divendres, 27 de novembre del 2015

Vicent Partal: «La independència, a la nostra mà»

26 de novembre de 2015, Biblioteca Comarcal, Tàrrega

Vicent Partal, periodista i director de VilaWeb.

La independència, a la nostra mà

dimarts, 24 de novembre del 2015

Per terra, mar i aire, com és normal

96 - Nova Tàrrega, 26 de novembre de 2015

No sabem quan s'acabaran els atacs a Catalunya. Més ben dit, sí que ho sabem. S'acabaran quan haguem constituït la nova República Catalana. De moment, però, ens les aniran fotent a galta i galta, tant si la parem com si no.

Atacs que ara ja van per terra, mar i aire. O el que és el mateix, per la banda de l'autogovern, de la societat civil i de la societat política. Collant cada cop més el govern de la Generalitat. Posant l'ANC i Òmnium en el punt de mira dels òrgans de l''estat per afeblir-les el màxim possible. I provocant que els partits independentistes es barallin entre ells tot i haver guanyat les eleccions.

Ni article 155 ni històries: no cal suspendre la Generalitat. Només cal, mentre el malalt es va ofegant, acabar de tapar-li el nas i la boca. Fins ara el govern espanyol prestava a Catalunya part dels diners procedents de l'espoli fiscal a base de crèdit al govern català, que l'ha de retornar pagant uns interessos al volant del 5%. Un autèntic robatori si tenim en compte que el Banc Central Europeu els deixa als estats a cost zero. Això és el famós FLA, Fons de Liquiditat Autonòmica. Quin negoci. I quina poca vergonya.

De fet és que no en tenen gens de vergonya. Perquè per escanyar una mica més, ara l'estat vol controlar les factures concretes que es paguen amb aquest FLA. Això no és altra cosa que complir amb el que havien amenaçat tants cops: intervenir la Generalitat. Una intervenció econòmica i fiscal que, de facto, elimina l'autogovern català. Quant més haurem de suportar per rebel·lar-nos? Per donar el definitiu cop de puny damunt la taula? Per fer un tancament de caixes i deixar d'ingressar els imposts als comptes de l'estat per fer-ho als comptes de la Generalitat?

L'ANC és un objectiu més a destruir per part de l'estat espanyol. Tampoc és que sigui cap novetat, però. I tampoc és tant estrany: al capdavall l'objectiu de l'ANC és descompondre l'estat espanyol en la seva forma actual per desprendre'ns del llast econòmic i polític que representa. Per començar foc nou en un estat nou, que pugui construir-se de bon principi sense els vicis i defectes d'un tarannà polític i socioeconòmic que no és el nostre.

Vigila que no et robin, o et posaran una multa! Això sí, els lladres que estiguin tranquils, que ningú se'ls mirarà. Si més no quan aquell a qui es roba és l'ANC. Fa un any i mig uns pirates informàtics van accedir a part de la base de dades dels inscrits a l'assemblea general ordinària de l'ANC que s'havia de fer a Tarragona i van publicar alguns noms per internet. Si algú roba dades, a qui creieu que cal castigar? A qui roba, no; a qui és robat! Per això han imposat una multa de 40.000 euros a l'ANC. A banda de 400.000 euros més, a repartir entre ANC i Òmnium, per la Gigaenquesta de fa poc més d'un any. És ridícul.

Mentre tant, els nostres polítics fent l'orni. Mentre l'estat no perd el temps estovant-nos per totes bandes, nosaltres anant-nos barallant per formar govern. Trigarem gaire a tenir-lo? Sense govern, no hi haurà independència. I amb govern, si no té una mínima estabilitat i suport per part de tot el bloc independentista, tampoc.

I aquestes baralles es centren en dos eixos. Un de raonable és el de les idees, ja que els marcs ideològics de Junts pel Sí i la CUP s'assemblen com un ou a una castanya. Tot i així haurien d'entendre que en unes eleccions plebiscitàries els resultats s'han de llegir en clau plebiscitària i no ideològica. L'altre és el de la corrupció, que és des d'on l'estat procura fer més mal. Anar llençant brutícia dosificadament sobre els uns perquè els altres facin de carronyaires.

