dimarts, 24 de novembre de 2015

Per terra, mar i aire, com és normal

96 - Nova Tàrrega, 26 de novembre de 2015

No sabem quan s'acabaran els atacs a Catalunya. Més ben dit, sí que ho sabem. S'acabaran quan haguem constituït la nova República Catalana. De moment, però, ens les aniran fotent a galta i galta, tant si la parem com si no.

Atacs que ara ja van per terra, mar i aire. O el que és el mateix, per la banda de l'autogovern, de la societat civil i de la societat política. Collant cada cop més el govern de la Generalitat. Posant l'ANC i Òmnium en el punt de mira dels òrgans de l''estat per afeblir-les el màxim possible. I provocant que els partits independentistes es barallin entre ells tot i haver guanyat les eleccions.

Ni article 155 ni històries: no cal suspendre la Generalitat. Només cal, mentre el malalt es va ofegant, acabar de tapar-li el nas i la boca. Fins ara el govern espanyol prestava a Catalunya part dels diners procedents de l'espoli fiscal a base de crèdit al govern català, que l'ha de retornar pagant uns interessos al volant del 5%. Un autèntic robatori si tenim en compte que el Banc Central Europeu els deixa als estats a cost zero. Això és el famós FLA, Fons de Liquiditat Autonòmica. Quin negoci. I quina poca vergonya.

De fet és que no en tenen gens de vergonya. Perquè per escanyar una mica més, ara l'estat vol controlar les factures concretes que es paguen amb aquest FLA. Això no és altra cosa que complir amb el que havien amenaçat tants cops: intervenir la Generalitat. Una intervenció econòmica i fiscal que, de facto, elimina l'autogovern català. Quant més haurem de suportar per rebel·lar-nos? Per donar el definitiu cop de puny damunt la taula? Per fer un tancament de caixes i deixar d'ingressar els imposts als comptes de l'estat per fer-ho als comptes de la Generalitat?

L'ANC és un objectiu més a destruir per part de l'estat espanyol. Tampoc és que sigui cap novetat, però. I tampoc és tant estrany: al capdavall l'objectiu de l'ANC és descompondre l'estat espanyol en la seva forma actual per desprendre'ns del llast econòmic i polític que representa. Per començar foc nou en un estat nou, que pugui construir-se de bon principi sense els vicis i defectes d'un tarannà polític i socioeconòmic que no és el nostre.

Vigila que no et robin, o et posaran una multa! Això sí, els lladres que estiguin tranquils, que ningú se'ls mirarà. Si més no quan aquell a qui es roba és l'ANC. Fa un any i mig uns pirates informàtics van accedir a part de la base de dades dels inscrits a l'assemblea general ordinària de l'ANC que s'havia de fer a Tarragona i van publicar alguns noms per internet. Si algú roba dades, a qui creieu que cal castigar? A qui roba, no; a qui és robat! Per això han imposat una multa de 40.000 euros a l'ANC. A banda de 400.000 euros més, a repartir entre ANC i Òmnium, per la Gigaenquesta de fa poc més d'un any. És ridícul.

Mentre tant, els nostres polítics fent l'orni. Mentre l'estat no perd el temps estovant-nos per totes bandes, nosaltres anant-nos barallant per formar govern. Trigarem gaire a tenir-lo? Sense govern, no hi haurà independència. I amb govern, si no té una mínima estabilitat i suport per part de tot el bloc independentista, tampoc.

I aquestes baralles es centren en dos eixos. Un de raonable és el de les idees, ja que els marcs ideològics de Junts pel Sí i la CUP s'assemblen com un ou a una castanya. Tot i així haurien d'entendre que en unes eleccions plebiscitàries els resultats s'han de llegir en clau plebiscitària i no ideològica. L'altre és el de la corrupció, que és des d'on l'estat procura fer més mal. Anar llençant brutícia dosificadament sobre els uns perquè els altres facin de carronyaires.

Un bon acord és el que no deixa satisfeta cap de les parts. Confiem que sàpiguen assolir un acord magnífic. Perquè de satisfets, de la forma en que l'estan gestant, està clar que no hi acabarem.