dimarts, 23 de juny de 2015

Il·lusió o Resignació. Tu decideixes

77 - Nova Tàrrega, 18 de juny de 2015

Hi ha res més il·lusionant que crear un nou país? Quan aconseguim proclamar la República Catalana, tindrem l'oportunitat de començar un país de zero, fer-lo de nou. Mentre no hi arribem, l'eix dreta-esquerra no sembla que pugui tenir gaire sentit, perquè l'únic que pot fer l'actual govern de la Generalitat és gestionar la misèria. El que cal és disposar dels recursos propis d'un estat per, en primer lloc, establir les polítiques fiscals que es considerin oportunes per veure si cal recaptar més o menys tributs i de quin tipus i, això sí, poder gestionar-los directament. I, en segon lloc, ja veurem com es gestiona el pressupost i com es prioritzen les polítiques socials, educatives, sanitàries...

No ens podem resignar a seguir com estem. La moral de tot el país fa aigües només de pensar que hem de seguir formant part d'un estat tant irrespectuós com és Espanya. Si ens resignem no només no podrem canviar res, sinó que anirem de mal en pitjor. I els canvis socials que propugnen els del "sí es pot", que no són independentistes, no es poden dur a terme dins d'un estat espanyol cada cop més recentralitzador. També sap greu comprovar la poca volada de mires de persones com Arcadi Oliveres, alter ego de Teresa Forcades, quan diu que es parla massa d'independència i que cal centrar-se més en les polítiques socials, com si fos possible fer-ne a Catalunya dins l'actual estat.

De vegades la política pot resultar poc engrescadora. O, més que la política, els polítics i els partits dels que formen part. Però vet aquí que els moviments de la darrera setmana han clarificat el panorama. Aquells que veien en Duran i Lleida una pedra a la sabata, ja se l'han tret del damunt. Es podrà posar en dubte, del president Mas, si ha estat més o menys encertat o oportú en algunes decisions, però el que no se li podrà retreure és que, des que el 2012 va posar la directa, arran del primer 11-S organitzat per l'ANC a Barcelona, no s'aparta ni un mil·límetre del camí cap a la destinació final, que no és altra que la d'assolir la independència, a desgrat del seu propi futur personal.

A dia d'avui la independència és el projecte central del país. Contra totes les dificultats i presagis, el 27-S es presenta com l'etapa final d'aquest camí de llibertat que el poble de Catalunya ha fet seu. És en aquesta situació que arriba també el moment inexcusable de la unitat d'acció, del missatge en comú, de compartir aquest projecte entre tots els qui d'una forma o altra el defensem. És l'hora de sentir-nos tots ben a prop, malgrat tots els “però” que calguin. ERC va rebutjar la proposta de llista unitària, convençuda que així s'eixamplava la presència de l'independentisme. Potser no tots compartim aquest plantejament, però si ha de ser així, desitgem que aquest criteri sigui l'encertat.

El president Mas ha de culminar la seva feina i capgirar la història. Envoltat de veus diverses però compromeses, honestes i intel·ligents, dignes de representar els anhels d'un poble que malda per recuperar la seva idea. Ara, per tant, és moment d'ajudar i de fer només allò que toca fer, un cop més. D'ajudar que, el 27-S, guanyin els del sí-sí. Tant senzill, i alhora tant difícil, com que és el moment d'ajudar-nos els uns als altres.

ANC, ÒC i AMI han estat convidats a liderar una llista de cara al 27-S. L'oferta del president Mas pretén garantir la màxima transversalitat i reforçar el caràcter plebiscitari de les eleccions. La gent de l'Assemblea Nacional Catalana vol la independència de Catalunya per constituir un Estat de dret, democràtic i social, i volem fer-ho des de la transversalitat perquè la nostra prioritat és sumar el màxim de gent al projecte. No podem, des de Tàrrega per la Independència, parlar pel conjunt de l'ANC, però sí que veiem la seva proposta amb bons ulls.

En tot cas, des de l'ANC seguirem endavant amb el nostre projecte. Continuarem amb la campanya que ens ha de fer guanyadors a tots els independentistes el 27-S, que té com a eix vertebrador la concentració a la Meridiana de l'Onze de Setembre. Una mobilització carregada de contingut i més transversal que mai. Aquesta campanya es basarà en 10 eixos que l'ANC proposa per al nou país: regeneració democràtica, oberta al món, benestar i justícia social, innovació, sostenibilitat, equilibri territorial, solidaritat, igualtat, educació i cultura i diversitat. Ben aviat, a principis de juliol, començarem a posar tiquets d'autocar a la venda per poder-nos-hi desplaçar des de Tàrrega.

Una mostra més de transversalitat és la conferència que farem amb SÚMATE. Amb ella pretenem arribar a les persones castellanoparlants interessades en saber quins beneficis els hi pot comportar la independència de Catalunya. Serà el primer dilluns de juliol, dia 6, i hi intervindran el president de l'entitat, Eduardo Reyes, i un dels seus membres més destacats, Gabriel Rufián, que també ha estat elegit recentment per formar part del Secretariat Nacional de l'ANC. Per cert, que volem agrair especialment el públic que va assistir aquesta passada setmana a la conferència de Germà Bel: veure l'Ateneu ple un dimecres a dos quarts de set de la tarda reconforta els organitzadors.

Il·lusió en un nou estat o resignació dins d'Espanya? Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.