dissabte, 9 de gener de 2016

Doncs no caldrà Sant Tornem-hi

101 - Nova Tàrrega, 14 de gener de 2016

Així acabàvem l’article de la setmana passada. «Sí d'aquí al dia 10 no surt alguna solució tant màgica com il·lògica, el 6 de març tornarem a tenir eleccions». Doncs s’ha fet la màgia i, com ja ha passat en altres moments d’aquest procés, al darrer moment s’ha fet el que calia per seguir endavant, cada cop amb més força. Sobre la lògica o no d’aquest acord potser ara no és el millor moment per entrar-hi a fons.

Diuen que un bon acord és aquell que no satisfà cap de les parts. És molt probable que aquest pacte in extremis no hagi satisfet plenament ni Junts pel Sí ni la CUP. En tot cas el que sí que indubtablement satisfà és la voluntat expressada de forma majoritària a les urnes el passat 27-S.

De vegades va bé escoltar que diuen els altres. Va bé per valorar en tot el seu abast la magnitud de l’acord assolit. Aquestes són algunes declaracions del mateix dissabte a la tarda, poc després de fer-se públic. Franco Rabell –CSqP– va dir que és una derrota lamentable de la CUP. García Albiol –PP– digué que és una gran victòria de la CUP. Deu ser que l’acord els fa mal. Deu ser que, al capdavall, deu ser un bon acord per tirar endavant amb el procés.

Un pas al costat és un pas endavant. Un president en funcions és un president permanent. Un expresident és un president que es fa a ell mateix. Se’n dirà que va posar el procés en marxa, el va sostenir contra els atacs, va ser processat per aquest procés i el va salvar quan ho necessitava sabent que, fent renúncia a allò formal, salvaguardava allò material i essencial. Es dirà que, arribat el moment de fer realitat el que es diu, hi ha qui ho fa i qui no. Que la prioritat retòrica es converteixi en realitat. Es dirà que va ser ell qui va saber posar el país per davant del seu partit i de la seva persona, entenent pel país, la gent que l'habita. Tota la gent.

No som nosaltres els autors de l’anterior paràgraf. Aquestes paraules són de Ramon Cotarelo –pensador madrileny que vam tenir el plaer de poder escoltar a Tàrrega en la conferència del passat 3 de setembre, organitzada per nosaltres–, publicades al seu blog Palinuro i també al diari digital mon.cat en un article titulat «Se’n va, però es queda». Cotarelo és una persona pròxima ideològicament a la CUP però que, lliure de militàncies polítiques i personals, no té cap dubte que aquesta aparent derrota a curt termini del president Mas esdevindrà victòria a llarg termini.

Celebrem, doncs, que tenim acord. Per formar govern i per seguir fent via cap a la República Catalana. Però com cada cop que superem un obstacle, un de més gran se’ns en presenta al davant. Ara comença el compte enrere definitiu. I aquí, novament, hi hem de ser tots, tots els independentistes, per fer el que calgui i treballar com el que més per dur a bon port la construcció del nou estat. L’estat espanyol, com és normal d’altra banda, reprendrà els seus atacs amb més força que mai i tothom haurà d’estar amatent per salvaguardar tant les nostres institucions com el procés en sí.

Que tinguem tots plegats un molt bon any. La setmana passada, en vista de les circumstàncies del moment, no era pertinent aquest desig. Avui sí. Així que us el fem avinent, amb l’esperança que el següent sigui encara millor que aquest que tot just encetem i que sigui el de la proclamació definitiva del nou estat català.