Un bon acord és el que no deixa satisfeta cap de les parts. Confiem que sàpiguen assolir un acord magnífic. Perquè de satisfets, de la forma en que l'estan gestant, està clar que no hi acabarem.

RECORDEU-HO!! Dijous 26-11-2015, 20:45h, a la Biblioteca, Vicent Partal

dimarts, 17 de novembre del 2015

Som un país de carallots?

95 - Nova Tàrrega, 19 de novembre de 2015

Dijous vinent, 26, a la Biblioteca, conferència de Vicent Partal. A partir de tres quarts de nou, el periodista i director de Vilaweb vindrà a explicar-nos com, d'acord amb la seva visió de la situació actual, tenim més que mai la "La independència, a la nostra mà", que és el títol de la seva conferència. Presentarà l'acte Gemma Peris, directora de Ràdio Tàrrega. De moment, però, parlem una mica de la xerrada d'aquest passat divendres a l'Ateneu.

Amb la pregunta de dalt acabava Martí Anglada la seva exposició. Va ser, la seva, una presentació molt interessant durant l'hora llarga que va estar parlant. Si us interessa el seu contingut, la podeu veure a la web de Tàrrega per la Independència: www.assemblea.cat/tarrega. Però el més sorprenent, potser, fou quan cap al final de tot va plantejar aquesta pregunta: som, els catalans, un país de carallots?

D'entrada caldria saber que s'entén per carallot. Anglada, recordant Quim Monzó, justificava que carallot no és cap insult. És la definició d'una manera de fer o de ser. Defineix aquell que, de vegades fins i tot de bona fe, fa coses que no toquen o les fa quan no toca... Exemple: on va aquest carallot, avançant en línia contínua? Doncs això, que cal entendre la pregunta com una provocació, no pas com un intent de faltar al respecte a ningú.

El cas és que hi ha raons per pensar que igual sí que ho som. No recordarem ara la resta de situacions històriques on els catalans hem fet el préssec, que n'hi ha, i ens centrarem en el moment actual. Som davant una oportunitat història per aconseguir la independència. Tenim majoria absoluta de diputats independentistes al Parlament. Tenim una majoria social favorable a la independència. Una majoria social que també és absoluta, perquè ningú dubta que en cas de poder-se fer el referèndum que Rabell encara va demanant, força dels votants de CSQP o d'alguns partits extraparlamentaris votarien independència. Un referèndum que, recordem-ho, també contempla el full de ruta de JxSí, però al final del procés.

Perquè no s'aprova, doncs, la formació d'un govern independentista? Vet aquí la gran carallotada, si s'acaba consumant el no acord. Perquè és evident que per molta majoria parlamentària i per molta declaració que s'aprovi, si no hi ha un govern fort per executar les accions que es deriven de les declaracions aprovades, no arribarem enlloc. Sense govern, no hi ha independència. No entendre això és fer el carallot. O ser carallot, digueu-ho com vulgueu.

És ben cert que la gent està desconcertada i cansada. No entén perquè no s'arriba de pressa a un acord. Es cansa de veure com cada vegada que el poble estira, els polítics es barallen entre ells. Diumenge passat estava prevista a Barcelona una manifestació per exigir unitat, govern i independència. I també, no ho oblidem, per defensar la nostra sobirania, les nostres institucions i els nostres polítics dels atacs de l'estat espanyol. Malauradament els atemptats de París van aconsellar de cancel·lar-la i convocar-la de nou per diumenge vinent, dia 22, al mateix lloc i hora que la setmana passada: a les dotze del migdia a la Plaça dels Til·lers del Parc de la Ciutadella.

Ara cal coratge i fermesa per part dels 72 diputats. Capacitat d'entesa i diàleg per aconseguir un acord aviat. Per a l'Assemblea és imprescindible que ambdós partits assoleixin un acord abans del 27 de novembre, just un més després del 27-S, per disposar d'un govern que doni resposta al mandat democràtic sorgit d'aquelles eleccions.

