dimarts, 13 de desembre de 2016

Diàleg? Quin diàleg?

127 - Nova Tàrrega, 15 de desembre de 2016

“Segons el diccionari, el diàleg és un «intercanvi d'idees, sovint contraposades i personalitzades generalment en dos subjectes». Quan una part no escolta les idees de l'altra i imposa les pròpies, no hi ha diàleg”
Sobre què podríem dialogar amb el govern espanyol? Anem rumiant una mica i segur que en trobarem de temes per parlar amb la "imprescindible" Soraya. El qualificatiu, per si algú no ho sap, neix arran d'unes declaracions en que deia de sí mateixa "em faré imprescindible a Catalunya".

INVERSIÓ EN TRENS
Dialoguem sobre trens, per exemple. Tots sabem com funciona la línia que passa per Tàrrega. No cal dir res més, que deia aquell alemany entrenador de futbol. De fet, però, l'estat de la nostra línia és un calc de la situació lamentable en que es troba la xarxa ferroviària catalana des de fa molts anys. Podríem parlar, doncs, de la inversió necessària en la millora d'aquesta infraestructura. Malauradament, fem tard.
El nou ministre de Foment, Íñigo de la Serna, en els pocs dies que fa que és al càrrec, ja ha tancat un contracte amb Talgo de més de 786 milions d'euros per construir 15 nous trens AVE de luxe. I és clar, així es difícil que el pressupost doni per arribar a tot.
I passa el que passa. Com ara que dels 657 milions d'euros pressupostats pel 2016 per a ADIF i RENFE a Catalunya (menys del que costaran aquests trens), en realitat se n'han executat menys del 9%.
Executar significa gastar realment. És a dir que realment poden invertir menys de 60 milions a Catalunya però en poden gastar gairebé 800 en AVEs de luxe. Això sí, com que algun en circularà per Barcelona, segur que diran que part d'aquesta inversió ens correspon a nosaltres.

NOUS IMPOSTOS
Va, seguim dialogant. Hem de quadrar els pressupostos de la Generalitat i, si cal, ens inventem nous imposts, com ara el de les begudes ensucrades. Dos dies després de presentar-lo va el govern espanyol i n'aprova un d'idèntic per tal que el català no es pugui aplicar. Igual que van fer fa tres anys amb l'impost a la banca. Tota una lliçó de diàleg, sí senyor.

OFICINA DE SORAYA A BARCELONA
En aquest afany de fer-se imprescindible, la Soraya ha muntat una oficina a Barcelona on té la intenció de venir tot sovint per mirar de resoldre'ns els problemes reals.
Com bé sap tothom, qui millor sap els problemes d'una casa són els veïns del costat. Oi que sí? Amb tanta dedicació que ens té li haurem de començar a dir com a TV3, "la nostra".
És clar que potser caldria clarificar-ho una mica això de la seva dedicació. Perquè el primer que ha fet la primera vegada que ha vingut per començar a dialogar és citar els líders de Ciudadanos i PSOE que, com és prou conegut, són les forces amb major representació al Parlament de Catalunya. Per tant, les forces que millor representen les necessitats reals de la ciutadania catalana.

ENJUDICIAMENT DE CARME FORCADELL
Aquesta és, sobretot, la millor mostra del tipus de diàleg que ofereix el govern espanyol. Un diàleg que consisteix a que una de les parts parla des de la posició de jutge i l'altra des de la posició de jutjat. Els benintencionats sempre podran dir que qui ha denunciat i dut a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la Presidenta del Parlament ha estat el fiscal general i no pas el govern espanyol. Però qui nomena el fiscal general? Exacte: el govern espanyol. Un cop més, no cal dir res més.
Segons el diccionari, el diàleg és un «intercanvi d'idees, sovint contraposades i personalitzades generalment en dos subjectes». Quan una part no escolta les idees de l'altra i imposa les pròpies, no hi ha diàleg realment.

PACTE NACIONAL PEL DRET A DECIDIR
El millor diàleg, com va dir el vicepresident Junqueras fa poc, és aquell que implica el major nombre de partícips possible. Què millor que un referèndum on tothom pugui opinar? De moment ja s'ha posat data per tornar a reunir la taula del pacte nacional pel dret a decidir de la qual formen part un gran nombre de partits i entitats del nostre país, entre els quals els principals sindicats, partits polítics inclosos els no explícitament independentistes.
Un referèndum que, recordem-ho, no està guanyat. O sigui que cal que tots treballem de valent. La campanya, ni que no es digui, ja ha començat, i el diàleg és la falsa bandera de l'adversari.