dilluns, 26 de maig de 2014

Anàlisi del resultat de les eleccions europees

Unes quantes dades, interessants per veure com de diferent ha estat el comportament electoral dels catalans respecte els espanyols.



Una curiositat sobre el cens: Catalunya ha perdut 50.000 votats, mentre que la "Espanya real" (traient Catalunya) n'ha perdut 710.000. A proporció, doncs, el pes demogràfic de Catalunya ha augmentat una mica: 15,3% ara, 15,1% fa cinc anys.

A Catalunya han votat 550.000 persones més que fa cinc anys. A l'Espanya real, 560.000 menys.

Sobre el cens electoral, a Catalunya ha augmentat la participació gairebé un 11% (del 36,9% al 47,6%). En canvi a l'Espanya real, ha caigut un 1% (del 46,3% al 45,5%).

En definitiva, per cada 100 votants catalans de fa cinc anys, enguany n'han votat 128 (un creixement de vot absolut del 28%). En canvi, per cada 100 espanyols que van votar fa cinc anys, ara n'han votat 96 (una disminució de vot absolut del 4%).


Això, comparant xifres de vot en general. Ara, comparant resultats per partits...



A Catalunya el PSC perd el 49% dels vots que tenia fa cinc anys. A l'Espanya real, el PSOE "només" en perd el 40%. O sigui que el desastre del Navarro encara és pitjor que el del Rubalcaba. Quin drama!

A Catalunya el PP perd el 31% dels vots que tenia fa cinc anys. A l'Espanya real en perd el 39%. Conclusió: la Camacho ho fa millor que els seus companys de partit... Si algú s'ho creu, allà ell.

A Catalunya CiU guanya 107.000 vots, un 24% més que fa cinc anys. Però a la resta d'Espanya, els seus socis de coalició (PNB bàsicament) en perden 64.000, un 18% menys que fa cinc anys. El balanç conjunt és positiu i guanyen 42.000 vots, un 5% més que fa cinc anys. Però el pes de CiU respecte PNB és molt més gran.

Entre ERC i Bildu, que anaven junts a les darreres europees, guanyen 420.000 vots a Catalunya, un 230% més que fa cinc anys. Fora de Catalunya en guanyen 138.000 més, un 65% més. En conjunt guanyen 559.000 vots, més 141% sobre fa cinc anys.

ICV creix a Catalunya 139.000 vots, un 116% respecte fa cinc anys. Però fora de Catalunya La Izquierda Plural creix 835.000 vots, un 178% més que cinc anys enrere. Tot i que ICV continua traient millor percentatge que IU (10,3% vers 9,9%), els resultats s'han igualat molt respecte fa cinc anys (6,1% vers 3,4%).

Analitzant-ho per blocs a favor i en contra del dret a decidir, es veu com els que hi estan a favor guanyen 659.000 vots, un 89% més que fa cinc anys. I els que hi estan en contra perden 284.000 vots, un 26% menys que fa cinc anys.

En percentatge sobre el cens, el bloc favorable (CiU-ERC-ICV) té el 56% dels vots, i el contrari (PP-PSC-C's-UPyD) el 32%. Al bloc favorable caldria afegir-hi el vot de la CUP, que no s'ha presentat en aquestes eleccions. Sí que ho ha fet, però, PODEMOS, que s'ha declarat favorable al dret a decidir, encara que no estigui clar si els seus electors votarien Sí-Si a la consulta del 9 de novembre. I cal suposar que també s'hi podrien afegir els vots dels que van votar per BILDU o per PRIMAVERA EUROPEA (Compromís, a València). Aleshores el percentatge del bloc a favor del dret a decidir augmentaria fins al 61%. Si al grup dels contraris hi afegim els de VOX, es queden amb el mateix 32%. I la resta fins al 100% correspondria a un 5% de vots a altres partits sense posició coneguda sobre el tema (PACMA, Pirates, Escons en blanc...) i un 2% de vot en blanc. Ara mateix, doncs, el bloc a favor gairebé doblaria el bloc en contra (61% vs 32%).


Una darrera curiositat, però significativa. Aplicant la llei d'Hont he calculat com es repartien els escons per cada partit.



El darrer escó, el que fa 54, l'ha obtingut C's. És a dir que li ha anat molt just de perdre'l i quedar-se amb un de sol. Però el més sorprenent és qui ha estat a punt d'arrabassar-li. Si el nostre 'amic' Alejo Vidal-Quadras hagués tret 2.628 vots més, VOX s'hauria endut aquest darrer escó.

I no ha estat possible per culpa dels maleïts catalans... Mentre a les espanyes treu un 1,8% de vots, a Catalunya es queda amb un 0,3% (a Tàrrega va traure un únic vot). Tothom acaba recollint el que sembra.