Cal compromís, coherència i responsabilitat. Compromís amb la ciutadania que va respondre a les urnes als compromisos adquirits en els respectius programes. Coherència per evitar que la declaració del Parlament pugui acabar essent simplement un miratge. I responsabilitat per assumir que tots i cadascun de nosaltres som directament responsables de l'èxit d'aquest procés que, a partir del 27-S, necessita un govern fort, unitat en l'acció parlamentària i un gran sentit d'Estat per assolir l'objectiu comú.

És temps d'unitat, fermesa i compromís. És temps de construir la República Catalana. És temps de deixar-se de carallotades.

NOVA CONVOCATÒRIA: Diumenge 22, a les 12:00, al Parc de la Ciutadella de Barcelona

Després d'una setmana, repetim la convocatòria per la mobilització ciutadana que tindrà lloc el proper diumenge 22 de novembre a les 12:00 al passeig dels Til·lers del Parc de la Ciutadella, a Barcelona.

Com sabeu, aquesta mobilització estava prevista per diumenge 15 de novembre, però el Secretariat Nacional, reunit a Vilanova i la Geltrú, va decidir ajornar-la en solidaritat amb les víctimes dels atacs terroristes de París.

Ara, una setmana després, decidim sortir al carrer, amb dos objectius molt clars: donar suport a les nostres institucions escollides democràticament i demanar unitat als 72 diputats per concretar el nou govern abans del dia 27 de novembre, un govern que ens permetrà construir la nova República Catalana.

Us encoratgem a mobilitzar-vos per aquesta jornada.

Si voleu que oferim el desplaçament de forma organitzada des de Tàrrega, responeu aquest missatge. En cas que hi hagi prou gent interessada, així ho farem.

Us esperem a totes i a tots. Ho tenim a tocar i junts ho farem possible!

dissabte, 14 de novembre del 2015

Martí Anglada: «Mirada europea sobre Catalunya després del 27-S»

13 de novembre de 2015, Teatre Ateneu, Tàrrega

Martí Anglada, periodista i delegat del Govern de Catalunya a França i Suïssa.

Mirada europea sobre Catalunya després del 27-S

Suspesa la manifestació d'aquest diumenge a Barcelona

ÚLTIMA HORA! Arran dels fets succeïts a França aquesta darrera nit, s'ha suspès la manifestació de demà a Barcelona. Els que havíeu comprat tiquets d'autocar, podeu passar on els havíeu comprat per recuperar els diners.

divendres, 13 de novembre del 2015

Dijous 26-11-2015, 20:45h - Biblioteca Comarcal, Tàrrega - Conferència de Vicent Partal

Conferència: La independència, a la nostra mà
Ponent: Vicent Partal, periodista i director de VilaWeb
Presenta: Gemma Peris, directora de Ràdio Tàrrega
Quan: Dijous 26 de novembre de 2015, a 3/4 de 9 del vespre
On: Biblioteca comarcal, Tàrrega
Organitza: Tàrrega per la Independència - Assemblea Nacional Catalana

dimecres, 11 de novembre del 2015

Unitat i govern - Diumenge, autocars a Barcelona

L'Assemblea convoca una mobilització per donar suport a les institucions i demanar unitat.

L'ANC organitza una mobilització ciutadana per expressar el suport públic de la societat civil al Parlament de Catalunya després de l'aprovació de la resolució dilluns passat i en previsió dels possibles atacs per part dels organismes de l'Estat espanyol.

En aquesta mobilització, on també es demanarà unitat als 72 diputats per tirar endavant el procés, l'ANC també farà públic el seu posicionament respecte la situació política actual. La mobilització tindrà lloc a Barcelona el diumenge dia 15 a les 12 del migdia al Passeig dels Til·lers del Parc de la Ciutadella.

L'ANC fa una crida a les assembles territorials i a tota la ciutadania per fer visible el suport ciutadà al Parlament de Catalunya, escollit democràticament en les eleccions del 27 de setembre.

És per això que des de Tàrrega per la Independència hem decidit organitzar un o dos autocars, en funció de la demanda, i posar a la venda tiquets d'autocar a 10 euros, amb sortida a les deu del matí des de l'estació d'autobusos de Tàrrega. A banda, és clar, d'animar tothom que pugui a anar-hi amb el seu propi cotxe.

