dilluns, 20 d’abril de 2015

Quant a la conferència de Santi Vidal


Nova Tàrrega del dijous 23 d’abril de 2015

Ja fa un més de la xerrada del jutge Vidal a l'Ateneu de Tàrrega. I fins ara no hem tingut l'oportunitat de valorar com cal les seves paraules. Uns mots que per a molta gent van representar vitamines per la seva empenta i per la claredat dels seus raonaments. Ell, com la gent en general, no fa com els polítics que calculen què cal dir, sinó que diu el que pensa sense més.

El mur actual amb l'estat espanyol no és de legalitat. Això malgrat que la seva constitució, tal com està redactada, resulta de les més difícils del món de canviar, donada la complexitat de consensos necessaris i de passos a realitzar. Però qualsevol trava legal es pot superar per l'acord polític. Aquesta manca d'acceptació de la voluntat del poble català és, en realitat, l'escull insalvable. La democràcia espanyola es deteriora més cada any que passa. Molts dels que ara manen tenen el mateix esperit –i en alguns casos el mateix ADN– que els que manaven abans de 1977, amb la dictadura.

Catalunya entrarà a la Unió Europea 3 o 4 anys després de sortir d'Espanya. I en qüestió de pocs anys més, se situarà entre els deu principals estats pel que fa al nivell de la seva qualitat democràtica. No hem de tenir por de la resposta internacional quan declarem la independència. Actualment la diplomàcia fa que els estats no puguin expressar obertament la seva opinió, però sí que ho faran quan nosaltres fem el pas. Ara bé, el pas l'hem de fer nosaltres.

Les eleccions del 27-S són autonòmiques jurídicament, plebiscitàries políticament. Si bé és cert que aquestes eleccions estan legalment convocades dins el marc jurídic espanyol per a escollir un parlament autonòmic, no és menys cert que el caràcter polític de plebiscitàries els hi confereix la voluntat popular que així siguin considerades. Si els partits que duguin la independència als seus programes són votats majoritàriament per la població catalana, significarà que la voluntat d'esdevenir un estat independent és majoritària entre els catalans i catalanes.

Totes les opcions són vàlides el 27-S, excepte una: quedar-se a casa. Això és de covards i Catalunya
no ho és un poble covard. Caldrà una alta participació, propera als dos terços, per obtenir un quòrum qualificat per tal que els resultats d'aquestes eleccions siguin admesos internacionalment. A partir del 27-S caldrà esperar uns 18 mesos per acabar de fer la declaració final d'independència, fet que la situa l'any 2017. Les dues dates més probables per a aquesta declaració són Sant Jordi o l'Onze de Setembre.

Al juny o al juliol els polítics ens sorprendran pel que fa a la llista unitària. Hi ha motius, més enllà del desig, per creure que això serà així. També caldrà plantejar una postura unitària sobre les posteriors eleccions espanyoles que se celebraran pocs mesos després. Caldrà decidir si "plantar-se" i no anar-hi, o anar-hi amb una candidatura unitària. Tant en un cas com en l'altre, el que està clar és que a partir d'aquí el que cal negociar és el "com ens n'anem" i no pas el "si ens n'anem".

El nou estat català tindrà forma de república i no de monarquia. Aquesta afirmació, a banda de ser reflex de la voluntat del poble, respon a una realitat: la monarquia dels Borbons a Espanya no té res a veure amb la dels Windsor al Regne Unit. El comentari ve arran de la pregunta que, en una ocasió, algú d'alt rang dins la judicatura espanyola va plantejar sobre si era factible que, després de proclamar la independència –donant-la implícitament per inevitable–, Catalunya podria seguir vinculada a la casa reial espanyola a l'estil de com els diversos estats de la Commonwealth ho estan a la corona britànica.

Actualment existeixen tres esborranys de Carta Magna catalana. El projecte impulsat per Santi Vidal, que es pot consultar a www.unanovaconstitucio.cat (junt amb les altres propostes, també), compta amb 97 articles i s'hi han presentat ja més de 60.000 esmenes, cosa que reflecteix la inquietud de bona part de la població i les ganes de participar en la construcció del nou país. Perquè tot plegat culmini amb èxit, cal la participació i la implicació de tothom.

La nova constitució ha de garantir la màxima qualitat democràtica. Cal contemplar mesures com la limitació de mandats a dues legislatures o que els salaris dels càrrecs polítics no puguin superar en deu vegades el salari de renda bàsica, entenent que aquesta renda bàsica hauria d'incrementar-se substancialment respecte a l'actual salari mínim professional, a canvi de realitzar tasques per a la comunitat. O mesures com la prohibició d'indultar els condemnats, la desaparició de la condició d'aforat, la revocació de càrrecs electes abans de finalitzar el mandat si són condemnats per incompliment del programa electoral... I, sobretot, la separació real del poder judicial respecte el legislatiu i l'executiu, cosa que no succeeix dins el sistema espanyol actual.

Tot està en funció de guanyar les eleccions del 27-S. De nosaltres depèn.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència