dilluns, 27 d’abril del 2015

Les eleccions municipals, a la cantonada

Nova Tàrrega del dijous 30 d’abril de 2015

«Tornen les urnes, tornem al carrer». Amb aquest lema es va realitzar divendres passat un acte massiu al Palau Sant Jordi de Barcelona, organitzat entre ANC, Òmnium i AMI. Un acte en què es va destacar que les pròximes eleccions municipals, per a les que falten menys d'un més, també són molt importants perquè es llegiran en clau independentista. En la història moderna de Catalunya els municipis han representat el centre de la lluita per la democràcia, les llibertats, la justícia social, la cultura i la independència nacional. El 24-M demostrarem la nostra força a les urnes, guanyaran les llistes sobiranistes i iniciarem la independència.

El 24 de maig, fem la independència des dels ajuntaments. És ben cert, tothom hi insisteix, que aquestes són les eleccions menys 'polítiques', on es valoren més les persones i els seus projectes que no pas les sigles per les quals es presenten els candidats. Però en aquesta ocasió cal triar opcions que donin la victòria al conjunt de forces sobiranistes en el còmput global de Catalunya. Necessitem el màxim nombre d’ajuntaments, consells comarcals i diputacions en mans d'aquests partits per facilitar el pas cap a la República Catalana.

Tenim vuit candidatures per escollir a Tàrrega. A priori, podríem dir que quatre pertanyen a partits independentistes (CiU, CUP, ERC i SxT), dues a partits manifestament contraris a la independència (PP i PSC) i una llista que potser sí o potser no, però que no transmeten que sigui un tema prioritari per ells (CdT), si més no en l'àmbit nacional. Hi ha una vuitena llista que, pels seus posicionaments xenòfobs, ja no entrarem ni a valorar, ni ara ni mai. Només, a tot estirar, un comentari: en les dues darreres municipals han tret un regidor cada vegada, i en tots dos casos al cap de poques setmanes van abandonar el partit. No mereixen, doncs, ni el partit ni els que el representen, la més mínima confiança.

Compromís de les candidatures per la independència. Hem demanat a totes les candidatures de Tàrrega que signin un compromís. Als caps de llista en representació del seu partit o coalició, però també a tots i cadascun dels membres de la llista. Cal estar segurs, quan votem, que ho fem per persones compromeses. No només amb la ciutat, sinó amb el país.

Aquest compromís consta de cinc punts. Primer: secundar la continuïtat de Tàrrega dins l'AMI, l'Associació de Municipis per la Independència. Segon: contribuir a remarcar el caràcter plebiscitari de les eleccions al Parlament del 27-S. Tercer: posar l'ajuntament a disposició del govern de la Generalitat en cas de guanyar les eleccions del 27-S per tal de superar els obstacles que puguin posar els poders de l'Estat espanyol. Quart: proposar que l'alcalde o alcaldessa s'integri a l'Assemblea de Càrrecs Electes que es crearà per al cas d'intervenció o supressió de la Generalitat, amb l'objectiu de prosseguir el procés. I cinquè: facilitar l'elecció com alcalde o alcaldessa del cap d'alguna de les llistes que hagin signat aquest compromís per assegurar un govern municipal independentista.

La setmana vinent us informarem sobre els compromisos recollits. No contemplem que hi pugui haver sorpreses en aquest sentit i esperem que la recollida de compromisos reflecteixi les posicions que hem indicat una mica més amunt. En tot cas, però, més val no avançar-se i esperar a haver recollit aquests compromisos per informar-ne correctament. Tot i que nosaltres no demanarem que es voti per cap força en concret, està clar que sí que ho farem per al conjunt de llistes que hagin assumit i signat el compromís esmentat.

El 24-M servirà per escalfar motors de cara al 27-S. Posem els partits sobiranistes al capdavant de la graella de sortida.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència

dilluns, 20 d’abril del 2015

Quant a la conferència de Santi Vidal


Nova Tàrrega del dijous 23 d’abril de 2015

Ja fa un més de la xerrada del jutge Vidal a l'Ateneu de Tàrrega. I fins ara no hem tingut l'oportunitat de valorar com cal les seves paraules. Uns mots que per a molta gent van representar vitamines per la seva empenta i per la claredat dels seus raonaments. Ell, com la gent en general, no fa com els polítics que calculen què cal dir, sinó que diu el que pensa sense més.