Donat l'escàs marge de temps disponible, centralitzarem la venda en un sol punt: Cistelleria Grau, cantonada carrer Santa Anna amb Avinguda Catalunya.

dimarts, 10 de novembre del 2015

Amb la mel als llavis, a la porta de l'infern

94 - Nova Tàrrega, 12 de novembre de 2015

Divendres a 3/4 de 9 del vespre, a l'Ateneu, conferència de Martí Anglada. La setmana passada ho escrivíem com un afegitó al final de tot de l'article, ja que l'opció de fer-la va sorgir quan, de fet, ja havíem lliurat l'article per publicar a Nova Tàrrega. És una persona a la que hem estat 'perseguint' força temps per aconseguir que vingués i quan ens en va oferir la possibilitat, ni que fos amb poc temps d'antelació, no podíem pas dir que no.

«Mirada europea sobre Catalunya després del 27-S». Aquest és el títol de la seva conferència que, lògicament, versarà sobre el que ell més bé coneix, que és la percepció que se'n té des d'Europa del procés català. Tant pels seus anys com a corresponsal de La Vanguardia o TV3 a diferents capitals europees com per la seva labor actual com a delegat del govern de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa. El presentarà Carme Clèries, targarina i periodista de Catalunya Ràdio, raó per la qual el coneix prou bé.

Els resultats d'aquell 27-S ens van deixar amb la mel als llavis. Una victòria rotunda de l'independentisme que, per primer cop a la història del nostre Parlament, tindria majoria de diputats sobiranistes. Però vet aquí que aquest resultat tant contundent amagava alguna cosa que poc ens podíem pensar tots plegats, i era la diversitat de prioritats entre les llistes de Junts pel Sí i la CUP.

Ara sembla que estiguem a les portes de l'infern. Perquè, tenint el cel a tocar, no hi ha manera que es posin d'acord. Tan fàcil com seria si tothom –especialment la CUP, no cal dir-ho– recordés que aquestes eleccions eren un plebiscit sobre "Independència: si o no", no sobre "Mas: si o no". Els que es van passar la campanya dient que era un plebiscit sobre Mas eren justament l'Arrimadas i l'Albiol, Ciutadans i PP. I ara van els de la CUP i els hi fan el joc. Com se n'estan fotent els adversaris!

Potser comença a ser hora de reconèixer-ho. No varem estar prou encertats des de l'Assemblea. Parlem en nom de l'Assemblea perquè Tàrrega per la Independència és Assemblea. De totes maneres, com tantes altres vegades, hem de recordar que les posicions oficials de l'ANC només s'expressen des dels òrgans de direcció de l'ANC.

Varem lluitar per tenir una llista unitària a les eleccions al Parlament. Una llista que acollís dins seu totes les sensibilitats polítiques de l'independentisme. I només ens en vam sortir a mitges. Vam aconseguir que pactessin els dos partits grans, però pel mig se'ns va escolar el petit. Tot i així vam creure que aquest era un mal menor i, per evitar majors disputes en aquell moment, vam beneir aquest escenari i vam dir que era igual de bo votar els uns com els altres.

Però ens vam equivocar: no era igual. Ens ho vam creure quan van dir que la independència era la seva prioritat. Però els fets demostren que no, que la seva prioritat és una altra. La seva prioritat és fer fora de la presidència de la Generalitat Artur Mas. No paren de repetir un cop i un altre que no importen les persones, sinó el projecte: “el procés pot seguir endavant hi hagi qui hi hagi al capdavant”. I tot seguit entren en la contradicció més flagrant vetant una persona en concret: “excepte si és Artur Mas”. No cal insistir en això, perquè se n'ha escrit ja a tort i a dret.

Tanmateix, el procés no s'atura: el Parlament aprova la desconnexió. Els propers dies i setmanes seran claus per a mantenir la cohesió dels independentistes i per aguantar els atacs de l'estat espanyol contra allò que la majoria de catalans hem decidit. Per aquesta mateixa setmana estan previstos una sèrie d'actes de suport a les nostres institucions. D'altra banda, tenint present que segurament els aparells de l'estat actuaran amb contundència després de la signatura de la resolució, es preveuen altres accions de mobilització per tal de mostrar la cohesió de la societat civil i el nostre suport a les institucions escollides democràticament.

