dimarts, 2 de juny de 2015

Independència o Dependència. Tu decideixes

75 - Nova Tàrrega, 4 de juny de 2015

Tenim setze intenses setmanes per davant. Les que queden per arribar al 27 de setembre. Les que queden per votar en les eleccions més importants en les que mai tindrem l'oportunitat de participar. Les eleccions al Parlament de Catalunya que convertirem en un plebiscit sobre si volem iniciar d'una vegada per totes el procés d'independència. Encetem, a partir d'ara, una sèrie d'articles per exposar perquè volem la independència i què pretenem aconseguir amb ella.

Ens cal tenir un estat independent perquè volem construir un futur compartit. Què hi ha més cohesiu que construir plegats el país de tots? Els estats permeten prendre decisions pròpies per al benefici dels seus ciutadans. Volem un estat veritablement de dret, social i democràtic, que defensi els drets de tothom que viu a Catalunya. Com qualsevol dels altres estats del nostre entorn.

Volem un estat com tots els altres. Encara ara els estats tenen molt de poder i marge de decisió. I als organismes internacionals, com ara l'ONU, només els estats són els que hi tenen veu i vot. Sense tenir un estat la nostra veu al món no existeix, ni podem participar en la presa de decisions a nivell internacional, decisions que afecten la nostra vida diària. Construir junts el país de tots és la garantia de la cohesió social a la Catalunya independent.

Més val bons veïns que junts per força. És necessari un canvi en la relació entre catalans i espanyols. Amb la independència desapareixerà la tensió constant entre l'Estat i Catalunya. La unitat pot ser un valor positiu, sempre i quan aquesta no resulti perjudicial per a alguna de les parts. Per això, més que unionistes, als que no volen la independència els hi escau més el terme "dependentistes", és a dir, que volen seguir depenent de l'estat espanyol.

També els catalans som unionistes. Des d'un cert punt de vista, si més no, ja que aspirem a la unió dels Països Catalans. De moment, però, l'embranzida dels darrers anys de Catalunya ens situa com a punta de llança per aconseguir el primer pas, que és la creació de la República catalana. Després, ja n'aniran venint d'altres, de passos.

La diplomàcia és l'art de pensar una cosa i dir-ne una altra. Per això gairebé tots els estats, quan se'ls pregunta pel cas català, afirmen que no poden opinar perquè es tracta d'un afer intern espanyol. Això, però, comença a tenir alguna excepció, com ha estat el cas del Parlament de Dinamarca. Una interpel·lació sobre el dret a vot dels catalans per decidir el seu futur polític, s'ha concretat en la següent resolució: «El parlament danès pren nota de l'explicació del Govern sobre els aspectes jurídics, històrics, polítics i internacionals vinculats a la situació de Catalunya i fa seva l'opinió que la qüestió de la independència de Catalunya és un assumpte de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol a Madrid».

La UE no permetrà alçar fronteres amb la nova República. Malgrat el que puguin dir ara els estats, no hem de tenir por a la sortida de la UE. La major part de les exportacions catalanes corresponen a multinacionals instal·lades a Catalunya que formen part de la xarxa tecnoindustrial europea: els seus països no permetran que es perjudiquin les seves empreses instaurant aranzels. Penseu que més del 75% de la producció de Seat-Volkswagen i de Nissan es destina a l'exportació, així com el 90% de la farmacèutica Novartis.

Independència o dependència? Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.