrar a fer sang després que es fes públic aquell pacte, i no per falta de ganes, sobre tot perquè en aquells moments faltaven quatre dies com qui diu per les eleccions del 27-S, que eren vitals. Ara, però, no ens podem estar de dir que qui se'n va al llit amb canalla és normal que s'aixequi ben pixat.
Dit això, bé està el que bé acaba, i per tant confiem que no es repeteixin errors que malmeten la confiança en la unitat del projecte independentista. Tots, repetim, tots els partits independentistes –ni que sigui en diferent grau– tenen la seva part de responsabilitat en assegurar que el govern municipal pugui tirar endavant sense entrebancs.