Nova
Tàrrega del dijous 16 d'octubre de 2014 (A)
La
llei, a Espanya, és una qüestió d'opinió. És l'opinió d'un
jutge sobre un determinat tema. És igual si aquesta opinió és
justa o no des d’un punt de vista moral. Perquè una cosa és allò
que entenem com a just en termes generals i una cosa diferent és la
justícia en termes legals. La llei pot voler dir una cosa, però,
per clara que sigui, si el jutge la interpreta d'una altra manera,
ningú li ho pot impedir. I si no que li ho preguntin a aquella dona
que fa uns anys va veure com un jutge espanyol exculpava el seu
violador perquè duia faldilla curta i "anava provocant". A
Espanya, el jutge és la llei.
Els
del Tribunal Constitucional són els jutges de més alt rang. Vet
aquí perquè no cal perdre temps argumentant sobre si la llei de
consultes és o no legal, si s'ajusta o no a la constitució. Tant li
fa, perquè per molt que vulguem fer les coses emparant-nos en la
legalitat, sempre trobaran la manera d'interpretar-la de la manera
que més els hi convingui per acabar desmuntant qualsevol intent
nostre. Per tant, ha d'arribar un punt en què aquesta suposada
justícia basada en termes legals ha de ser superada per una altra
legalitat, la de la justícia universal.
Una
Justícia en majúscules. Una justícia que es pot entendre a
qualsevol país civilitzat del món, segons la
.jpg)
Podrà
ser aquest 9N? Per això lluitem. A principis de 2014 poca gent
pensava que, a menys de quatre setmanes pel 9N, encara parlaríem
sobre si es podria votar o no. Qui més qui menys pensava que,
malgrat l'acord polític per celebrar una consulta posant-hi data i
pregunta, aquesta no acabaria tenint lloc. “Vols dir que es votarà
el 9N?”. Al principi la pregunta se solia fer així, en tercera
persona. Però a mesura que ha anat passant el temps, ha canviat la
manera de fer la pregunta. “Vols dir que podrem votar el 9N?”. Ja
no és en tercera persona, sinó en primera, perquè ens hi sentim
implicats.
Perquè
tothom té ganes de votar. A poc a poc s'ha anat generant aquesta
consciència col·lectiva que feia que, el que semblava una quimera,
es veiés cada cop més possible. I cada cop s'ha fet més palès que
si no votem, no serà perquè no vulguem, sinó perquè no podrem
fer-ho en condicions. Però seguim volent votar. I tant se val de
quina manera: ho acabarem fent. Mai com ara havia estat tan
majoritària aquesta voluntat de recuperar les llibertats nacionals.
I votarem. I tant que votarem.
D’una
manera o altra, però votarem. I no ens hem de cansar de lluitar
perquè ens hi va el nostre futur i el de les generacions a venir.
Una lluita desigual, perquè l'enèmic és poderós, però que no té
el que tenim nosaltres: la raó.
I
fins aquí el que estava escrit abans que esclatés la notícia
dilluns a la nit. La consulta no es farà en els termes previstos
per la llei de consultes, a causa de la seva suspensió. De totes
maneres, en la seva compareixença de dimarts al matí, el president
Mas ha anunciat que el 9N hi haurà urnes, paperetes i locals per
poder votar, tot acollint-se a marcs legals preexistents. La
trajectòria del president mereix que donem credibilitat a la seva
proposta. Ara cal esperar que els partits –tots els del bloc
sobiranista– tinguin l’alçada de mires suficient per entendre
que els moments històrics que vivim demanen no utilitzar el procés
amb finalitats partidistes.
Com
ha recordat el president, aquesta consulta no serà la definitiva.
Ni ho hauria estat encara que s’hagués fet en el marc legal
suspès. Perquè el que cal, per tal d’obtenir el reconeixement
internacional a una declaració d’independència des del Parlament,
són unes eleccions democràtiques on els partits –en llista
conjunta preferiblement– es presentin amb un programa comú que
inclogui aquesta declaració. Així qui vota sap què vota. I així
s’entén també des de l’estranger.
Organitzem
autocars per anar a Barcelona aquest diumenge 19 d’octubre. Fa
dies que estava previst realitzar l’acte central de campanya de la
consulta a plaça Catalunya, a les 12 del migdia. Ara cal omplir la
plaça en un acte de suport massiu a aquesta variant de consulta. Per
facilitar que hi hagi el màxim de gent possible donant suport a la
consulta, hem decidit organitzar autocars i posar a la venda tiquets
a 10 euros. A banda d’animar tothom que pugui a anar-hi amb el seu
propi cotxe. Aquest cop centralitzarem la venda en un sol punt:
Electricitat Salvadó, tocant a la plaça del Pati.
Abans,
aquest divendres 17 d'octubre, a les vuit del vespre a la plaça
Major. Tornem a convocar tots els voluntaris per fer un segon
repartiment general de material per realitzar el porta a porta a
Tàrrega. La setmana passada ho anunciàvem pel dissabte dia 18, però
finalment ho hem avançat a aquest divendres. Cridem a venir tothom
que vulgui fer de voluntari, tant si s'ha apuntat a la web
araeslhora.cat com si no, ja que nosaltres mateixos ens encarregarem
de fer la inscripció.
El
dijous 23 d'octubre parlarem de pagesia dins el cicle de
conferències. Amb un títol ben clar: «Surt a compte la
independència per als pagesos?». Respondran la pregunta dos membres
de la sectorial de l'ANC “Pagesos per la independència”: Pep
Riera i Antoni Llimona. Riera, a banda de líder històric d'Unió de
Pagesos, és membre del Secretariat Nacional de l'ANC, i per tant de
les persones més ben informades sobre què està preparant
l'Assemblea en aquests moments. Presentarà l'acte Antoni Pané,
gerent de la Cooperativa d'Ivars. La xerrada serà a la sala de plens
de l'ajuntament a 3/4 de 9 del vespre.
Ningú
va dir que el camí seria fàcil. Ans al contrari: és complicat
i cansat. Però la recompensa és proporcional a la dificultat. Per
això val la pena seguir pedalant sense parar.
Abans,
aquest divendres 17 d'octubre, a les vuit del vespre a la plaça
Major. Tornem a convocar tots els voluntaris per fer un segon
repartiment general de material per realitzar el porta a porta a
Tàrrega. I dijous vinent, 23 d’octubre, seguim amb el cicle de
conferències amb «Surt a compte la independència per als
pagesos?». Respondran la pregunta dos membres de la sectorial de
l'ANC “Pagesos per la independència”: Pep Riera i Antoni
Llimona. Presentarà l'acte Antoni Pané, gerent de la Cooperativa
d'Ivars. La xerrada serà a la sala de plens de l'ajuntament a 3/4 de
9 del vespre.