Preveiem una mobilització per al diumenge 15 de novembre a Barcelona. Que també ha de servir per a continuar empenyent, si és necessari, perquè tinguem Govern al més aviat possible. Us demanem que estigueu atents a tota la informació que anem generant, perquè ara més que mai hem de tenir una ràpida capacitat de resposta.

Hem arribat molt lluny i tot just som a l'inici del tram definitiu. I farem el trajecte com fins ara l'hem fet, junts, amb la força de la democràcia i disposats a sumar encara més gent al projecte d'un país millor.

dilluns, 9 de novembre del 2015

Inici del procés de creació de l' estat català independent



Avui, dilluns 9 de novembre, el ple del Parlament de Catalunya debatrà i aprovarà la resolució que dóna inici al procés d'independència.

Els propers dies i setmanes seran claus per a mantenir la cohesió dels independentistes i per aguantar els atacs de l'Estat espanyol contra allò que la majoria de catalans hem decidit. Per aquesta mateixa setmana estan previstos una sèrie d'actes de suport a les nostres institucions.

Aquest mateix matí, a les 10:00, es farà el seguiment del ple des de davant del Parlament, junt amb Òmnium Cultural i l'AMI, i un acte de suport al mateix lloc després de l'aprovació de la resolució.

D'altra banda aquests dies es preveuen altres accions de mobilització, tenint present que segurament els aparells de l'Estat actuaran amb contundència després de la signatura de la resolució, per tal de mostrar la cohesió de la societat civil i el nostre suport a les institucions escollides democràticament.

En aquest sentit preveiem una mobilització per al diumenge 15 de novembre a Barcelona, que també ha de servir per a continuar empenyent, si és necessari, perquè tinguem Govern al més aviat possible.

Us demanem que estigueu atents a tota la informació que us anirem enviant puntualment.

Hem arribat molt lluny i tot just estem a l'inici del tram definitiu. I el farem com fins ara ho hem fet, junts, amb la força de la democràcia i disposats a sumar encara més gent al projecte d'un país millor.

divendres, 6 de novembre del 2015

L’ANC recorda la Consulta del 9N

Tàrrega Televisió, 6 de novembre de 2015



Dilluns se celebra el primer aniversari de la consulta del 9 de novembre. Els membres de l’ANC i els milers de voluntaris que la van fer possible ho van viure amb molta il·lusió malgrat els entrebancs del Govern Espanyol.

Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent? Va ser la doble pregunta que més de dos milions dues-centes mil persones van contestar. Més d’un milió vuit-centes mil respostes van ser a favor de la independència. Un any després els esdeveniments viscuts han estat molts i les circumstàncies han fet que el proper 9 de novembre sigui novament una data assenyalada.

L’ANC ha demostrat tenir una capacitat de mobilització important. De cara al futur els seus membres manifesten que estaran preparats per donar resposta a les necessitats del Procés.

dijous, 5 de novembre del 2015

Com cal encarar el 20-D?

93 - Nova Tàrrega, 5 de novembre de 2015

Falta un mes i mig per a les eleccions al Congrés espanyol. Alguna gent, amb tot el seu dret és clar, diuen que a unes espanyoles no cal anar-hi a fer res, i menys ara que estem encetant la darrera legislatura del Parlament català abans de proclamar la independència. Cal, però, que tots nosaltres ens conscienciem ben bé del que representen aquestes eleccions.

Amb tot el respecte per aquesta gent, en discrepem. Un cop, l'any 2009, Heribert Barrera fou preguntat sobre la conveniència o no que un cert partit independentista es presentés a unes eleccions espanyoles, ja que el seu únic objectiu era la independència de Catalunya. I la seva resposta fou clara: les eleccions són com un mercat, on els electors són els clients que cal fidelitzar. Si un partit no es presenta a unes eleccions, a les següents segurament hi haurà electors que potser ja no el triïn.

