dilluns, 27 de juny de 2016

Eleccions 26-J: l'alegria va per barris

106 - Nova Tàrrega, 30 de juny de 2016

Centrem-nos en els resultats a Tàrrega: hem guanyat. Qui? Els independentistes. Perquè? Doncs perquè hem augmentat el percentatge de vot respecte les anteriors eleccions del desembre passat. Ara, tampoc cal llençar focs d'artifici, per molt que acabem de passar Sant Joan. De fet, no és que s'hagin mogut gaire les coses, vistes per blocs. Els independentistes (ERC i CDC) guanyem un 0,87%, els dependentistes (PSOE, PP, C's, VOX i UPyD) perden un 0,94%, els de la tercera via (ECP i UDC) en perden un 0,26% i la resta (inclòs el vot en blanc), incrementa un 0,33%. Tot plegat, misèria i companyia, sense canvis significatius.

Altra cosa és si l'anàlisi es fa per cada partit polític. Sobretot valorant el vot absolut, i no el percentual. N'hi ha que aguanten els resultats i n'hi ha que baixen. Pujar, el que es diu pujar, ningú no gaire. Esquerra treu 26 vots més, En comú podem en guanya 10 i el PP també creix en 43. En canvi Convergència en perd 336, el PSOE 148 i C's 136. A més cal tenir en compte que també s'han 'perdut' els 148 que va tenir Unió mig any enrere. En total, 700 vots menys, que equivalen a una disminució de gairebé el 7% de participació, que no ha arribat al 60%. Seria bo analitzar perquè ha baixat tant, perquè a la província de Lleida ha baixat un 3% (del 64 al 61%), a Catalunya també un 3% (del 69 al 66) i en canvi a Espanya fins i tot ha augmentat alguna dècima, mantenint-se al voltant del 70%.

De totes formes, seria ben ridícul estar contents amb aquests resultats. Era més o menys previsible que augmentaria l'abstenció, d'una banda per que les eleccions queien al final d'un cap de setmana llarg amb un temps que convidava a marxar de casa. I de l'altra per allò que se n'ha dit cansament o fastigueig dels polítics. El problema és que els independentistes no ens en hauríem de cansar mai de votar. Ni que sigui a les eleccions d'un estat que volem abandonar. Sembla clar que, veient aquests resultats, Convergència faria bé de mirar perquè no ha estat capaç de mobilitzar el seu electorat aquesta vegada.

La cosa tampoc millora si anem obrint el camp d'anàlisi. A la província de Lleida el bloc independentista guanya un 1,2% i el dependentista perd un 0,3%. El principal canvi és que el diputat del PSOE passa al PP. I, com a Tàrrega, Esquerra guanya 1.000 vots i Convergència en perd 7.500, Podemos en perd 550, PP en guanya 2.000, PSOE en perd 2.250 i C's s'endú la patacada més forta, a proporció, perdent-ne 5.400.

I a Catalunya, en general, ens quedem si fa no fa igual. Tothom repeteix quantitat de diputats, excepte PP que n'hi guanya un al PSOE (el de Lleida, justament; a la resta de províncies, tot igual). I en vot, doncs els independentistes guanyem un 1% (fins al 32%), els dependentistes guanyen un 0,3% (fins al 40,4%) i el tercer bloc en perd un 1,9% (fins al 24,5%). Per partits, Esquerra en guanya 27.000 i Convergència en perd 86.000, Podemos en perd 82.000, PSOE en perd 33.000, C's en perd 113.000 i PP en guanya 44.000.

Cap partit hauria de sentir-se content de debò. Esquerra pot estar satisfeta per millorar una mica els resultats i mantenir la tendència. El PP pot estar satisfet per haver millorat també una mica, tan aquí com a Espanya. Podemos pot estar satisfeta per haver mantingut el primer lloc a Catalunya, tot i que com ja vam dir ens enganyen sempre que parlen de referèndum pactat, perquè no han tingut ni tindran mai la capacitat de fer-lo possible. A veure si s'avenen a donar suport a un referèndum organitzat des d'aquí. Convergència i PSOE poden estar satisfets perquè les enquestes, especialment la que donava TV3 amb la previsió de resultats el mateix diumenge, els deixaven molt enrere i s'han quedat com estaven. I a C's també pot estar satisfets perquè malgrat la gran davallada de vots han conservat els diputats que tenien. Així que tots satisfets. Però contents? Poc n'haurien d'estar.

Ara, a veure com evolucionaran els pactes per fer govern. No ens enganyem, per això: quan hi ha Catalunya pel mig, no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres. Nosaltres, sempre a perdre-hi. Mirem d'anar fent via, doncs.