dilluns, 21 de setembre de 2015

Et mereixes la independència

88 - Nova Tàrrega, 24 de setembre de 2015

Els sermons curts mouen el cor i els llargs mouen el cul. Aquest és el darrer article que publiquem abans de les decisives eleccions d'aquest diumenge. Per això aquesta vegada intentarem ser breus. Sobretot perquè poques coses podem dir que no haguem dit ja infinitat de vegades.

Aquesta darrera crida la fem directament al vostre cor. Hem repetit multitud d'arguments en tots els ordres: històrics, culturals, econòmics... Avui, però, volem apel·lar a allò més íntim dins vostre, que fins i tot va més enllà de la raó. Ens dirigim a allò que sentiu, als sentiments. No sentiu, realment, que aquest país serà millor si disposa de les eines que corresponen a un estat? No voleu que els vostres fills tinguin més i millors oportunitats en una Catalunya independent? No us fan ràbia els atacs, totes les mentides que escampen per fer por? Com insulten la nostra intel·ligència quan diuen que els bancs se n'aniran o que no hi haurà pensions?

Fem extensiva aquesta crida a persones properes a altres opcions. Per exemple als d'Unió, que de bona fe poden pensar que és més assenyat esperar un pacte, sense adonar-se que l'espera serà eterna. O als de Podemos i Iniciativa, que esperen a canviar primer Espanya per poder canviar Catalunya després, quan realment Espanya ni necessita ni vol canviar en la seva relació amb Catalunya. O també als que encara pensen que els socialistes catalans són una opció vàlida per modificar la constitució i fer un estat federal, quan la tossuda realitat demostra que la resta de socialistes espanyols ni en volen sentir parlar.

Per tant, només hi ha dues opcions vàlides aquest diumenge. En primer lloc la de Junts pel Sí, perquè és la candidatura majoritària, la més transversal i la que en primera instància va ajudar a construir l'ANC, on conflueixen la majoria de sensibilitats independentistes del país. Però també la de la CUP que, malgrat no haver-se afegit al projecte de llista única per deixar clar que tenen una destinació final diferent, volen compartir la part inicial de trajecte d'aquest procés que ens ha de dur a la creació de la República Catalana.

Aquest 27-S és clau: no falleu. Heu estat al costat de l'Assemblea en totes les ocasions que us ho hem demanat. Amb l'estelada d'espelmes més espectacular de la història, a l'Hort del Barceloní. A tots els Onze de Setembre dels darrers quatre anys. A la multitud de conferències que hem organitzat, omplint sempre l'Ateneu. Al 9-N de l'any passat. Ara és l'hora de culminar tot el que hem fet. Ara és l'hora en que tot comença de debò.

Tu, tots ens mereixem la independència. I tothom hi sortirà guanyant, fins i tot els que no en són partidaris. Però cal que ningú és quedi a casa. Aquest diumenge, tu decideixes.