dimarts, 21 d’octubre de 2014

Votar el 9N és més important del que alguns pensen

 
Nova Tàrrega del dijous 23 d'octubre de 2014

Aquest 9N, és de vital importància que absolutament tots anem a votar. Tant fa si alguns partits encara es barallen. Tant fa si en lloc de consulta se li diu procés participatiu. Tant fa que intentin ridiculitzar per tots els mitjans aquesta votació. Fins i tot tant fa que no vulguin dir-ne votació. Perquè el fet realment important és que serà el primer cop que podrem, per fi, comptar quanta gent vol la independència. I ho farem sense lligar-ho a cap opció política. No serà aquell joc que sovint es fa, després d'unes eleccions, de sumar els vots d'uns partits i uns altres, i suposar quina opció tindria més suport.

És cert que aquesta no serà la votació definitiva. Però és la més important, de moment. Perquè sense aquesta difícilment seguiran les altres. Ja vindran eleccions per triar un nou Parlament que proclami la independència. I després un referèndum de debò, organitzat ja pel nou estat català, per tal que la població ratifiqui amb totes les garanties la decisió presa pel Parlament. I després caldrà votar la nova constitució catalana. I després un nou Parlament on, ara ja sí, hi hagi el clàssic enfrontament entre ideologies. Per tant, tenim moltes coses per votar, encara. Però aquesta és la primera. I per això ara és la més important.

Per entendre com n'és d'important aquesta votació, cal analitzar dues vessants. Una en clau externa. Aquell dia, llargament anunciat durant gairebé un any, tots els mitjans de comunicació internacionals –i també les cancelleries– ens estaran enfocant. La "foto" dels catalans fent cua per votar democràticament i pacífica és la millor imatge perquè el món entengui que Catalunya vol un nou estat, independent de l'estat espanyol, malgrat totes les traves que aquest hi posa. És la foto que des del govern espanyol malden per evitar com sigui.

I l'altra clau és interna, per la imprescindible unitat política. Com més gent voti aquell dia a favor del sí-sí, més fàcil serà recompondre la unitat dels partits. Perquè si els que van a votar són pocs, la temptació d'alguns partits de despenjar-se del procés pot fer-se massa gran. Hem de ser tots plegats, partits polítics i votants, prou generosos per a entendre que l'objectiu principal, la independència, passa per sobre dels legítims interessos particulars. El dels partits, de tenir representació pròpia i poder guanyar eleccions. I el dels votants, de poder triar aquelles opcions que millor s'adaptin al perfil ideològic particular.

En un país normal tothom aniria a votar el 9N. Tant els favorables al no, com els del sí-no, com els del sí-sí. De fet, si el país fos normal del tot, no hi hauria doble pregunta, sinó una de sola i ben clara: Catalunya ha de ser un país independent? Però ara això no ve a tomb. Dèiem que, en circumstàncies normals, el diumenge 9 de novembre un gran nombre de ciutadans aniria a votar perquè el que s'hi juga un país amb una decisió com aquesta és molt important.

Ja fa temps, però, que l'adversari juga a una carta tramposa. La de la Catalunya silenciosa. Tots els que no surten a reclamar independència, és que estan contra la independència. Tots els que no van a les manifestacions, és que estan en contra de la manifestació. Excepció feta, és clar, del dia de la hispanitat. Aquell dia, si la gent no va sortir, no és pas perquè estiguessin contra els convocants de la manifestació unionista. Que va! És perquè l'home del temps de TV3, aquesta eina manipuladora, va pronosticar mal temps i va desactivar tots els unionistes.

Fan trampes perquè així pretenen sumar els abstencionistes al seu bàndol. Per exemple, a Escòcia la participació va ser espectacular i va arribar gairebé al 85%. Aquesta xifra, tot i ser gran, significa que hi va haver un 15% de la població que en realitat no es va expressar. Gent que no estava ni a favor ni en contra, sinó que estava d'acord amb el que decidissin la resta de conciutadans.

L'èxit del 9N no depèn del percentatge de 'sí-sí', sinó de la quantitat de votants. Per això és tan important mobilitzar tots els favorables a la independència perquè vagin a votar. La legitimitat dels resultats no rau en el fet que les urnes siguin de vidre o de cartró. Ni en si els col·legis electorals són els tradicionals o són uns altres. El que donarà força al procés per seguir fent camí és que la votació del 9N sigui realment massiva. I per això demanem també als contraris a la independència –o els que bonament creuen en terceres vies– que siguin demòcrates de debò i vagin a manifestar la seva opinió votant pel no o pel sí-no.

Aquest cop no hi ha excuses per no anar a votar. No és l'Assemblea que convoca una 'simple' manifestació. No hi cap l'excusa de dir que només es fa a Barcelona, en referència als que enguany no van voler anar a la V perquè sempre ho fan tot a la capital. O de dir que s'obliden de la gent de Lleida, en referència als que no van voler anar a la Via Catalana de l'any passat perquè no passava per la província. Qui convoca és el President de la Generalitat de Catalunya. I malgrat totes les mancances, aquest és un procés organitzat pel nostre Govern que respon a les demandes del poble i on ara el poble té la responsabilitat de participar.

Dimarts vinent, 28 d'octubre, clourem el cicle de conferències amb Salvador Cardús. Amb la conferència «És l'hora de la veritat». Després de quatre xerrades temàtiques –pensions, energia, justícia i pagesia–, ara oferim una visió més genèrica de com se'ns presenta el nou país, en clau de futur. Ho fem amb Cardús, del Consell Assessor per a la Transició Nacional, una de les persones que millor coneix els passos a seguir per dur Catalunya fins a la independència. L'acompanyarà Núria Elias, directora de l'escola Maria-Mercè Marçal de Tàrrega, per presentar el tema des d'una vessant més pròxima. Conduirà l'acte l'actor Josep M. Minguell. Al teatre Ateneu a 3/4 de 9 de la nit.

La unió fa la força. Tots units, doncs, amb un sol objectiu: votar el 9N2014. Serà un dia recordat als llibres d'història.