dimarts, 18 d’octubre de 2016

Van tibant la corda, fins que petarà

119 - Nova Tàrrega, 20 d'octubre de 2016

“El procés cap a la independència nacional que estem vivint ens exigeix compromís. Caldrà, en aquest període decisiu que s'acosta, una implicació molt més activa que els esdeveniments aniran dictant”
Dissabte passat, 15 d'octubre, es complia el 76è aniversari de l'assassinat del president Companys. Un centenar de persones vam recórrer el centre de Tàrrega amb torxes, en una marxa que va anar des de la Plaça del Carme fins a l'esplanada del Castell. Allí, a banda de tirar set salves –una per dècada completa– en record del president, també es va llegir el manifest consensuat per la Comissió d'Homenatge a Companys.

MANIFEST EN HOMENATGE A COMPANYS
Aquest text parlava del passat, però sobretot del present i del futur. Un dels paràgrafs deia el següent: «El procés cap a la independència nacional que estem vivint ens exigeix un compromís que ha d'anar més enllà de manifestacions i actes. No s'hi val a contemplar el procés a través de la xarxa mediàtica i social. Caldrà, en aquest període decisiu que s'acosta, una implicació molt més activa que els esdeveniments aniran dictant».
No són paraules per fer bonic, sinó que realment a mesura que avanci el procés s'aniran fent més necessàries accions clares de defensa de la nostra voluntat col·lectiva d'esdevenir estat. L'altre estat, el que ens va a la contra, l'espanyol, cada cop va perdent més la vergonya. O potser és que simplement no sap com fer-ho per evitar allò inevitable, que és la pèrdua per la força de les urnes d'allò que va prendre per les armes fa tres segles, i per això va repartint llenya com pot.

A LA CAÇA I CAPTURA DE FORCADELL
El cas és que els atacs judicials als nostres representants són cada cop més abundants. I ara el seu objectiu, no únic però sí principal, és la presidenta del Parlament, la Molt Honorable Carme Forcadell.
En recordem el tractament protocol·lari perquè es tracta de la segona autoritat del país, només per darrera del president Puigdemont. Atacar-la a ella, igual que atacar alcaldes i regidors que defensen les postures per les que van ser elegits, significa atacar la voluntat majoritària del poble català. I els atacs requereixen de defensa.
Com vehicularem aquesta defensa des de l'ANC? Caldrà veure-ho. Però el cert és que cal que tots estiguem alerta per mobilitzar-nos novament ben aviat.

CIVISME, PACIFISME, ACTIVISME
Estar preparats per reaccionar amb rapidesa no significa, però, que ho haguem de fer de forma brusca o violenta.
No hem de perdre el valor més preuat del nostre moviment, l'alegria de la gent, la il·lusió de construir un país millor. Som, per damunt de tot, gent pacífica i pacifista que, amb actitud ferma, defensem el nostre futur i el de les generacions que seguiran després nostre. I aquesta defensa la durem a terme davant de jutges i fiscals i de qualsevol que pretengui faltar al respecte les nostres institucions.
Al final, una de tres. O referèndum o referèndum. O ferma i pacífica declaració unilateral d'independència com a últim recurs, tal i com de fet està previst ja al programa electoral de Junts pel Sí en acabar els divuit mesos d'aquesta legislatura.