dijous, 21 de juliol de 2016

RI, RUI, DUI... RECOI!

109 - Nova Tàrrega, 21 de juliol de 2016

El passat cap de setmana vam tenir consulta interna a l'ANC. Es tractava de saber si socis, simpatitzants i col·laboradors estaven d'acord amb la pregunta «Vols que l'ANC exigeixi a les institucions catalanes que convoquin el poble de Catalunya a un referèndum per a decidir sobre la independència?». La resposta va ser afirmativa en un 74,5%, negativa en un 22,6% i en blanc un 2,9%. Això pel que fa al conjunt de l'Assemblea. En les votacions presencials a Tàrrega, el 100% dels vots foren afirmatius.

Aquesta proposta va ser rebutjada inicialment a Tàrrega. No tant per la pregunta en sí, sinó per una qüestió de forma i de temps. Ni es va comunicar de la manera apropiada –tant als socis com a l'opinió pública en general– ni es va proposar en el moment oportú, just després del fracàs de l'aprovació dels pressuposts de la Generalitat. De totes maneres, és clar que alguna cosa ha de fer l'ANC per reprendre el lideratge del procés d'independència, quan sembla que els partits polítics, ni que sigui amb graus de responsabilitat diferents, s'encallen en qüestions partidistes.

I ara què: RI o RUI? El que proposem, d'entrada, és un referèndum d'independència (RI). Que acabi sent unilateral (RUI) o no dependrà de la voluntat del govern espanyol de fer-lo de forma acordada. És evident, doncs, com acabarà sent. Quina diferència hi haurà amb el 9-N? Que aquest es va concebre des d'un principi com una simple consulta, sense efectes vinculants. Mentre que el referèndum es proposa ja d'entrada com una votació amb efectes vinculants. La ciutadania ha de saber que si guanya el sí es proclamarà d'independència de forma automàtica. L'abstenció, com sempre, significarà estar d'acord amb la majoria.

I la declaració unilateral d'independència com queda? La DUI serà necessària si no hi ha acord amb l'estat espanyol, tal i com ja preveu el full de ruta de l'ANC i també els programes electorals de JxSí i CUP. De les lleis de desconnexió, la més important és la de transitorietat jurídica. En termes simples ve a dir que a Catalunya passa a ser vigent la legislació catalana exclusivament i que l'espanyola només serà vàlida per a aquelles qüestions que la catalana encara no hagi regulat. L'aprovació d'aquesta llei equivaldrà, de facto, a una declaració d'independència. Si el RI no pot tenir lloc, aleshores caldrà fer el RUI en base a una DUI prèvia.

Per decidir, votar sempre ha estat el recurs dels demòcrates. Al Regne Unit no van tenir por d'oferir un referèndum a Escòcia per a que pogués decidir si volia la seva independència. Ni van tenir por a l'hora de preguntar a la seva població si volien mantenir-se o no dins la Unió Europea. Cert és que els hi va sortir el tret per la culata als governants, en tant que proposaven l'opció contrària al brexit que va acabar guanyant. Però tothom tenia clar que els conflictes es resolen votant. I encara més important: en cap moment ningú va posar en qüestió el resultat perquè hi hagués poca diferència entre les dues opcions (51,9% sí; 48,1% no). Qui treu més vots, guanya, ni que aquest 51,9% equivalgui només al 37% del total del cens electoral, després que la participació fos del 72%.

La setmana passada us anunciàvem l'inici de la campanya d'estiu. Havia de començar divendres passat amb un acció al CAP, però la vam ajornar una setmana després que el dia abans hi hagués el malaurat atemptat de Niça. Per tant, aquest divendres vinent sí que serem al CAP. També vam dir que començaríem a parlar de l'11-S, però igualment ho hem endarrerit una setmana, així que la presentació oficial de com serà aquest Onze de Setembre no es farà fins després d'haver escrit aquest article.

11-S: Cinc mobilitzacions, un sol poble. Enguany la manifestació es farà en cinc poblacions simultàniament. Serà una manifestació descentralitzada. Des de Tàrrega per la Independència teníem reticències inicialment, ja que consideràvem que en la situació política actual el que calia era estat tots units en una sola manifestació. Però cal entendre que malgrat hi hagi cinc punts de concentració diferents, hi ha un sol poble al darrera, amb un únic objectiu: la independència.

Les cinc poblacions escollides són Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona. I la fita que volem aconseguir és que la xifra de manifestants superi la de qualsevol altra manifestació prèvia en aquestes poblacions, llevat a Barcelona òbviament. Aquest cop, els que no van voler anar a la Via Catalana perquè no passava per Lleida, no tenen excusa!

Tot a punt, doncs, de cara a l'11S2016. Ben aviat concretarem ja temes com els desplaçament en autocars, preus, horaris...