dimarts, 17 de novembre de 2015

Som un país de carallots?

95 - Nova Tàrrega, 19 de novembre de 2015

Dijous vinent, 26, a la Biblioteca, conferència de Vicent Partal. A partir de tres quarts de nou, el periodista i director de Vilaweb vindrà a explicar-nos com, d'acord amb la seva visió de la situació actual, tenim més que mai la "La independència, a la nostra mà", que és el títol de la seva conferència. Presentarà l'acte Gemma Peris, directora de Ràdio Tàrrega. De moment, però, parlem una mica de la xerrada d'aquest passat divendres a l'Ateneu.

Amb la pregunta de dalt acabava Martí Anglada la seva exposició. Va ser, la seva, una presentació molt interessant durant l'hora llarga que va estar parlant. Si us interessa el seu contingut, la podeu veure a la web de Tàrrega per la Independència: www.assemblea.cat/tarrega. Però el més sorprenent, potser, fou quan cap al final de tot va plantejar aquesta pregunta: som, els catalans, un país de carallots?

D'entrada caldria saber que s'entén per carallot. Anglada, recordant Quim Monzó, justificava que carallot no és cap insult. És la definició d'una manera de fer o de ser. Defineix aquell que, de vegades fins i tot de bona fe, fa coses que no toquen o les fa quan no toca... Exemple: on va aquest carallot, avançant en línia contínua? Doncs això, que cal entendre la pregunta com una provocació, no pas com un intent de faltar al respecte a ningú.

El cas és que hi ha raons per pensar que igual sí que ho som. No recordarem ara la resta de situacions històriques on els catalans hem fet el préssec, que n'hi ha, i ens centrarem en el moment actual. Som davant una oportunitat història per aconseguir la independència. Tenim majoria absoluta de diputats independentistes al Parlament. Tenim una majoria social favorable a la independència. Una majoria social que també és absoluta, perquè ningú dubta que en cas de poder-se fer el referèndum que Rabell encara va demanant, força dels votants de CSQP o d'alguns partits extraparlamentaris votarien independència. Un referèndum que, recordem-ho, també contempla el full de ruta de JxSí, però al final del procés.

Perquè no s'aprova, doncs, la formació d'un govern independentista? Vet aquí la gran carallotada, si s'acaba consumant el no acord. Perquè és evident que per molta majoria parlamentària i per molta declaració que s'aprovi, si no hi ha un govern fort per executar les accions que es deriven de les declaracions aprovades, no arribarem enlloc. Sense govern, no hi ha independència. No entendre això és fer el carallot. O ser carallot, digueu-ho com vulgueu.

És ben cert que la gent està desconcertada i cansada. No entén perquè no s'arriba de pressa a un acord. Es cansa de veure com cada vegada que el poble estira, els polítics es barallen entre ells. Diumenge passat estava prevista a Barcelona una manifestació per exigir unitat, govern i independència. I també, no ho oblidem, per defensar la nostra sobirania, les nostres institucions i els nostres polítics dels atacs de l'estat espanyol. Malauradament els atemptats de París van aconsellar de cancel·lar-la i convocar-la de nou per diumenge vinent, dia 22, al mateix lloc i hora que la setmana passada: a les dotze del migdia a la Plaça dels Til·lers del Parc de la Ciutadella.

Ara cal coratge i fermesa per part dels 72 diputats. Capacitat d'entesa i diàleg per aconseguir un acord aviat. Per a l'Assemblea és imprescindible que ambdós partits assoleixin un acord abans del 27 de novembre, just un més després del 27-S, per disposar d'un govern que doni resposta al mandat democràtic sorgit d'aquelles eleccions.

Cal compromís, coherència i responsabilitat. Compromís amb la ciutadania que va respondre a les urnes als compromisos adquirits en els respectius programes. Coherència per evitar que la declaració del Parlament pugui acabar essent simplement un miratge. I responsabilitat per assumir que tots i cadascun de nosaltres som directament responsables de l'èxit d'aquest procés que, a partir del 27-S, necessita un govern fort, unitat en l'acció parlamentària i un gran sentit d'Estat per assolir l'objectiu comú.

És temps d'unitat, fermesa i compromís. És temps de construir la República Catalana. És temps de deixar-se de carallotades.