El mur actual amb l'estat espanyol no és de legalitat. Això malgrat que la seva constitució, tal com està redactada, resulta de les més difícils del món de canviar, donada la complexitat de consensos necessaris i de passos a realitzar. Però qualsevol trava legal es pot superar per l'acord polític. Aquesta manca d'acceptació de la voluntat del poble català és, en realitat, l'escull insalvable. La democràcia espanyola es deteriora més cada any que passa. Molts dels que ara manen tenen el mateix esperit –i en alguns casos el mateix ADN– que els que manaven abans de 1977, amb la dictadura.

Catalunya entrarà a la Unió Europea 3 o 4 anys després de sortir d'Espanya. I en qüestió de pocs anys més, se situarà entre els deu principals estats pel que fa al nivell de la seva qualitat democràtica. No hem de tenir por de la resposta internacional quan declarem la independència. Actualment la diplomàcia fa que els estats no puguin expressar obertament la seva opinió, però sí que ho faran quan nosaltres fem el pas. Ara bé, el pas l'hem de fer nosaltres.

Les eleccions del 27-S són autonòmiques jurídicament, plebiscitàries políticament. Si bé és cert que aquestes eleccions estan legalment convocades dins el marc jurídic espanyol per a escollir un parlament autonòmic, no és menys cert que el caràcter polític de plebiscitàries els hi confereix la voluntat popular que així siguin considerades. Si els partits que duguin la independència als seus programes són votats majoritàriament per la població catalana, significarà que la voluntat d'esdevenir un estat independent és majoritària entre els catalans i catalanes.

Totes les opcions són vàlides el 27-S, excepte una: quedar-se a casa. Això és de covards i Catalunya
no ho és un poble covard. Caldrà una alta participació, propera als dos terços, per obtenir un quòrum qualificat per tal que els resultats d'aquestes eleccions siguin admesos internacionalment. A partir del 27-S caldrà esperar uns 18 mesos per acabar de fer la declaració final d'independència, fet que la situa l'any 2017. Les dues dates més probables per a aquesta declaració són Sant Jordi o l'Onze de Setembre.

Al juny o al juliol els polítics ens sorprendran pel que fa a la llista unitària. Hi ha motius, més enllà del desig, per creure que això serà així. També caldrà plantejar una postura unitària sobre les posteriors eleccions espanyoles que se celebraran pocs mesos després. Caldrà decidir si "plantar-se" i no anar-hi, o anar-hi amb una candidatura unitària. Tant en un cas com en l'altre, el que està clar és que a partir d'aquí el que cal negociar és el "com ens n'anem" i no pas el "si ens n'anem".

El nou estat català tindrà forma de república i no de monarquia. Aquesta afirmació, a banda de ser reflex de la voluntat del poble, respon a una realitat: la monarquia dels Borbons a Espanya no té res a veure amb la dels Windsor al Regne Unit. El comentari ve arran de la pregunta que, en una ocasió, algú d'alt rang dins la judicatura espanyola va plantejar sobre si era factible que, després de proclamar la independència –donant-la implícitament per inevitable–, Catalunya podria seguir vinculada a la casa reial espanyola a l'estil de com els diversos estats de la Commonwealth ho estan a la corona britànica.

Actualment existeixen tres esborranys de Carta Magna catalana. El projecte impulsat per Santi Vidal, que es pot consultar a www.unanovaconstitucio.cat (junt amb les altres propostes, també), compta amb 97 articles i s'hi han presentat ja més de 60.000 esmenes, cosa que reflecteix la inquietud de bona part de la població i les ganes de participar en la construcció del nou país. Perquè tot plegat culmini amb èxit, cal la participació i la implicació de tothom.

La nova constitució ha de garantir la màxima qualitat democràtica. Cal contemplar mesures com la limitació de mandats a dues legislatures o que els salaris dels càrrecs polítics no puguin superar en deu vegades el salari de renda bàsica, entenent que aquesta renda bàsica hauria d'incrementar-se substancialment respecte a l'actual salari mínim professional, a canvi de realitzar tasques per a la comunitat. O mesures com la prohibició d'indultar els condemnats, la desaparició de la condició d'aforat, la revocació de càrrecs electes abans de finalitzar el mandat si són condemnats per incompliment del programa electoral... I, sobretot, la separació real del poder judicial respecte el legislatiu i l'executiu, cosa que no succeeix dins el sistema espanyol actual.

