dimarts, 21 de març de 2017

Més lluny, hem d’anar més lluny

140 - Nova Tàrrega, 23 de març de 2017

“No caiguem en el parany de la precipitació. Aquesta és l'estratègia del govern espanyol. I som nosaltres qui hem d'anar marcant el ritme, com hem anat fent els darrers anys. Referèndum? Sí, al setembre”
L'independentisme és tant transversal que sí, segurament també hi ha corruptes que ho són. Però els corruptes que abracen l'estelada: ho fan per la seva condició de corruptes? Aleshores Millet, corrupte XXL, deu ser el més gran dels independentistes. Ah, no!, calla, que era patró de la FAES... Ves que no siguin els contraris al procés els més tossuts a vincular independència i corrupció.

LA CORRUPCIÓ NO TÉ PÀTRIA
Ja dèiem la setmana passada que la corrupció és inherent a la condició humana, però pel que es veu n'hi ha, aquí mateix, que segueixen volent vincular-la amb les banderes. De totes maneres, si fos un corrupte crec que m'interessaria seguir a Espanya. Primer per l'alt grau de tolerància que demostra el votant espanyol en general amb els partits amb casos jutjats i sentenciats de corrupció. I segon perquè, al capdavall, com més gran sigui el pastís més grans podran ser les queixalades que s’hi poden fer sense que es noti gaire. En un país més petit sempre serà una mica més fàcil de controlar.

I LA JUSTÍCIA NO ÉS CEGA
És bòrnia. Perquè la bena només li tapa un ull. Amb l'altre vigila on campen els independentistes i garrotada allà on fa bony. Les sentències als promotors del 9-N (a l'espera de la de Francesc Homs) en són un exemple, tot i que el fiscal afinador presentarà recurs perquè la troba poc exemplaritzant.
Però cal veure en la mateixa línia d'actuació totes les sentències del Constitucional que miren de retallar les competències de la Generalitat. Quin gran home, per cert, el president sortint del TC. Ara que plega diu que s'hauria d'insistir en trobar una sortida política al ‘problema catalán’ i no recórrer tant als tribunals. Sembla que ara es dedicarà a fer monòlegs al Club de la Comèdia. De fer riure, en sap!
I encara queden judicis pendents, però que no estaran gaire a començar. El més significatiu serà el que afectarà als membres indepes de la Mesa del Parlament en general (el de CSQP no, pobre, que el fiscal diu que no sabia el que es feia), i a la presidenta Forcadell en particular. En algun moment hem dit que serà el moment de defensar al carrer amb grans manifestacions que segueixi exercint el seu càrrec. Potser sí.

NO PERDEM DE VISTA L'OBJECTIU
O potser no. Perquè probablement el que cerca aquesta estratègia espanyola d’ofec econòmic i judicial no és altra que la de generar disturbis per part dels independentistes que justifiquin la posterior intervenció de la Generalitat, dels Mossos i de TV3 i Catalunya Ràdio. I no hem de caure en aquesta provocació. No hem de fer el que ells volen. Hem de fer el que nosaltres volem. Nosaltres volem votar i ho hem d'anar preparant tot per tenir-ho enllestit quan ens convingui a nosaltres, no als altres. No caiguem en la precipitació.
El títol de l'article d'avui és una referència a Ítaca, la cançó de Lluís Llach. Podem dir-ho a l'estil Tremosa –mantinguem la calma i seguim votant– o podem citar els clàssics. Hem d'anar més lluny dels arbres caiguts, més lluny de l'avui que ens encadena, més lluny del demà que s'acosta. El camí és ple d'entrebancs, interns i sobretot externs, però no hem de deixar de mirar l'horitzó. Cal que no perdem de vista quin és l'objectiu, que no és altre que votar. Al setembre. I darrera d'aquest encara un objectiu més gran: proclamar la República catalana. Per tant, és veritat: calma.

PREPAREM EL VOT EXTERIOR
Calma i unitat. I passos endavant, com els de la conselleria d'Exteriors. Aquesta, amb el ‘ganxo’ de facilitar la targeta sanitària als que s'hi apuntin, promou la inscripció voluntària dels catalans a l'exterior en un registre propi de la Generalitat. Registre que, arribat el cas, podrà servir per tenir identificats els catalans a l'estranger i facilitar-los, entre altre coses, la participació al referèndum.
Per tant, si teniu familiars o amics que viuen fora (els que viuen a Espanya, de moment, no) animeu-los que s'apuntin en aquest registre. No cal que us recordem com funcionen les ambaixades espanyoles amb el vot exterior quan hi ha eleccions a Catalunya, no diguem ja en un referèndum.

PREPAREM-NOS PER VOTAR
La consulta del 9-N, els últims dies, hi havia molta gent que no la creia possible. Fos per la manca d'unitat entre partits, en alguns moments, fos per les traves de govern espanyol i/o del seu braç armat en forma de TC. I es va fer. A Tàrrega hi vam acabar participant 6.259 persones. I al referèndum, que es farà, no ho dubteu, en serem més. Preparem-nos per votar però, sobretot, preparem-nos per guanyar.