Per tant, per definició, els partits s'han de presentar sempre. A totes les eleccions que en tinguin oportunitat. Altra cosa és el que facin després amb la representació que obtinguin: votar sempre en contra del govern, no ocupar els escons i deixar buit l'espai corresponent a l'independentisme... Sigui el que sigui el que es faci després, la qüestió és que a l'hora de les eleccions cal "ocupar" l'espai electoral que pertoca per evitar que el pugui ocupar algú altre i per no deixar orfes els electors d'aquell espai.

No direm ara que aquestes eleccions també són plebiscitàries. No és això, tampoc. Però si que estem en un moment històric excepcional en que s'està avaluant contínuament el predomini dels uns sobre els altres. Fent un resum excessivament simplista, tradicionalment a les eleccions catalanes hi havia un sector de població unionista que no hi participava, mentre que a les espanyoles eren alguns independentistes que tampoc hi votaven. Però en aquestes darreres catalanes, els dependentistes prou que van entendre que havien d'anar a totes, i van mobilitzar-se massivament. Doncs tampoc nosaltres hem de perdre pistonada i deixar que en aquestes eleccions ens passin al davant.

S'havia dit que la coalició de Junts pel Sí no es repetiria. Però la setmana passada CDC, en boca de Francesc Homs, va anunciar que anirien junts amb ERC amb una fórmula que ens sorprendria. I la sorpresa ha estat que han decidit anar-hi junts... per separat. Estranya manera d'anar junts. I la CUP que no es presenta. Tot plegat condueix l'electorat independentista a fer-li pensar que aquestes eleccions no són importants. I ho són tant o més que les del 27-S. Totes les conteses electorals en les que tinguem ocasió de participar fins a la definitiva independència seran claus. Perquè la nostra millor arma, si no la única, és la democràcia.

Hauríem d'utilitzar una altra arma: la unitat. Però aquesta, de vegades, sembla que n'hi ha que estan entestats en deixar-la de banda. I el trist és que des de fora només es pot entendre per interessos partidistes. En paraules de Joan Tardà, seria un delicte d'alta traïció a la voluntat del poble de Catalunya haver de repetir les eleccions per no posar-se d'acord, just quan per primer cop a la història els independentistes tenen majoria absoluta al Parlament. També va dir que era igual de qui era la culpa. Però en això potser ja no hi estem tant d'acord.

Tot i els problemes, dilluns serà un dia gran. Primer, perquè serà el primer aniversari del 9-N, que tant va costar de dur a bon port i sense el qual no hauríem pogut avançar fins on som ara. I segon, perquè serà el dia en que el Parlament de Catalunya votarà la resolució que declara l'inici del procés de creació de l'estat català independent en forma de república.

Fe, esperança i caritat. A banda de valors cristians, també sembla que hagin de ser els valors dels independentistes. Fe en que tot sortirà bé, esperança en que els partits no ho engegaran a rodar, i caritat amb els polítics per no engegar-los a rodar nosaltres a ells.

Última hora: Martí Anglada vindrà a Tàrrega. Ha estat una cosa tant sobtada, de tant cercada, que en el moment d'escriure aquestes línies no podem dir encara ni el lloc ni l'hora que serà la conferència. L'únic que tenim confirmat és que serà divendres de la setmana entrant, 13 de novembre, al vespre. Reserveu-vos la data a la vostra agenda!

Divendres 13-11-2015, 20:45h - Teatre Ateneu, Tàrrega - Conferència de Martí Anglada

Ens fa una especial il·lusió, pel molt que hem treballat per aconseguir-ho, anunciar-vos que divendres vinent comptarem amb la companyia de Martí Anglada per exposar en una conferència la visió que en té de la "Mirada europea sobre Catalunya després del 27-S". Presentarà l'acte la periodista de Catalunya Ràdio, nascuda a Tàrrega, Carme Clèries.

Conferència: Mirada europea sobre Catalunya després del 27-S
Ponent: Martí Anglada, periodista i delegat del govern de Catalunya a França i Suïssa
Presenta: Carme Clèries, periodista de Catalunya Ràdio
Quan: Divendres 13 de novembre de 2015, a 3/4 de 9 del vespre
On: Teatre Ateneu, Tàrrega
Organitza: Tàrrega per la Independència - Assemblea Nacional Catalana