Tot està en funció de guanyar les eleccions del 27-S. De nosaltres depèn.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència

dimarts, 14 d’abril del 2015

El full de ruta del procés i el de l'ANC

Nova Tàrrega del dijous 16 d’abril de 2015

Ja tenim esborrany de full de ruta per a la independència. La passada setmana el vam publicar integrament, tal com es va signar pels partits i entitats que inicialment van participar d'aquest acord. És un text bàsic, obert, que permet la suma de més forces polítiques i entitats per tal que s'hi adhereixin, ja sigui directament o bé pactant algun text alternatiu. De fet, Súmate ja ha anunciat que s'hi afegia i les CUP han valorat positivament aquesta possibilitat. Aquest procés es basa en quatre etapes.

1a - Caràcter plebiscitari de les pròximes eleccions del 27-S. Votar les candidatures sobiranistes que duguin aquest full de ruta al seu programa equival a pronunciar-se favorablement a la independència, així com al progrés social, ja que una cosa va lligada amb l'altra. Altrament, no tindria sentit pretendre un nou estat per retrocedir o seguir com fins ara en aspectes com educació, sanitat o pensions.

2a - Declaració d'inici del procés de creació del nou estat. Amb el benentès d'haver obtingut la majoria suficient en el pas anterior, començarà una etapa d'una durada màxima de 18 mesos abans de la declaració d'independència. Caldrà començar a preparar una nova constitució en el marc d'un procés participatiu que incentivi la participació ciutadana. També caldrà crear i posar en funcionament les estructures d'estat necessàries en matèria d'hisenda, seguretat social, serveis socials, infrastructures, energia...

3a - Obertura, en paral·lel, de negociacions amb l'estat espanyol. Caldrà acordar les condicions de secessió, entenent que una solució pactada és la millor opció per ambdues bandes. La manca de pacte no perjudicaria només Catalunya, sinó que també afectaria greument Espanya. A banda, caldrà iniciar els contactes amb les instàncies internacionals per al reconeixement del nou estat. Confiem que la raó pugui més que la testosterona.

4a - Referèndum sobre la constitució i proclamació de la independència. Un cop finalitzades les etapes de negociacions, creació d'estructures d'estat i de redacció de la constitució catalana, arribem al cap del camí. El procés culmina amb l'aprovació en referèndum de la nova constitució, la proclamació formal d'independència del nou estat català i la convocatòria d'eleccions per a escollir el nou Parlament de la República de Catalunya.

Uns passos similars als que va presentar el jutge Vidal a Tàrrega setmanes enrere. Sobre la seva conferència a l'Ateneu, precisament, escriurem la setmana entrant. Al capdavall, però, tant el full de ruta de partits i entitats com el que va esbossar Santiago Vidal, es basen en el Llibre Blanc de la Transició Nacional, d'unes 140 pàgines, elaborat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional i que podreu trobar per internet, si en teniu curiositat. En ell s'analitzen, amb certa profunditat, els passos a seguir en diferents àmbits com ara el procés constituent, l'organització de Catalunya com a nou estat, o la relació de Catalunya amb l'estat espanyol, la Unió Europea i la comunitat internacional.

L'ANC també ha aprovat el seu propi full de ruta. Aquest, però, no fa referència al procés a seguir per assolir la independència, sinó que marca el camí que ha de seguir l'Assemblea des d'ara i fins a la seva plena consecució. Aquest passat cap de setmana, a Lleida, va tenir lloc la tercera assemblea general ordinària de l'ANC. A banda d'aspectes que cal considerar anecdòtics, com ara l'escridassada a l'alcalde de Lleida en la seva benvinguda als assistents, cal destacar l'aprovació de l'esmentat full de ruta i la presentació de la mobilització de cara al proper Onze de Setembre, coincidint amb el primer dia de campanya electoral del 27-S. D'això, però, ja en parlarem més endavant.

El nostre full de ruta contempla les municipals com la primera volta del 27-S. Cal afavorir que el màxim possible d'ajuntaments de Catalunya estiguin en mans d'alcaldes independentistes. Per això demanarem a totes les candidatures d'arreu de Catalunya que signin un document on es comprometin a entrar o mantenir l'ajuntament dins l'AMI, promoure el caràcter plebiscitari del 27-S, posar-se a disposició del govern català per a la constitució del nou estat en cas de guanyar les esmentades eleccions, i facilitar l'elecció d'un alcalde o alcaldessa d'una llista independentista que també hagi signat aquest mateix compromís.

Entre tots ho aconseguirem. Cal, però, no defallir i treballar més i més fins al final. I recordeu que dijous vinent, Sant Jordi, farem parada al carrer, com cada any.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència

dilluns, 6 d’abril del 2015

Preacord de full de ruta unitari

Nova Tàrrega del dijous 9 d’abril de 2015

Segurament tots hem sentit moltes valoracions, aquests dies, sobre el preacord de full de ruta que han signat representants de CDC, ERC, Reagrupament, ANC, AMI i Òmnium Cultural. Però probablement no tothom ha tingut l'oportunitat de saber, fil per randa, què diu exactament. Tot seguit reproduïm el text d'aquest full de ruta per tal que tothom pugui llegir-lo i saber què diu literalment.

FULL DE RUTA UNITARI DEL PROCÉS SOBIRANISTA CATALÀ

Aquest full de ruta pretén aplegar les organitzacions sobiranistes que comparteixen l'objectiu que Catalunya iniciï un procés de transició democràtica perquè esdevingui un estat independent si així ho vol la majoria de la ciutadania.

A. ELECCIONS PLEBISCITARIES

Les eleccions del 27 de setembre, que tindran caràcter plebiscitari, serviran de mecanisme legal per a conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític substituint el referèndum que es va impedir realitzar. D'aquesta manera el resultat serà de lectura fàcil i inequívoca per a tothom, dins i fora de Catalunya, i en permetrà l'exercici del mandat corresponent.

Els programes de les candidatures sobiranistes han de deixar clar, com a punt primer i destacat, que votar-les suposa un pronunciament favorable a la independència de Catalunya.

L'eix nacional i social són indestriables; per tant, cal fer una aposta decidida per a la recuperació de l'estat social, especialment en educació, sanitat i pensions, com a drets socials i serveis públics essencials.

És imprescindible expressar una voluntat inequívoca de regeneració democràtica, transparència, retiment de comptes, participació ciutadana i lluita contra la corrupció.

B. DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS

Elaboració d'un projecte de text constitucional en el termini aproximat de 10 mesos, mitjançant un
mecanisme participatiu que permeti aplegar més voluntats al projecte a través d'un procés constituent obert en què hi tinguin participació directa els ciutadans (Convenció Constitucional Catalana) i supeditat a un referèndum posterior.

Creació i posada en funcionament de les estructures necessàries del nou estat: hisenda pròpia, seguretat social, transitorietat legal, acció exterior, transició d'infrastructures estratègiques, serveis socials i de salut, proveïment energètic, seguretat...

Exercici dels actes de sobirania necessaris per a construir el nou país.

Recollint el mandat de les eleccions, declaració sobiranista inicial, com a anunci i inici del procés cap a la proclamació del nou Estat, o República catalana, segons els terminis i condicions explicitats en aquest full de ruta. El procés de transició democràtica no quedaria en cap cas supeditat a la vigència jurídica o a eventuals impugnacions d'aquesta declaració.

El procés de transició nacional cap a la proclamació d'un nou estat o República catalana, que s'iniciarà amb les eleccions del 27 de setembre, culminarà en un període màxim de 18 mesos.

C. RELACIONS INSTITUCIONALS

Inici de negociacions amb l'Estat espanyol de les noves condicions: repartiment d'actius i passius, relacions entre els nous estats.

Obertura de negociacions amb les instàncies internacionals per al reconeixement i admissió del nou estat.

Mantenir una actitud expectant respecte de l'alternativa d'un referèndum vinculant per part de l'Estat espanyol sobre la independència de Catalunya.

D. CULMINACIÓ DEL PROCÉS

Al final d'aquest procés se celebrarà un referèndum vinculant sobre el text constitucional que culminarà l'exercici del mandat democràtic a favor de la constitució del nou Estat català. El resultat positiu d'aquest referèndum permetrà la proclamació de la independència.

Elecció del nou Parlament ja en el nou marc constitucional.

A partir d'aquest moment, negociar les noves formes de relació amb l'Estat espanyol i la Unió Europea.

Barcelona, 30 de març de 2015

Convergència Democràtica de Catalunya - Reagrupament Independentista – Josep Rull i Andreu - Rut Carandell i Rieradevall
Esquerra Republicana de Catalunya – Marta Rovira i Vergés
Assemblea Nacional Catalana – Carme Forcadell i Lluís
Associació de Municipis per la Independència – Josep Maria Roigé i Rafel - Josep Andreu i Domingo
Òmnium Cultural – Muriel Casals i Couturier

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència